Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Codi: 219,001 Autor: Guillem Godi Gènere: Canso Número: LXI

 

Si·l gens cors d'estiu es remas

I	1	Si·l gens cors d'estiu es remas
		per freg e per neus e per glas,
		ges per so no·m deu oblidar
		la fin'amors don soi iausitz;
	5	pero si·m suy alques marritz
		e·m fay mantas vetz sospirar.
II		Li ric savai tornon atras
		joven e·l fan estar d'aut bas,
		e son engres per castiar;
	10	tan lur es gazanhs abellitz
		qu'aissel se ten per pus gueritz
		que mais pot aver amassar.
III		Silh son de cortezia ras
		e tug l'autre manen escas;
	15	e domna deuria sordeiar,
		quan d'aitals drutz assay maritz;
		e·l frugz que d'aisselhs es yssiz,
		no·s deu ab los pros engualar.
IV		E qui·ls pendia ab un las
	20	per la gola cuma Judas,
		assatz poiria dieu venjar
		d'aquels fellos soiornaditz
		cors fals e de falsa razitz,
		que tollon condug e donar.
V	25	Lauzenjadors non oblit pas
		quan es, peiors que Cayfas;
		totz tems fan bon'amor torbar;
		mas ia non sera lai auzitz
		per ma domna ni obezitz,
	30	qu'anc no·m i poc hom acuzar.
VI		Car'a e fron et huelhs e nas
		ab fresc cors blanc grayle e gras
		que anc dieus gensor no·n volc far;
		sobre totas es yssernitz
	35	sos pretz, et yeu suy enriquitz,
		si tan fai qu'elha·m vuelh'amar.
VII		Bo messatgier, tu te·n iras
		vas ma dona e li diras
		las penas en que·m fai estar,
	40	quar de lieys no suy plus aizitz;
		e si respon ab cortes ditz,
		prec te que·ls me vengas comptar;
VIII		E si nostre ioys es oblitz,
		ia mais no·m venguas, dieus me·n guar!