Aparat crític - Kritischer Apparat - Critical apparatus - Aparato crítico - Appareil critique - Apparato critico - Aparelh critic

Ricketts, Peter T.  Les poésies de Guilhem de Montanhagol, troubadour provençal du XIIIe siècle. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1964.

225,013- Guilhem de Montanhagol

I : 1, agradanz ni plazenz DFIKd ; ni plazens Jf ; 2, a tot FIKd ; voillz D ; vueilla Ee ; voilla FIKd ; voilha J ; dire e far DF ; dir efar IJef ; honor f ; ben dir e far honors E ; dir e far dir e far honors Kd ; 3, cadauns IKd ; dans R, a cadau si col devers es lor et 4, enosia aotios sont d’une seconde main ; al cadaun f ; dever CEf ; er EIJKdf ; lor Rf ; 4, antius DF ; anctius IK ; anchius d ; autrus J ; autiu f ; reprendenz DFIKd ; reprenens f ; 5, ez DF ; anz IKd ; mesura ez ab stenenza DF ; mesur et abstenenza (abstenensa I) IKd ; meszura e abstinenssa J ; mezure abstinensa R ; mezure ez aptenensa f ; 6, aital ERef ; com DEFIJKRd ; parvenz D ; parvenssa J ; parvenza Kd ; en cor en parvensa f ; 7, autressi EFe ; vergoinos D ; vergoingnos I ; vergoignos Kd ; vergoinhos f ; 8, de mal C ; con (com F) de dir DF ; com EIJde ; con Kf ; co R ; homs IKdef ; bos EJRef.

II : 9, anz D ; ges R ; deu Re ; aver f ; pensamenz DFIKd ; pensamens EJe ; pensament f ; 10, ans tanh ques vir alhors — d’une seconde main dans R ; leial EJe ; an C ; anz taing DFIKd ; ni tanh e ; quer J ; aillors DEFIKd ; ailhors J ; alor f ; 11, e·l cambi tant manque à R ; el canze D ; nis camge EJe ; es camze F ; el camge IKd ; e si aital f ; qe non naisca DF ; que niesca EJe ; non nasque IK ; non uas que d ; noy nasca clamor f ; 12, le vers manque à J ; ni non aia en se DFIKd ; ni aia negun temps fols talens e ; ni noill venha E ; ni non vengua en fag R ; ni vengual cor f ; nuls fols talenz DFIKd ; folhs C ; nuils fols E ; sos fols R ; neguns malvays talent f ; 13, qem D ; coms non es bons f ; non es bos Re ; pus R ; cum f ; folhs C ; folsz D ; fals R ; fol voler f ; venza DFIKd ; 14, nil tolh razos per C ; ni tol razon per f ; el fol razon R ; rasos IKd ; ni non es razos e ; ni non es dreitz J ; desconoissenza DIKd ; desconoisensa ERef ; desconoissenssa J ; 15, quen totz afars R ; fatz IKdf ; deu gar totz hom bos E ; homs bos (bons f) IKRdef ; 16, anz DFIKd ; qefassa D ; cel fatz I ; sel fatz Kd ; far Ef ; fars Je ; fag R ; les C ; danz DFIKd ; dans ho pros EJ ; dans o prous f.

III : 17, res tant CR ; mas Ee ; ies I ; quar J ; ren f ; re non es grazit EJe ; grazida DF ; grazitz IKd ; entrels (entrel I) valenz (valents f) IKdf ; entres las genz D ; genz F ; 18, mas mezura E ; mai Je ; eom D ; com FIKRd ; con d ; comezura f ; mesura DFIKd ; meszura J ; cals E ; valor f ; 19, mai J ; mais R ; con f ; vailla DEFIKde ; vailha Jf ; segont Kd ; seguon f ; quer CERf ; ricor f ; 20, mesura DFIKd ; meszura J ; non es las DIKd ; mai Je ; solamenz DFIKd ; solamen e ; 21, so de pauc (puoc d) IKd ; del pauc D ; faillenza DFIKd ; faillensa Ee ; failhenssa Jf ; 22, e daquestz C ; quentraquest R ; entr’aquest e ; dons IKd ; ferma I ; conoisenza D ; conoisensa ERef ; conoissenza FIK ; conoissenssa J ; 23, en fai IKd ; en fa R ; el f ; vertutz EIJKde ; vertats f ; daqels DEFJef ; daquel IKd ; vezis Ee ; vicus IKd ; veszis J ; vizis R ; vizes f ; abdos Re ; 24, tolen DEFJRe ; tolem IKd ; tolens f ; lo mal DEJ ; can bat R ; faillisos DFIKd ; faillizos Ee ; failhiszos J ; failhizos f.

IV : 25, domes DEFIJKef(A)¹(F)¹ ; domnei d ; omes w ; troba hom EJ ; trobon hom f ; homs (N)¹² ; trobam (C)²(K)¹²(L)²(N)¹² ; troban (L)¹ ; ya larcx R ; largx (C)¹ ; e non R ; e desconoisens f ; e desconoichens (A)¹(F)¹ ; emal co.. w ; emals (C)¹ ; e conorchens (C)² ; e conoischens (H)¹ ; e conocens (K)² ; e conoyssens (L)² ; conoissenz DFIKd ; conoisens ERe ; conoischens (A)²(H)² ; conoichens (F)²(I)(M)¹²(N)¹² ; conoysshens (L)¹ ; 26, e larguesa (largueza Ee ; larguesza J) non es DEFJew ; e mesura non es IKd ; per ho f ; pero nes largueza (K)¹ ; larguesa (H)¹² ; larguesza (L)¹² ; largetatz (N)¹ ; ans es DFKdw ; ans es EJe ; anz follors I ; folhors manque à w ; folors R(A)¹²(F)¹²(I)(K)¹(L)¹(M)¹²(N)¹² ; follor f ; follos (C)¹ ; folor (H)¹²(K)² ; 27, quar no dan si C(C)¹(F)¹(I)(K)¹²(L)¹(M)¹² ; qui (qe F) donaissi DF ; qui dona tan EJe ; car non tanh si R ; com azome dan trop part sa ricor f ; car non dan que si (A)¹ ; car non dono si (A)²(F)² ; quar non an si (C)² ; quar no donan quen conquisten (H)¹ ; quar no dan si (H)²(N)¹² ; quar no den si (L)² ; quels ne segua R ; quels siegua (C)² ; quels (quells (M)¹) en (enssiega (L)¹) siegua (sega (A)¹²(C)¹(F)¹² ; cigia (K)¹ ; cieyga (N)¹) C(A)¹²(C)¹(F)¹²(I)(K)¹(L)¹²(M)¹²(N)¹² ; quels ne siega (H)² ; quels nessiega (K)² ; que qe Kd ; qe non sega (seiga w) DFw ; nolen segua EJe ; sega IKd ; lausors IKdw ; lauszors J(L)¹ ; honors (A)²(F)² ; lauzos (C)¹² ; lausor (H)¹² ; 28, lauzors (lausors IKdw ; lauszors J) non es DEFIJKdew ; que res R ; que non es laus f ; laurs (C) ; ans es EJe ; mais w ; blasme nosens Je ; folie no sens R ; blasme f ; plasmes (C) ; blaisme (H) ; nosenz FIKd ; nonsens f ; noscens (A) ; nosen (C) ; nossen (K) ; nossens (L) ; 29, qui ad hom don ques part sa valensa C ; hom que trop outra sa valensa E ; qant azome don trop F ; quanta negus don trop IKd ; con aneguns don trop f ; com ad home don trop o part R ; home que contra sa valenssa J ; home que dona contra sa valensa e ; home...... valensa se trouve au vers suivant ; le reste du vers manque à w ; qui donazom (donason (H)) de (do (C)(H)(K)(M))trop (A)(C)(F)(H)(I)(K)(L)(M)(N) ; par (C) ; par lavalenssa (K) ; valenza DFIKd ; 30, sil dona menz DFIKd ; sill dona mems (meins f) EJf ; e quil ... mens — un mot est effacé dans R ; e quilh (F)(H)(M) ; e que (quel (L)) da mens (K)(L) ; le vers manque à (C) ; meins (A)(F) ; mai (H) ; men (I) ; es mager de falhensa C ; es grans desconoisensa R ; fai mais de desplazensa (-enssa J) EJe ; fai mais de defaillenza IKd ; es maier (H) ; es maiers de falhensa (deffalhenssa (K)) (A)(F)(K)(L)(M)(N) ; es maiers de fa... le reste du vers est biffé dans (I) ; es mais de desfailhensa f ; me... le reste du vers manque à w ; failenza D ; faillenza F ; 31, que EJef ; son don (do EJe(H)) DEFIJKde(H) ; part D(K) ; prec I ; per d ; e sec DEFJRf(F) ; ne mal resos IKd ; e seglen e ; e siech (C) ; essiec (N) ; lon C(H)(K)(L)(M)(N) ; lo (C) ; mais DFJ(A)(F)(M) ; resos DEJe(A)(C) ; son mal ressors R ; reson f ; resors (A)(F) ; len mal re... le reste du mot est biffé dans (I) ; resso (H) ; razos (K) ; 32, selh C ; hom EJe ; sell (I)(M) ; cell (N) ; que EIJKRdef(A)(C)(I)(K)(L) ; geta DEFI(A)(F)(K) ; ieta KRd ; guieta (N) ; mesura DFIKd(H) ; meszura J ; demezura (demeszura (L) ) sos (ses (F) ) dos (doz (K))(A)(C)(F)(K)(L) ; so do (H) ; so dos (I)(M)(N).

V : 33, qeges DFIKd ; enguals E ; engals JRe ; egal f ; genz DFIKd ; 34, per qill D ; per qeill F ; savi DEFJRe ; honron DF ; onran EIKR ; onrem d ; plus C ; meils E ; miels I ; meilhs Je ; mielz Kd ; meillors DEFIKde ; meilhors J ; milhors f ; 35, quer volon mais C ; mas er honron ric fols ecridadors DF ; mas volen IKd ; volon ricx fols ecridadors EJ ; lo rics fols ecridadors IKd ; los ricx (rics e) Je ; volon ricx fels triacadors f ; 36, farian DIKRdf ; malamenz DFIKd ; malamen R ; malament f ; 37, et à cridar e ; crit DFIKdf ; digz Je ; tenenza DFIKd ; tenenssa J ; entendensa tenensa — entendensa souligné dans R, sans doute d’une deuxième main ; 38, e fas car fol li R ; folh C ; eol IK ; col d ; lauson IKd ; lauszon J ; lauzan R ; entendenza DFIK ; entendenssa J ; 39, quels lurs mal faitz lauzar les saboros C ; queill E ; queilh J ; e ilh no son ni lur laus cabalos R ; so quell lauzon lur lauzar non es bons f ; lor d ; lausar IKd ; lauzar Jef ; lor DF ; non es bons f ; 40, quar folh lauza que no soste razos C ; car R ; fol EJRef ; folz bausa (bousa d) IKd ; qar no soste D ; sosten razos (tazos d) Kd ; can nol sosten Rf ; razons f.

VI : 41, verghonos C ; amoros f ; 42, setgle e ; poiar Je ; sas f ; 43, creisera ef ; 44, leyaltad J ; lieltat f ; ensenhamens Je ; enseinhamens f ; 45, meszura e ; conoissenssa J ; mezura e conoisensa e ; mezura e conoissensa f ; 46, queilh (queill e) faran far via dreita e mantenenssa (mantensa e) Je ; quil faran far via de manrenensa f ; 47, laisar e ; e far totz iorns J ; e far à totz e ; e far totz iors f ; faitz bos Jef ; 48, anaissi J ; enaisi ef ; pres f.

VII : 49, rey CEf ; castellan Cf ; castelas EJR ; tenes Jf ; tenenssa J ; 50, en f ; totz hom bos R ; totz lo mon e ; tot lo mon f ; tostems EJRf ; tostemps e ; valenssa J ; guarensa f ; 51, e vostres faitz son ricx EJ ; e vos faitz ne ricx fatz R ; e vos fazes ricx fatz e car est bons f ; 52, e sabetz be luex (luecs e) onrar senher bos Ee ; e sabetz be luecx onrar e sazos J ; sabes seinher bel luoc onrar en vos f ; don sabetz ien onrar lo luoc e vos R.

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI