Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Codi: 124,016 Autor: Daude de Pradas Gènere: Canso Número: XLI

 

Si per amar ni per servir

I	1	Si per amar ni per servir
		ni per honrar ni per grazir
		trobes hom ab dona merce,
		ieu la degra trobar, so cre;
	5	mas res no·n es; qui·s vol, so digua;
		ia non aura coral amigua
		nulhs hom per re que puesca far,
		s'ilh non a cor de luy amar.
II		Anc per anar ni per venir
	10	ni per estar ni per fugir
		de midons non puesc aver be
		mas un pauc, que·s n'anet dese;
		e no·m fetz mai la dentarigua;
		e ioys qui tost si desrazigua,
	15	fai piegz, quant hom lo·n ve anar,
		no fetz de be al comensar.
III		Ai, quan badalh e quan sospir,
		quan pessamen e quan cossir
		ai per amor sufert ancse;
	20	e neguna res pro no·m te
		ab lieys que se e me destrigua;
		huey mais ressemblara enigua,
		si no·s vol tant humiliar
		que denhe mos precx escoutar.
IV	25	Per forsa m'ave a suffrir
		lo cochos mal e·l lonc dezir
		que·m don'amors, no sai per que;
		e pus no·l cal cossi que·m me,
		dirai li segon ley antigua
	30	qu'en plor a tornada ma gigua,
		quar d'aisso·m fai aras plorar
		de que suelh rire e ioguar.
V		Anc no cugey que per mal dir
		de lauzengiers, cuy dieus azir,
	35	s'enujes ma dona de me;
		no·n dirai als, mas, per ma fe,
		no y ha lengua vaira ni pigua
		d'aquesta gent falsa mendigua
		qu'ieu no volgues enans trencar
	40	que·l vas en que dieus iac, baizar.
VI		Fals lauzengiers, dieus vos maldigua;
		per mal de vos farai la figua
		als gilos, que faitz estraguar
		et a tort las domnas blasmar.