Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 082,008 Auteur: Bertran Carbonel Genre: Canso Numero: XXXIII

Atressi fay gran foldat qui ab sen

I
1
     Atressi fay gran foldat qui ab sen
   
     renha, en loc, com hom fay foleyan;
   
     per que fai sen qui·s sap anar camian
   
     a locx son sen e son ensenhamen;
 
5
c'a mi ten dan e tenra cortezia,
   
car s'ieu agues lo mieu sen per folia,
   
     dona, camiat, en tal loc fuy ab vos,
         ia no fora marritz ni doloiros.
     
II
 
     Ar no mi val precx ni obrar ab sen
 
10
     ni mas chansos ni genhs que·m an pessan,
   
     c'atrestan tost vos anatz enginhan
   
     contra mon genh, dona, ab autre genh;
   
ab vos non truep que·m valha maistria;
   
e pus no·m val ni valer no·m poiria,
 
15
     ausizetz me, que mielhs es per · I · II ·
         morir qu'estar per tostemps doloyros.
     
III
 
     Pero, dona, si cossiratz ab sen
   
     . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
   
     com yeu tostemps vos ai anat selan
 
20
     e com aras yeu vos am lialmen,
   
no·m aussiretz, can vostre cors seria
   
atrestan durs com ferres qu'el mon sia;
   
     per que ieu prec lo vostre cors ioios
         no·m aussiza, c'obs es al doloiros.
     
IV
25
     Apres m'es obs, que cossiretz ab sen
   
     que vos, dona, deyatz anar obran,
   
     que ses obra res c'om an cossiran
   
     non profiecha a nulh home viven;
   
per que aisi com ie·us am ses bauzia,
 
30
es obs a mi segatz la semblan via,
   
     e que·m fassatz de novel tal respos,
         que mais nulh temps non sia doloiros.
     
V
 
     Et s'ieu falhi lai on yeu degr'ab sen,
   
     dona, estar, no me·n anes blasman;
 
35
     amor blasmatz, que·us mi aduys denan,
   
     que·m det de vos so qu'ar m'anatz fugen:
   
un bai, qu'enbliey, can vostre cors dormia
   
davan l'autar, e s'ieu fis vilania,
   
     amors, que·m art, me fetz los huelhs abdos
 
40
     vostres baizar, don plor com doloiros.
     
VI
 
Que qu'ieu disses, don', en la primairia,
   
sapchatz per sert qu'ieu nulh temps no faria
   
     forssadamen so qu'ieu dezir de vos,
         aisi dieus gui lo caitieu doloiros.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI