Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Imatges

 

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Codi: 063,008 Autor: Bernart Marti Gènere: Vers Número: XVI

 

Quan l'erba es reverdezida

I
1
Quan l'erba es reverdezida
   
     els pratz de lonc lo vivier,
    e·l rossinhols bray e crida,
   
     e son florit li vergier,
 
5
adoncx par que·l temps s'esclaire,
    quan hom au las ranas braire
         el mares e per lo riu.
     
II
 
Si ai amor encobida
   
     e mes tot mon cossirier
 
10
que ia no vuelh'a ma vida
   
     mon grat far autre mestier,
   
qu'anc pus nasquey de ma maire,
   
no volgui autr'obra faire,
         ni d'autre labor no viu.
     
III
15
Mas ieu n'ay una chauzida
   
     que no me·n fai desturbier,
   
mas be m'a sa fe plevida
   
     et yeu iurat a mostier,
   
don no·m puesc estraire,
 
20
tan li suy fizels amaire
         ses falhir, so·ill iur e·ill pliu.
     
IV
 
Dormit a, si no·s rissida,
   
     en oblit un an entier,
   
e no pretz,s'illa·m oblida,
 
25
     mais tot lo mon un denier.
   
ara la·m gar sainz Salvaire,
   
qu'om non la·m puesca sostraire
         ni per autre nom esquiu.
     
V
 
S'illa·m fai breu cossentida
 
30
     d'aquo dont ai dezirier,
   
que la bays nud'o vestida,
   
     ia autra ricor no·n quier.
   
assatz valh mais q'emperaire,
   
si de sotz son mantel vayre
 
35
     iosta son belh cors m'aiziu.
     
VI
 
Blancha e grail' et escafida
   
     es, ses coratge leugier,
   
doussa e fresqua colorida
   
     cum flors de may en rozier,
 
40
corteza e de bon aire;
   
e non suy de re guabaire,
         qu'assatz n'es plus qu'ieu no·n diu.
     
VII
 
Una gancha trassaillida
   
     me fon dig que·m fes l'autrier;
 
45
s'es de bel mentir garnida,
   
     que mon ver fai mensongier,
   
los forfaitz, qu'ieu non pres gaire,
   
no vueill auzir ni retraire,
         c'om no m'aia per auriu;
     
VIII
50
Car si·n fauc fol' esbrugida
   
     e trop gran vertat l'enquier,
   
si auran m'amor delida
   
     e vieillas e lauzengier.
   
qui·s vol se·n fassa ianglaire,
 
55
mas mi apel, quan repaire,
         son bon amic senhoriu.
     
IX  
N'Eblon man ves Marguarida
   
     lo vers per un mesatgier,
   
qu'en lui es amors iauzida
 
60
     de don'e de cavalier.
   
et ieu soi sai aiustaire
   
de dos amicx d'un veiaire:
         n'Aimon e'n L'Estrebesquiu.
     
X
 
N'Aimes e'n L'Estrebeschaire
 
65
son dui amic d'un veiaire
         ab l'entrebeschiu.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI