Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique
* Vocabulaire

* Présentation
* Appareil critique
* Traductions

Anglade, Joseph. Les poésies de Peire Vidal. Paris: Librairie ancienne Honoré Champion, 1913

Code: 364,036 Auteur: Peire Vidal Genre: Canso Numero: XVIII

Plus que·l paubres que jatz el ric ostal

I 1 Plus que·l paubres que jatz el ric ostal,
    Que noca·s planh, sitot s'a gran dolor,
    Tan tem que torn ad enoi al senhor,
    No m'aus planher de ma dolor mortal.
  5 Be·m dei doler, pos cela·m fai orgolh,
    Que nulha re tan no dezir ni volh :
    Sivals d'aitan no·lh aus clamar merce,
    Tal paor ai qu'ades s'enoi de me.
     
II   Aissi com cel qui bada·l veirial,
  10 Que·l sembla bels contra la resplandor,
    Quant eu l'esgar, n'ai al cor tal doussor
    Qu'eu m'en oblit per leis qu'eu vei aital.
    Be·m bat Amors ab las vergas qu'eu colh,
    Car una vetz, en son reial capdolh,
  15 L'emblei un bais don al cor mi sove :
    Ai ! com mal viu, qui so qu'ama no ve !
     
III   Si m'ajut Deus, peccat fai criminal
    Ma bela domna, car ilh no·m socor :
    Qu'ilh sap qu'en leis ai mon cor e m'amor
  20 Tan qu'eu non pens de nulh autre jornal.
    Doncs per que·m sona tan gen ni m'acolh,
    Pos pro no·m te de so don plus mi dolh ?
    E cuja·m doncs aissi lonhar de se ?
    Ans sofrirai so qu'ai sofert ancse.
     
IV 25 Que sofrir tanh a senhor natural
    Los tortz e·ls dreitz e·l sen e la folor ;
    Quar greu pot hom de guerr' aver honor,
    Pos qu'es ses grat faiditz de son logal.
    Be sui faiditz, si de s'amor me tolh ;
  30 No m'en tolrai, ans l'am mais que no solh
    E tenra·m vil, si d'amar mi recre :
    Non o deu far, car per amor m'ave.
     
V   Qu'aissi m'a tot ma domna en son cabal,
    Que si·m fai mal, ja no·m n'aura pejor;
  35 Que·l sens plazers m'a tan doussa sabor,
    Que ges del meu no·m remembra ni·m cal.
    Non es nulhs jorns s'amors el cor no·m brolh,
    Per qu'ai tal joi, quan la vezon mei olh
    E quan mos cors pensa de son gran be,
  40 Qu'el mon no volh ni dezir autra re.
     
VI   Sabetz per que·lh port amor tan coral ?
    Car anc no vi tan bela ni gensor
    Ni tan bona, don tenh qu'ai gran ricor,
    Car sui amics de domna que tan val.
  45 E si ja vei qu'ensems ab mi·s despolh,
    Melhs m'estara qu'al senhor d'Eissidolh,
    Que mante pretz, quant autre s'en recre,
    E no sai plus, mas aitan n'a Jaufre.
     
VII   Als quatre reis d'Espanh' estai mout mal,
  50 Quar no volon aver patz entre lor ;
    Car autramen son ilh de gran valor,
    Adreg e franc e cortes e leial,
    Sol que de tan gensesson lor escolh,
    Que viresson lor guerr' en autre folh,
  55 Contra la gen que nostra lei no cre,
    Tro qu'Espanha fos tota d'una fe.
     
VIII   Bels Castiatz, senher, per vos mi dolh,
    Car no·us vei lai e car mi dons no·m ve
    Na Vierna, cui am de bona fe.
     
IX 60 Eu dic lo ver aissi com dir lo solh :
    Qui ben comens' e poissas s'en recre,
    Melhs li fora que non comenses re.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI