De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Code: 074,016 Auteur: Bertolome Zorzi Genre: Planh Numero: CLXXI

Sil monz fondes a maravilha gran

I	1	Sil monz fondes a maravilha gran,
		Non l’auria ges a descovinenza;
		S’escurzis tot sivals so que resplan;
		Pois Quonratz reis, en cui renhet valhenza
	5	E valc jovenz      e rics pretz e totz bes,
		E d’Austorica l’auz ducs Federics,
		Qui d’onrat pretz e de valor fon rics,
		Tan malamenz      son mort.      Hai, quals dans n’es!
		Mas, car pres al segle tan de dampnage,
	10	Tanh qu’om l’azir,      e car ergolhs a pres
		Forz’e consir      d’aunir pretz e parage.
II		Mas ieu me vauc trop fort meravilhan
		Com hai esfortz qu’en digalh meschaenza
		Nil cozen dol nil sobremortal dan;
	15	Quar dregz fora, segon ma conoissenza,
		Quel membramenz,      ses retrar, m’aucies
		E tot home qu’es de valor abrics;
		Quar anc non fon hom, joves ni antics,
		Quel menh valenz      truep fort      nolh sobrandes;
	20	Qu’il e lur faig eron tan d’agradatge
		Que per l’auzir,      ben qu’om nols conogues,
		L’irat sentir      fazion alegratge.
III		Quel Reis, en cui non eron anc vint an,
		Amava Deu, dreg, mesur’e sienza,
	25	De que l’anet pauc Salemos enan,
		E Lamorat valc per armas, ses tenza;
		E larjamenz      a poder det e mes
		Tan quel plus lares semblav’ab lui mendics,
		E fon amics als pros et enemics
	30	Als desplazenz,      ses tort      qu’anc lur fezes;
		Ni non ac melh Anzalos l’eritage
		D’aut abellir,      tan fon belz e cortes,
		E ses falhir      fon del plus aut linhatge.
IV		Et el pro Duc eron tant aib plazen
	35	Qu’el ac de mout la rejal chaptenensa;
		Qu’adreg foron sei dig e sei semblan,
		E l’afars ac daus totas partz plazensa,
		Si qu’anc formenz      non falhic ni mespres;
		Don cuig qu’a Deu fon lurs mortz grans fastics;
	40	Mas, car sofric qu’avengues tals destrics,
		Tot fermamenz      m’acort      quelh remembres .
		Qu’el mon per els non avi’aut estatge,
		E que grazir      deuri’om per un tres
		L’autier jauzir      per lur bel companhatge
V	45	Hai! Com vivon Tyes et Aleman,
		S’inz el cor an d’aquest dan sovinenza ?
		Quar tot lur mielh en estz dos perdut an
		E gazanhat an gran desconoissenza;
		Que, si plazenz      nos venjon demanes,
	50	Aunit viuran; tan fon Karles enics
		Qu’el s’agradet que visques don Henrics
		E mortz cozenz      a port      d’ant’alberges
		Estz bars; quar sap Espanhols d’aut coratge,
		E per far dir      qu’el no si dupta ges
	55	En far aunir      tant honrat senhoratge.
VI		Hei, franca genz,      lur mort      pensatz ades,
		E ques dira, seus sofretz tal outraje;
		E satalbir      N’Anfos, qu’onratz reis es,
		Si laiss’aunir      son frair’en tal estatge.
VII	60	Als avinenz      recort      quel Planhs faigz es
		Ab gai sonet, coindet e d’agradage,
		Qu’estiers m’albir      qu’om chantar nol pogues
		Ni neis auzir,      tan mou de gran dampnage.