Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Traductions
* Images

De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Code: 290,001 Auteur: Luquet Gatelus Genre: Sirventes Numero: CLVII

Cora q’eu fos marritz ni consiros

I 1 Cora q’eu fos marritz ni consiros 
    Per dan de pretz, qe chascus relinqia, 
    Aram conort e son gais e joios, 
    Car jois e pretz revendra qis perdia; 
  5 Car lo pros coms Proenzals Lumbardia 
    Vol conqerer et Toscas e Puilles, 
    E d’autra part Conratz vol son paes,
    El reis Matfre non s’i acorda mia; 
    Per q’entrels faitz aura Pretz sa bailia. 
     
II 10 Sel pros Coms val segon q’es poderos, 
    Un mirail ha on mirar se deuria: 
    E ses mires els faitz del rei N’Anfos, 
    Ben sai per cert qe tant non tardaria 
    Zo q’a empres, qe laissar non poiria 
  15 S’el non laisses tot lo pres q’a conqes; 
    Qel bruitz es tant vas totas partz estes 
    Q’o sabon ja de la mar, en Suria, 
    E d’Espagna entro en Normandia. 
     
III   Donc, albir se, pois tals es lo rezos,
  20 Si s’en rema, tot zo q’om en diria;
    E membre li qe Carl ab sos baros 
    Conques Puilla e n’ac la segnioria, 
    E dels granz faitz qe Franza far solia:
    Ara n’estan avol cor en defes; 
  25 E, pois lo noms de Carle en lui es, 
    Segals seus faitz, q’estiers a tort seria 
    Per sel clamatz qe valc, s’el non valia. 
     
IV   E, se Conratz non es valenz e pros, 
    Deslignara; car li seu an Soria, 
  30 Non eral seu bastant, se plus noi fos; 
   
Doncs, se laissa so q’esser seu deuria, 
    Fara semblant qe mal l’autrui tenria; 
   
E, si nol ven recobrar demanes, 
    Fara creire so qel Reis diz espes, 
  35
Q’el sia mortz e q’autr’el sieu luec sia, 
    Qe, s’el fos vius, lo sieu demandaria.
     
V  
Sel reis Matfres fos princeps coratjos 
    Ni so qe te conqes per galiardia, 
    S’era o pert, qant es reis, per un dos 
  40
N’aura blasme; car mais de carestia 
    Lo deu gardar, c’om plus l’ac a fadia; 
    E als baros, ont ha tant del seu mes, 
    Membre cal son ni eran ni con es; 
    E penz chascuns de gardar noig e dia
  45 Zo q’ab autre segnor mais non auria. 
     
VI  
Bernart, apren e chantal sirventes, 
    E poiras dir, sel cor no fail als tres,
    Qel juecs sera entaulatz ses faillia; 
    Mas tant o voil q’eu non crei qe ja sia. 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI