De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 390,001 Autor: Raimbaut de Beljoc Gènere: Sirventes Número: XC

 

Apenre m’er lo conort del salvatge

I	1	Apenre m’er lo conort del salvatge
		Que chantal temps en que plorar deuria
		E plora sel que noill fai nul damnatge;
		Anz per son grat per tot temps estaria;
	5	E tot aiso veuz en me veramen
		Qu’eu chan, si tot non ai mon cor jausen;
		Car no s’eschai d’ome que ben enten
		Que son dol plor ni totz sos plazers ria.
II		Ma dolor port cuberta e mon coratge
	10	E fatz parer mantas vetz que gaugz sia;
		E, quant ai pont de joi ni d’alegratge,
		Non fatz semblan que ges trop ben m’estia,
		Car ma dolors venz lo joi per un cen
		Qu’eu vey quil pro son el mon per nien,
	15	Eill ric malvatz, on nulz bes non s’apren,
		Esqivan pretz, doblan lor manantia.
III		Pois totz lo monz a enpres un veiatge
		Que tuit fan mal, a cui aurai paria?
		S’estar poges totz sols en un boscatge,
	20	Eu non agra mos desplazers tot dia
		Quem fan languir d’ir’e de languimen;
		Qu’eu fora estortz, s’ages perdut lo sen
		Ab qu’eu conosc c’om vol pretz per nien!
		Prez? E quil vol? Eu non sai ar on sia.
IV	25	Per tot lo mon voill tan anar aratge
		Tro trobi pretz, si tant es q’en loc sia,
		E voill loingnar ma terra e mon lingatge
		Car lai sai ben que trobar nol porria,
		Mas paubrera et outracuidamen;
	30	Et irai m’en entrels Lonbartz breumen
		A l’onrat Rei, presat, pro e valen,
		Dels Alemanz, en cui crei que pretz sia.
V		Mas anz aurai vis son captenimen
		Qu’eu cresa so quen aug dir a la gen;
	35	Que tuit en dison lau comunalmen,
		Mas vau doptan, s’enanz vist no l’avia.
VI		Aissi coill ric son avol, eissamen
		Li lausador non son tuit conoisen;
		Per qu’eu non voill abandonadamen
	40	Ome lausar, s’enan vist no l’avia.