Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique
* Vocabulaire

* Présentation
* Appareil critique
* Traductions

Anglade, Joseph. Les poésies de Peire Vidal. Paris: Librairie ancienne Honoré Champion, 1913

Code: 364,029 Auteur: Peire Vidal Genre: Canso Numero: XVII

Mout m'es bon e bel

I 1    Mout m'es bon e bel,
       Quan vei de novel
       La folh' el ramel
       E la fresca flor,
  5    E chanton l'auzel
       Sobre la verdor,
       E·l fin amador
       Son gai per amor.
    Amaires e drutz sui eu,
  10 Mas tan son li maltrag greu
    Qu'eu n'ai sofertz lonjamen,
    Qu'un pauc n'ai camjat mon sen.
     
II      Pero de bon sen
       Am de bon talen
  15    Amor e joven
       E tot quan m'es bel ;
       Qu'ab joi lonjamen
       Viu e renovel,
       Co·l fruitz el ramel,
  20    Quan chanton l'auzel :
    Qu'e'mon cor ai folh' e flor,
    Que·m ten tot l'an en verdor
    Et en gaug entier, per qu'eu
    No sen re que·m sia greu.
     
III 25    Quora que·lh fos greu,
       Ara·m te per seu
       La genser sotz Deu
       E del melher sen ;
       Car conois que eu
  30    L'am de bon talen,
       Si qu'en mon joven
       E pois lonjamen
    Servirai lo seu cors bel,
    Gai et adreg e novel,
  35 A lei de fin amador,
    Qu'a tot son cor en amor.
     
IV      Ben aurai d'amor
       Folh' e fruit e flor
       E ram e verdor,
  40    S'anc res m'en fo greu,
       Que per amador
       Mi ten com lo seu,
       E prec la per Deu
       Qu'ilh esgart com eu
  45 L'aurai estat de bon sen,
    Qu'anc non camjei mon talen,
    Ni non am flor ni ramel,
    Mas per leis ni chan d'auzel.
     
V      Plus gais que l'auzel
  50    Serai, si l'es bel
       Qu'un dous bais novel
       Me do per amor,
       Qu'anc d'autre ramel
       No volc colhir flor
  55    Ni fruit ni verdor ;
       Ni anc amador
    No vitz qui·s camjes plus greu ;
    E pos ela·m te per seu,
    Servirai l'en mon joven,
  60 Pois velhs, s'eu viu lonjamen.
     
VI      Mes ai lonjamen
       Mon cor e mon sen
       En far son talen
       Plus qu'en chan d'auzel.
  65    Per leis am joven
       E tot quan l'es bel :
       Qu'aissi·m renovel,
       Co·l fruitz el ramel.
    Quan posc re far per s'amor,
  70 Eu non desir autra flor,
    Mas qu'a leis plassa per Deu,
    Qu'ensems siam ilh et eu.
     
VII     Quar sos hom sui eu,
       No·l deu esser greu,
  75    Si fai ben al seu,
       Que mout lonjamen
       Ai estat per Deu
       Del tot al seu sen.
       E si per talen
  80    Pert tot mon joven,
    Pauc mi valran chan d'auzel.
    Mas s'a ma domna fos bel,
    Tener me pogr' en verdor
    Com son leial amador.
     
VIII 85 Sobr' autr' amador
    M'anet be d'amor,
    Quan l'emblei la flor,
    Qu'anc plus non aic eu :
    So·m ten en verdor,
  90 Quan tot l'als m'es greu.
    E s'alberga·l seu
    Per amor de Deu,
    Tener me pot lonjamen
    En valor et en bon sen
  95 Gai e cortes e novel,
    Com bela flor en ramel.
     
IX      Na Vierna, lonjamen :
       Vos ai estat de bon sen
       Mas era mi renovel,
  100    Com bela flors en ramel.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI