Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Imatges

 

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Codi: 237,001 Autor: Guillem Uc d'Albi Gènere: Canso Número: LXIX

 

Quant lo braus fregz yverns despuella

I
1
Quant lo braus fregz yverns despuella
   
     boscatges, vergiers e iardis,
   
e non reverdis flors ni fuella,
   
     e l'auzellet estan caps clis,
 
5
e quant la neus chai sus la landa,
   
adoncx sí fin' amors m'abranda
   
     que·l yverns fregz mi par pascors,
         la neus e·l gels fuelhas e flors.
     
II
 
Atressi quo·l laupartz aucire
 
10
     sap en la forest lo leo,
   
m'a mes trop en plus greu martire
   
     ab belh semblan silh de cuy so;
   
     quon mais l'am e vuelh sa companha,
   
pus m'es salvatga et estranha;
 
15
quon plus li suy sers e sosmes,
         adoncx mi fai piegz per un tres;
     
III
 
Perque soven ma cara.s muella
   
     ab l'aigua que nays de mon vis,
   
tal paor ay, plazer no·m cuelha
 
20
     del sieu gen cors clar blanc e lis;
   
quar sa valors sai qu'es tan granda
   
que dels Portz entro en Yrlanda
   
     pot, si·l plai, triar els melhors,
         ayssi·l val beutatz e ricors;
     
IV
25
Per qu'ie·n planh e·n plor e·n sospire,
   
     quan pessan remir sa faisso,
   
quar yeu non l'aus mostrar ni dire
   
     que·m fezes del sieu tort perdo;
   
mas sufrirai tro que·m sofranha
 
30
lo cor del cors, o quella·m planha,
   
     qu'amors la·m vensa o merces
         midons, qu'es senhals de totz bes.
     
V
 
Perque·l prec ma dolors li duelha,
   
     quar tan non dezir paradis
 
35
mas qu'ab son gent bratz blanc m'acuella
   
     prop de la color e·l dous ris
   
e si o fay, tan quan guaranda
   
solelhs e mars, quasq'us a randa,
   
     poyrai dir als fis amadors,
 
40
     mos fis ioys part totz creys e sors;
     
VI
 
Quar tuit silh que sabon eslire
   
     lo pauc e·l dan e·l trop e·l pro,
   
entre totz no sabrian escrire
   
     las plazens beutatz qu'en lieys so
 
45
e s'ieu dic re que be no·ys tanha,
   
mals colps me parta tot e·m franha,
   
     quar la genser e·l mielher es
         qu'anc mais ames, per que m'a pres.
     
VI
 
Tant es ma dolors sobregranda
 
50
per Foys, qu'aissi m'art e m'abranda,
   
     ses Foys res no·m pot dar secors
         sal de mon Be·lh-sostenh'-amors.
     
VII
 
Ma chanso vuelh que no remanha
   
tro a sselh que fin pretz guazanha,
 
55
     lo pros coms de Rodes, on es
         dieus e dreitz, vergonha e merces.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI