Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 076,008 Auteur: Bertran d'Alamanon Genre: Sirventes Numero: XXV

D'un sirventes mi ven grans voluntatç

I
1
     D’un sirventes mi ven grans voluntatç
   
     ce·l fas’ausir a tutç cominalmen,
   
     e qu’ieu dirai de las grantç poestatç,
   
     de cells que·s an de l’enperi conten,
 
5
     c’al mieu senblan il regnan folamen
   
e·l papa, car los ten e balansa;
   
be·m meravegll car igll an esperansa
   
     ques a nengun en fas’ autregiamen,
         puois c’el a d’els renda d’aur e d’argen.
     
II
10
     Al papa val l’enperi e·l regnatç
   
     mais ce sc’era tutç sieus domeniamen,
   
     car plus monta l’avers c’es presentatç
   
     per acest plai a lui e a sa gen,
   
     ce li renda ce us enperaires pren;
 
15
e puois d’aver n’a tan gran aondansa,
   
no mi sembla ce gia i met’ acordansa,
   
     ces ell non a en alre son enten,
         per ce lo monç n’es tutç e turbamen.
     
III
 
     Gia aices platç non er sentençiatç.
 
20
     puois ce li rei uolon abreuiamen,
   
     ab cavaliers et ab cayals armatç
   
     e ab vasals bos de concerimen
   
     vegna cascus apoderadamen,
   
e en un canp fasan un’aital dansa
 
25
c’al departir gasagne l’uns l’onransa;
   
     puois decretal no·i noseran nien,
         puois troberan lo papa bendisen.
     
IV
 
     Aicell sera fil de dieu apelatç
   
     ci aura faic al camp lo vensimen;
 
30
     pe-los clerges er leu coronatç,
   
     car il veran c’aura·n l’afortimen;
   
     adonc seran tut a sun mandamen,
   
car ades an clerge aital uçansa
   
ce, can trobon pairo de gran puisansa,
 
35
     tut cant il vol fan ben e umilmen
         e puois sun dan, quanveison ce deisen.
     
V
 
     E si als reis so c’ieu lur dic non plaç,
   
     als podon far, ces er miels per un sen,
   
     ces outramar si pert crestiandaç,
 
40
     e s’i pason apoderadamen,
   
     remanra tot so de c’om los repren;
   
e autresi pases lo reis de Fransa;
   
el an primers ses longia demoransa,
   
     e·l reis Gaumes, qu’a l’astr’e l’ardimen
 
45
     dels serasis mescre gens d’autra gen.
     
VI
 
     Assas ai dic a cascun, si m’enten,
   
dels autç princes, e ai ferma speransa
   
ce, s’il pasan ses longia demoransa,
   
     cristiandat garderan d’aunimen,
  50      gaçainhan dieu e pres e salvamen.
     
VII
 
     Reis castelans, car soberanamen
   
est soiberans de fin preis et d’onransa,
   
donas vos suoign, segner, qu’ieu ai dutança
   
     ce vostre pres non prenna mermamen,
 
55
     e faitç, segner, ce·l tengas autamen.
     
VIII
 
Dell papa sai, ce dara largamen
    pron del perdon et pauc de son argen;
     
IX
 
e s’outra mar non fan seccors breumen,
    li terra·s pert ses tot revenimen.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI