Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Ernst, Willy. Die Lieder des provenzalischen Trobadors Guiraut von Calanso. "Romanische Forschungen", 44, 2 (1930), pp. 255-406.

Codi: 243,010 Autor: Guiraut de Calanson Gènere: Canso Número: V

 

Tan doussamen

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

  

I 1
               Tan doussamen
   
          Mi ven al cor ferir
   
               D’un gran dezir
              Amors que·m te jauzen,
  5
               Qu’ieu muer planhen
   
          D’una doussa dolor
   
               Que·m ve d’amor ;
   
Per o si am e crei que sia amatz,
   
Que plus destrenh, on om n’es plus privatz,
  10
Lo mals d’amor, quant om no·n pot aver
    Lo domnejar          ni·l baizar ni·l jazer.
     
II  
               Aman sufren
   
          Pot d’enveja murir,
   
               Al mieu albir,
  15
          Qui ve e re no pren,
   
               Mas pur aten,
   
          Cum ieu fauc la melhor
   
               E la gensor
   
Qu’ieu sai ni vei entre totz los regnatz ;
  20
E am la tan e·m abelhis e·m platz
   
Qu’on plus mi fai d’amor e de plazer,
    D’un dezir car          mi fai trop plus doler.
     
III  
               So·m ditz soven
              Amors, que·m fai languir :
  25
               „Cum potz sufrir ?
   
          Vist anc mais cors tan gen,
                   Tan avinen,
   
          Ni tan fresca color
   
               De nulha flor ?
  30
Que·l sieu belh ris e la boca e la fatz,
   
Las blancas dens e·l sils voutz e delgatz
   
E·l dous esgar val trop mais per vezer
    No fai en mar          l’estela contra·l ser.”
     
IV  
               Lo cors me fen
  35
          D’ira, quar per ben dir
   
               Vol dompn’ aucir
   
          Selui que no·s defen
   
               E·s vai fenhen,
   
          Tro fals lauzenjador
  40
               Fan lur clamor
   
Sol per cujar espandir ves totz latz ;
   
Mas tal me ditz que no sui enjanatz
   
En lieis amar, que si m’o vol tener,
    Mercei pot far          e franqueza e dever.
     
V 45
               Mas mal despen
   
          S’amor e son servir
   
               Qui pert jauzir
   
          Per amar leialmen ;
   
               Car no·m es gen
  50
          Qu’estranh dompnejador
   
               Per lur ricor
   
Ajo·ls belhs digz e·ls plazers e·ls solatz
   
Que valon mais c’us jazers car compratz;
   
E·l fis amans, que s’an de luenh sezer,
  55 Pauc pot prezar          Amor ni son poder.
     
VI  
De·N Peire·us dic de Gavaret que·m platz,
    Quar per onor vol far tot son poder,
    Qu’ieu no·lh truep par          de bon pretz mantener.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI