Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Codi: 082,002 Autor: Bertran Carbonel Gènere: Canso Número: XXVII

 

Aissi com sel c'atrob' en son labor

I	1	Aissi com sel c’atrob’ en son labor
		una guarra, don se cre sertamen
		sia plena d’aur, tro que la vai hubren,
		et uberta non a nulha valor
	5	so que dins es, enaisi ses doptansa
		per vos, dona, me donav’ alegransa,
		que yeu crezey vos trobar ses engan;
		mas aras vey qu’el vay sobreversan,
		don ay gran dol, aissi com alegrier,
	10	don’, aic per vos, can vos vi de premier.
II		E pus yeu vey e conosc la error
		e·l gran engan, partir me·n vuelh breumen;
		car sel que sec son dan palezamen,
		non pot seguir ni far may de folor;
	15	per que aisi o farai per semblansa
		quo·l mercadiers que, can mescab’en Fransa,
		vai tan guazanh ad autra part sercan,
		tro que·l troba; aitals dic per semblan
		ieu anarai, be m’atruep tan leugier,
	20	que truep dona ab fin cors dreiturier.
III		Qu’ieu ai trobat vostre cors trichador,
		c’aisi·m trichet en lo comensamen
		quo·l trichaires, que pert ensienmen
		per mielhs cobrir son cors galiador,
	25	tot enaisi, don’, en la comensansa
		me joguavas, et ay ben remembransa
		que·m diziatz qu’ieu vos anes prestan;
		e pus a prest hom vay res demandan,
		dretz comanda per que yeu vos requier:
	30	que·m paguassetz so qu’ie·us prestiey l’autrier.
IV		Qui non ama e fay semblan d’amor,
		aquel deu hom tantost anar fugen,
		car enaisi engan’aquel la gen
		pus sotilmen d’autre enganador;
	35	e yeu com fols crezey gran amistansa
		aver trobat e conquist gran honransa
		pel bel semblan, don ai avut gran dan;
		per que fay mal qui no s’en vay gardan,
		qu’ieu no·n agra ia dan ni destorbier,
	40	s’ieu l’ages vist, et agra·m be mestier.
V		Ay, deslials, . . . . . . . ab fals’amor
		et ab fals ditz et ab fals pessamen,
		le tieus fals cors sap c’anc iorn falsamen
		yeu no·m falsiei de far a tu honor;
	45	ni·t fora fals, mas pus ab fals’amansa
		falsan me vas, yeu faria enfansa
		e gran foldat, pus tu me vas falsan,
		qu’ieu pus ames le tieu fals cors truan;
		aissi refug lo fals cors ufanier
	50	de tu, falsa, con hom fay fals denier.
VI		Falsa dona, a honrat ven de Fransa
		que hom no am qui non port’ amistansa,
		e c’om engan sel que vay enganan,
		e c’om iogue del ioc que vay iogan;
	55	per qu’ieu, sapchatz, me metrai el sendier
		que·us engan huey, car vos m’enganetz yer.
VII		Chanso, vay te·n lay on renh’alegransa,
		e lay on a deslialtatz balansa,
		e lay on hom gent acuelh ses engan,
	60	al pros comte de Velin, dir aitan:
		que·l sieus Bertrans l’a trobat drechurier,
		per qu’el s’es dat al sieu fin pretz entier.