Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 270,001 Auteur: Jojos de Toloza Genre: Pastorela Numero: LXXVII

L'autrier el dous temps de pascor

I
1
L'autrier el dous temps de pascor
   
     en una ribeira
   
aniey cercan novella flor
   
     cost' una cendieyra;
 
5
e per delieg de la verdor
   
     e quar es entieyra
   
bona fes qu'ieu port d'amor
   
     a ma vertadieyra,
    senti al cor una doussor,
 
10
     et a la primeira
   
flor qu'ieu trobiey, torney en plor,
   
     tro qu'en una ombreira
   
reviriey mos huelhs alhor,
   
     et una bergeira
 
15
la vi ab fresca color
         blanca cum nevieyra,
   
          e son plus bel
   
          de nulh auzelh
   
          siey huelh gentil
 
20
               humil,
   
               que mil
   
               qu'a vil
   
   lau vezon, met el fil
   
     et en la carrieyra
 
25
          de ben amar
   
          ses mal estar.
              e qui lieys ve,
   
               sap be
   
               desse
 
30
               que re
   
   no·lh pot hom dir mas be,
         tant es plazentieyra.
     
II
 
Et yeu, quan vi son gay cors gen
   
     d'avinent estatge
 
35
e sa fresca cara rizen
   
     e·l sieu clar visatge,
   
oblidiey tot mon pessamen,
   
     quar de gran paratge
    mi semblet al ben fait plazen
 
40
     cors de gran barnatge.
   
et yeu mezeys suau e gen,
   
     qu'anc no y vuelc messatge,
   
ves lieys me·n aniey humilmen.
         et en l'aferratge
 
45
gardet tres anhels solamen,
   
     et en mon coratge
   
yeu maldis qui primeiramen
   
     baysset son linhatge.
   
          „toza, fi·m yeu,
 
50
          a domnidieu
              prec que·us ampar
   
               e·us gar
   
               de far
   
               mal, quar
 
55
   vos fe de ben ses par
   
     ab cors d'agradatge;
              e de fallir
   
          vos gar, quar dir
   
          puesc ben de ver,
 
60
               que per
   
               plazer
   
               aver
   
   a selhs que·us van vezer,
         vos fe ses follatge."
     
III
65
Er aujatz avinen respos
   
     per fin cor sostraire,
   
que·m fes ab semblant amoros:
   
     „amicx, de bon aire
   
mi semblatz e cortes e pros;
 
70
     mas del vostr' afaire
    sabrem, ans que·us lonhetz de nos,
   
     si etz fis amaire;
   
mas primiers vuelh saber de vos,
   
     qu'aissi·us vey mal traire,
 
75
lo nom, et estar cossiros,
   
     ni de qual repaire
   
vengues." et ieu dissi cochos:
   
     „leu m'es per retraire:
   
de Tolza, et ai nom Joyos;
 
80
     no·m reverta gaire,
              quar nulhs socors
   
          no·m ven d'amors,
   
          ans muer aman
   
               celan
 
85
             mon dan,
   
               lauzan
   
   midons e sofertan,
   
     qu'ieu am ses cor vaire;
   
          e ges no·m pes
 
90
          qu'elha·m degues
   
          aucir, ni·m veg
   
               naleg,
   
               ans deg
                   per dreg
 
95
   virar de son destreg
         mon cor et estraire.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI