Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 082,001 Auteur: Bertran Carbonel Genre: Canso Numero: XXVI

Aisi co am pus finamen

I
1
     Aisi co am pus finamen
   
     de negun autre aymador,
   
     degr’atressi far semblamen
   
     chanso pus gaya e melhor,
 
5
et aissi com val
   
     mais d’autras sela qu’ieu dezir.
   
     e s’ieu tan gen non o sai dir
   
co al sieu cabal
   
     pretz tanh, sapcha per veritat
 
10
que mos sabers no sec ma volontat.
     
II
 
     E car ieu ai dich vanamen
   
     de far ses biais, m’atemor,
   
     car pus lach estay a saben
   
     can falh, que a pauc sabedor.
 
15
per aiso no val
   
     nulhs comensans, si ben chauzir
   
     non sap el temps qu’es a venir;
   
e cant ve lo mal,
   
     deu lo fugir, car gran foldat
 
20
fai sel que sec sa fola voluntat.
     
III
 
     Gran foldat fay, mas per un cen
   
     la fai a mon senblan maior
   
     selh que ve al mal gandimen
   
     e no·l fuch, mas que vas el cor.
 
25
per fol natural
   
     es tengutz, per c’om deu fogir
   
     a tot mal, cant se pot gandir;
   
e si, dizen al,
   
     lo vol seguir, d’ome senat
 
30
non deu aver be ni amor ni grat.
     
IV
 
     Tot aisi com sel c’al turmen
   
     estai marritz et ab gran plor,
   
     que no·n ha nulh refinamen
   
     entro que plai a son senhor,
 
35
aissi tot engal
   
     es de mi, que non pot partir
   
     mos greus mals, ni fas mas languir,
   
si nom fay aital
   
     ma dona — aiso ai gardat —
 
40
que li plassa que·n agues piatat.
     
V
 
     Dona, yeu no puesc guerimen
   
     trobar ses vos de ma dolor,
   
     per que·us venc, a refinamen,
   
     mas juntas, pregan per amor
 
45
m’aias, e non al,
   
     merce, c’enaisi puesc guerir,
   
     e no·m vulhatz, sieus plai, aussir,
   
que peccat mortal
   
     fai gran, qui vol aussir de grat
 
50
son bon amic, cant li port’amistat.
     
VI
 
Mais am lo talan e·l dezir
   
sofrir e·l greu mal
   
     c’ay de vos, dona, en vertat,
    que so d’autras c’a drutz ven mays de grat.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI