Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Aparat crític
* Traduccions

 

Anglade, Joseph. Les poésies de Peire Vidal. Paris: Librairie ancienne Honoré Champion, 1913

Codi: 364,046 Autor: Peire Vidal Gènere: Canso Número: X

 

Tant ai longamen cercat

I 1    Tant ai longamen cercat
         So qu'obs no m'avia,
       Qu'enaissi o ai trobat
         Com eu o queria.
  5    Perdut ai e mescabat
         So qu'aver solia,
       Et re non ai gazanhat
         Don mos amics ria.
    E fols, quan fai foudat, cuja far sen
  10 E no conois tro l'en vai malamen ;
    Que·m sui lonhatz de plazer e d'onransa
    E chauzimens ab leis re no m'enansa,
    Que·l cors e·l cor de mi e la valor
    A e no·m val ni eu no·m vir alhor.
     
II 15    De joi don a gran viutat
         Mi fai carestia,
       Mala vi sa gran beutat,
         Et sa cortezia.
       Traït m'a e galiat,
  20     Ab bela paria
       M'a si tot mon cor emblat,
         Que ja no·l creiria.
    Leis ami plus que mi, per que·m repren
    Et enquier me mon dan ad escien ;
  25 Qu'ab leis no trob amistat ni pitansa
    Ni chauzimen ni negun' acordansa ;
    Eu clam merce e merces no·m socor ;
    Merce claman cug morir de dolor.
     
III      Tant clam ab humilitat
  30      Merce cascun dia,
       Merces faria peccat,
         Si no m'en valia.
       Mout ai chauzimen cridat
         Ves que pauc m'embria,
  35    Pos ab leis non ai trobat,
         Eu cre que mortz sia.
    Ma domn' a mort merce e chauzimen,
    Son dous esgart e sos bels olhs desmen,
    Ab que·m mostret tan corteza semblansa,
  40 Qu'eu cugei plus aver que·l reis de Fransa.
    D'aisso sembla heretg'e traïdor,
    Qu'ab bel semblan met home en error
     
IV      A ! bel senher Castiat,
         Com mor de feunia,
  45    Qu'ab bel semblan m'a nafrat
         Ma mal' enemia.
       E ges aitan de bontat
         No·m demostraria,
       Que·m fes amor de conhat,
  50      Qu'ab tan ja viuria ;
    Qu'om sofraitos, que d'amor a talen,
    So que s'en pot aver, aco s'en pren ;
    Et eu estauc en atrestal balansa.
    Mas en bon' esmenda n'ai esperansa,
  55 Que·m socorra de las penas d'amor,
    Que valer deu domn' a son servidor.
     
V      Ar tem que dic gran foudat
         Fer ma leujaria :
       Mas deu m'esser perdonat,
  60      Que no sai que·m dia.
       E vec me apoderat
         Del tot a sa guia ;
       Fassa ne sa voluntat,
         Qu'ela si·s faria.
  65 Bona domna, si·us platz, a vos mi ren,
    E si no·us platz, si m'o fatz eissamen;
    Que be conosc que per negun' esmansa
    No·us ai forsa : mout trai greu malanansa
    Caitius que chai en ira de senhor
  70 E non troba sostenh ni valedor.
     
VI      Tro qu'aja Rozer passat
         Lai vas Lombardia,
       Non aurai mon cor pagat,
         Com qu'eu sai m'estia.
  75    Tant ai de Proens' estat
         Qu'eu tem que m'aucia
       Ma domn' et aura m'onrat,
         Si tost o fazia.
    Qu'aver dei ben vergonh' et espaven,
  80 Car ai estat de leis tan longamen.
    Si tals peccatz no fos dezesperansa,
    Dezesperatz me for'eu ses duptansa,
    E ren m'a leis a lei de bauzador,
    Et ilh fassa·n so que·lh torn ad honor.
     
VII 85 Olhs de merce, boca de chauzimen,
    Nulhs hom no·us ve que no·l fassatz jauzen,
    Per qu'eu ai mes en vos ferm' esperansa
    E tot mon cor e tota ma fiansa,
    E fatz de vos ma domn' e mon senhor
  90 E·us ren mon cor de bon cor e d'amor.
     
VIII   Na Vierna, be·m vai de vostr' amor,
    Ab sol que vis Castiat, mon senhor.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI