De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Code: 156,012 Auteur: Falquet de Romans Genre: Canso de Creuada Numero: CXI

Quan lo dous temps ven e vai la freidors

I	1	Quan lo dous temps ven e vai la freidors
		E de razo atruep mout gran viutat,
		Ben dei chantar, quar trop n’aurai estat;
		Et a m’o tout marrimenz e dolors
	5	Que ai, quan vei anar a perdemen
		E destruire sanhta Crestiantat,
		E tot lo segle vei perdut e torbat;
		Per qu’ieu nom puesc dar gran esbaudimen.
II		Comtes e reis, ducs et emperadors
	10	E manh baro e manhta poestat
		Vei guerrejar per plana voluntat,
		El fort tolon als frevols lurs onors;
		E morrem tug, so sabem veramen!
		Doncs laissara quascus sa eretat,
	15	E so qu’aurem de tort e de peccat
		Trobarem totz al jorn del Jutjamen;
III		Quan Dieus dira: «Selhs qu’an freitz ni calors
		Sufert per mi, ni lur sanc escampat,
		E m’an blandit e temsut et amat
	20	E m’an servit e fag be et onors,
		Aquilh seran ab gaug, ses marrimen;
		E selhs qu’auran de mi tort ni peccat,
		Ses falhimen, que nols er perdonat,
		Cairan lains, el foc d’Infern arden!»
IV	25	Adoncs er fag l’ira el dois el plors,
		Quan Dieus dira: «Anatz, malaurat,
		Ins en Infern, on seretz turmentat
		Per tos temps mais ab pena et ab dolors,
		Quar non crezestz qu’ieu sufris greu turmen;
	30	Mortz fui per vos, don vos es mal membrat!»
		E poiran dir selhs que morran crozat:
		«E nos, Senher, mort per vos eissamen!»
V		Ailas, caitiu! Com grieus er la dolors,
		E que direm, quan serem ajostat
	35	En camp florit, on veirem clavellat
		Dieu en la Crotz per totz nos peccadors,
		E pel costat nafrat tan malamen
		E de ponhens espinas coronat!
		Adoncs volgram quascus aver cobrat
	40	La vera Crotz el sieu sanh Monimen.