Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Imatges

 

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Codi: 082,007 Autor: Bertran Carbonel Gènere: Canso Número: XXXII

 

Amors, per aital semblansa

I
1
Amors, per aital semblansa
   
     soj tengutz de vos servir,
   
     que m'avetz trach de cossir
   
et dat ioj et alegransa,
 
5
     com sel que de pauretat
   
     per aiudar de senhor
   
     ven apres en gran ricor;
   
     pero vostra gran beutat
   
     prec, sieus plai, mi denh valer,
 
10
     car vos sabetz tan, per ver,
   
     que·m podetz drech governar
         vas leys que·m faitz sobramar.
     
II
 
Jeu sai ben tan ses doptansa
   
     qu'ieu me sabria formir
 
15
     a lieis e mostrar e dir
   
com li port fin' amistansa;
   
     mas on dieus mays ha donat
   
     de bon sen e de valor,
   
     aitan deu mais far d'onor
 
20
     e grazir e saber grat
   
     qui melhur' en son saber;
   
     c’a totz iorns pot hom vezer
   
     c’om non pot tan plan anar
         que non l'avengn'a burcar.
     
III
25
E car totz pretz mais enansa
   
     e y vey, amors, obezir
   
     per onrar, degratz venir
   
ab mi, sieus platz, per honransa;
   
     qu'ieu vei en cort de prelat
 
30
     o de rey o de comtor,
   
     cant y venon preiador,
   
     pus tost tot fach acabat;
   
     e doncx s'ieu vos puesc aver
   
     ab mi, no·m cal res querer,
 
35
     que vos sabetz mon afar
         e que m'es obs de preiar.
 
       
IV
 
Ar suy en aital balansa
   
     co·l nauchiers, can vol partir
   
     de port e no·n pot issir,
 
40
car non y ve segurtansa;
   
     aitan pauc vey segurtat
   
     d'anar vas lieis ses amor.
   
     doncx com er? tenrai alhor?
   
     non, que mais am per vertat
 
45
     aver en lieis mon esper
   
     que d'autra tot mon plazer;
   
     mas, car mi fai alegrar,
         no me·n dey desesperar.
     
V
 
Don', en vos ai m'esperansa
 
50
     et en vos son miey dezir,
   
     car dieus, con clar nous remir,
   
no·us a dat par ni engansa
   
     de valor ni de beutat;
   
     de tot be portas la flor,
 
55
     per qu'ieu soi en gran error
   
     cossiran qu'ieu fas foldat,
   
     car en tan ric ioj esper,
   
     segon mon petit poder,
   
     mas ser non deu hom blasmar
 
60
     de so c'om li mand'a far.
     
VI
 
     Dona, s'ieu ai dig folor,
   
     no me deu esser blasmat,
   
     c'amors, que·m ten en poder,
   
     vol que yeu lais mon voler
 
65
     per lo sieu, e dey o far,
         per qu'ieu dey perdon trobar.
     
VII
 
     Chanso, al maior senhor
   
     de Fors, car a mai puiat
   
     son pretz segon son poder
 
70
     que autres, vai far saber
   
     qu'ieu n'auch tan de be comtar,
         per qu'ie·l te fas prezentar,
     
VIII
 
     Apres, qu'ieu li.m don, per ver,
   
     per sieus, per dir e per far
 
75
     tot cant volra comandar.

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI