Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 082,006 Auteur: Bertran Carbonel Genre: Canso Numero: XXXI

Aissi m'a dat fin'amors conoissensa

I
1
Aissi m'a dat fin'amors conoissensa
   
     com natura la don'a esparvier,
   
qu'en nulh albre somni far non l'aiensa
   
     mas el pus bel et en lo pus entier
 
5
et el mielhs fach, al cal l'adutz natura;
   
aisi m'a fach per ma bon'aventura,
   
     bela dona, en vos amors chauzir
         com en sela c'om mas be no·n pot dir.
     
II
 
E doncx ben dey far de mon ioj parvensa,
 
10
     mas non ges tan, que li fals lauzengier
   
puescon saber qu'ieu vos port bevolensa
   
     ni qu'ieu de vos, don', aia dezirier;
   
mais vuelh murir qu'ieu tan greu forfaitura
   
fezes ves vos; seguir vuelh la dreitura;
 
15
     amar vuelh so, gardar et aculhir
         que amors vol, et tot l'alre fugir.
     
III
 
Ja iois m'agra, segon ma conoissensa,
   
     fag conoiser, si·m saupes per parlier,
   
ni dat a vos? ni apres la sabensa
 
20
     de far chanso, s'ieu vostre pretz entier
   
be non gardes? mas yeu d'als non ai cura
   
mas d'amar vos lialmen ses falsura
   
     e de gardar, per nostr'amor cobrir,
         que negun mal no·n puesc'om prezumir.
     
IV
25
Aisi, dona, co yeu dic, ses falhensa
   
     vos ai amad' e·us am de cor plenier;
   
mas tan m'aura dat fin'amors temensa
   
     de dir a vos, que, qui·m des Monpeslier,
   
no·n parlera, qu'ieu truep en l'escriptura
 
30
c' Ovidis dis qu'ieu feira desmezura;
   
     pero ar vol qu'ieu vos o deya dir
         et vos preguar qu'ieu vos dey' abelir.
     
V
 
Per qu'ieu, dona, prec que merces vos vensa
   
     et que m'ames, que mot m'a gran mestier;
 
35
aiso veyas e non vostra valensa;
   
     per dieu, dona, donatz me·n alegrier;
   
no·m tengua dan s'aiso vos par rancura,
   
que fin'amors, sapchatz, mi ten en cura
   
     et en poder, e dey la obezir,
 
40
     e maiormen, car no me·n puesc partir.
     
VI
 
Chanso, vay t'en lai on fins pretz s'atura,
   
so es midons, que ieu am ses falsura,
   
     que lli plassa qu'ieu l'am e la dezir,
         c'amors no vol de pus o deya dir.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI