Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Appareil critique
* Traductions
* Images

De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Code: 074,016 Auteur: Bertolome Zorzi Genre: Planh Numero: CLXXI

Sil monz fondes a maravilha gran

I 1
Sil monz fondes a maravilha gran, 
   
Non l’auria ges a descovinenza; 
   
S’escurzis tot sivals so que resplan; 
    Pois Quonratz reis, en cui renhet valhenza 
  5
E valc jovenz      e rics pretz e totz bes, 
   
E d’Austorica l’auz ducs Federics, 
   
Qui d’onrat pretz e de valor fon rics, 
   
Tan malamenz      son mort.      Hai, quals dans n’es! 
    Mas, car pres al segle tan de dampnage, 
  10
Tanh qu’om l’azir,      e car ergolhs a pres 
    Forz’e consir      d’aunir pretz e parage.
     
II  
Mas ieu me vauc trop fort meravilhan 
   
Com hai esfortz qu’en digalh meschaenza 
    Nil cozen dol nil sobremortal dan; 
  15
Quar dregz fora, segon ma conoissenza, 
   
Quel membramenz,      ses retrar, m’aucies 
   
E tot home qu’es de valor abrics; 
   
Quar anc non fon hom, joves ni antics, 
    Quel menh valenz      truep fort      nolh sobrandes; 
  20
Qu’il e lur faig eron tan d’agradatge 
   
Que per l’auzir,      ben qu’om nols conogues, 
    L’irat sentir      fazion alegratge. 
     
III  
Quel Reis, en cui non eron anc vint an, 
    Amava Deu, dreg, mesur’e sienza, 
  25
De que l’anet pauc Salemos enan, 
   
E Lamorat valc per armas, ses tenza; 
   
E larjamenz      a poder det e mes 
   
Tan quel plus lares semblav’ab lui mendics, 
    E fon amics als pros et enemics 
  30
Als desplazenz,      ses tort      qu’anc lur fezes; 
   
Ni non ac melh Anzalos l’eritage 
   
D’aut abellir,      tan fon belz e cortes, 
    E ses falhir      fon del plus aut linhatge. 
     
IV   Et el pro Duc eron tant aib plazen 
  35
Qu’el ac de mout la rejal chaptenensa; 
   
Qu’adreg foron sei dig e sei semblan, 
   
E l’afars ac daus totas partz plazensa, 
   
Si qu’anc formenz      non falhic ni mespres; 
    Don cuig qu’a Deu fon lurs mortz grans fastics; 
  40
Mas, car sofric qu’avengues tals destrics, 
   
Tot fermamenz      m’acort      quelh remembres . 
   
Qu’el mon per els non avi’aut estatge, 
   
E que grazir      deuri’om per un tres 
    L’autier jauzir      per lur bel companhatge
     
V 45
Hai! Com vivon Tyes et Aleman, 
   
S’inz el cor an d’aquest dan sovinenza ? 
   
Quar tot lur mielh en estz dos perdut an 
    E gazanhat an gran desconoissenza; 
   
Que, si plazenz      nos venjon demanes, 
  50
Aunit viuran; tan fon Karles enics 
   
Qu’el s’agradet que visques don Henrics 
   
E mortz cozenz      a port      d’ant’alberges 
   
Estz bars; quar sap Espanhols d’aut coratge, 
    E per far dir      qu’el no si dupta ges 
  55 En far aunir      tant honrat senhoratge. 
     
VI  
Hei, franca genz,      lur mort      pensatz ades, 
   
E ques dira, seus sofretz tal outraje; 
   
E satalbir      N’Anfos, qu’onratz reis es, 
    Si laiss’aunir      son frair’en tal estatge. 
     
VII 60
Als avinenz      recort      quel Planhs faigz es 
   
Ab gai sonet, coindet e d’agradage, 
   
Qu’estiers m’albir      qu’om chantar nol pogues 
    Ni neis auzir,      tan mou de gran dampnage. 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI