Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique
* Vocabulaire

* Présentation
* Appareil critique
* Traductions

Anglade, Joseph. Les poésies de Peire Vidal. Paris: Librairie ancienne Honoré Champion, 1913

Code: 364,030 Auteur: Peire Vidal Genre: Canso Numero: XLIII

Neus ni gels ni ploja ni fanh

I 1 Neus ni gels ni ploja ni fanh
    No·m tolon deport ni solatz,
    Que·l temps escurs mi par clartatz
    Pel novel gaug en que·m refranh ;
  5 Quar joves domna m'a conques,
    E s'eu leis conquerre pogues,
    Quan la remir tant bela·m par,
    Que de gaug cugera volar.
     
II   Mas l'austors qu'es pres en l'aranh,
  10 Qu'es fers tro qu'es adomesjatz,
    Pois torna maniers e privatz,
    Si's qui be·l tenha ni l'aplanh,
    Pois val mais d'autre quant a pres ;
    Tot atretals uzatges es,
  15 Qui jove domna vol amar,
    Que gen la deu adomesjar.
     
III   Ab pauc de foc fon l'aur e franh
    L'obriers entro qu'es esmeratz,
    Don l'obr' es plus plazens assatz :
  20 Per que del lonc maltrag no·m planh.
    Et si·l focs d'amor s'esprezes
    En leis si com en mi s'espres,
    De ben o mal pogra chantar ;
    Mas hom no·s deu dezesperar.
     
IV 25 A drut de bona domna tanh
    Que sia savis e membratz
    E cortes et amezuratz
    E que no si trabalh ni·s lanh.
    Qu'amors ab ira no·s fai ges ;
  30 Amors es mezur' e merces,
    E drutz que a bon cor d'amar
    Deu ab gaug l’ira refrenar.
     
V   Ab bona domna m'acompanh,
    E platz me jovens e beutatz
  35 E plai me cors gen faissonatz ;
    Mas no mi platz bars que·m reganh
    Ni que trop li dur sos arnes ;
    Qu'eu en conosc tals dos o tres
    Qu'om pogues per vilas comtar,
  40 Ab sol que saubesson arar.
     
VI   Las aventuras de Galvanh
    Ai eu e mai d'autras assatz ;
    E quan sui en caval armatz,
    Tot quan consec pesseg e franh.
  45 Cen cavaliers ai totz sols pres
    E d'autres cent ai tout l'arnes ;
    Cen doumas ai faitas plorar
    E autras cen rire e jogar.
     
VII   A l'uzatge·m tenh de l'Estranh,
  50 Que quan no·m sen aventuratz,
    Eu m'esfortz tan deves totz latz
    Qu'eu pren e conquier e gazanh.
    E si mos afars m'avengues
    D'aisso de que·m sui entremes,
  55 A mon emperi ses duptar
    Feira tot lo mon soplejar.
     
VIII   Ar ai conquist sojorn e banh
    E Mauta, on sui albergatz
    Ab lo comt' Enric, de que·m platz,
  60 Que negus bos aibs no·l sofranh.
    Larcs es et arditz e cortes
    Et estela dels Genoes
    E fai per terra e per mar
    Totz sos enemics tremolar.
     
IX 65 Ab lo comt' Arman m'acompanh
    Quar es francs e gent ensenhatz,
    Tot enaissi com si fos natz
    A Tolosa part Caramanh.
    Ardimen a d'Aragones
  70 E gai solatz de Vianes
    E sembla mi de domnejar
    E·l rei de Leon per donar.
     
X   Eu sui senher dels Genoes,
    Que·ls grans e·ls paucs ai totz conques :
  75 Li gran mi fan tot mon afar
    E·l pauc m'onron e·m tenon car.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI