Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductòri
* Notícia Bibliografica

* Testimoniatges
* Notas
* Reviradas

Anglade, Joseph. Poésies du troubadour Peire Raimon de Toulose . Toulouse: E. Privat, 1920

Còdi: 355,009 Autor: Peire Raimon de Tolosa Genre: Canso Numero: [VIII]

No·m puesc sufrir d'una leu chanso faire

I 1 No·m puesc sufrir d'una leu chanso faire,
    Pus prec e man n'ai de Mon Ereubut;
    Qu'apres lo dan e·l mal qu'ieu n'ai agut,
    Coven qu'ab joy m'esbaude e m'esclaire:
  5 Quan segon l'afan
    Qu'ai sufert tan gran,
    Non agra razo
    Qu'ieu cantes oguan;
    Mas quar fin'amors
  10 Mi mostr'e m'ensenha
    Que·ls mais no·m sovenha
    E torn en mon chan,
    Farai derenan
    Un non chantaret prezan.
     
II 15 Anc per ren al de mon major maltraire
    De tan bon cor non desirey salut,
    Mas sol qu'a lieys cui Amors m'a rendut
    Pogues ancar servir, petit o guaire;
    Quar tot l'autre dan
  20 Non prezera un guan,
    S'ieu moris o no,
    Sol leis pogues tan
    Servir que l'honors
    Ar parra que·m fenha
  25 Per qu'ela m'estenha
    Que non digu'enan;
    Mas al sieu coman
    Sui e serai on qu'ieu m'an.
     
III   Las! que faray, pois non li aus retraire,
  30 Ans quan la vey, estau a ley de mut;
    E per autruy no vuelh sia saubut,
    S'aqui mezeis sabi'estre emperaire.
    A Dieu mi coman
    Cum vau trebalhan;
  35 Qu'ab la sospeisso
    N'aurai atretan,
    Quar tan grans ricors
    Non cug que·m n'avenha;
    Mas vas on qu'ieu teinha,
  40 Fis e ses enguan
    L'amarai quad'an,
    De jorn en jorn melluyran.
     
IV   Que·l cors e·l cor e·l saber e·l vejayre
    E l'ardiment e·l sen e la vertut
  45 Ai mes en lieys e non ai retengut
    Ni pauc ni pro per negun autr'afaire;
    Ni als non deman,
    Ni vau deziran,
    Mas que Dieus me do
  50 Vezer l'or'e l'an
    Que sa grans valors
    Tan vas mi·s destrenha
    Qu'en mos bratz la seinha,
    E qu'ieu, en baizan,
  55 Tot al mieu talan
    Remir son cors benestan.
     
V   Ai! franca res, cortez'e de bon aire,
    Merce n'ajatz que veus m'aissi vencut;
    Qu'aissi vos ren lo basto e l'escut,
  60 Cum selh que plus non pot lansar ni traire:
    Vostr'huelh belh truan
    Que tot mon cor m'an
    Emblat, non sai co,
    No·m van confortan.
  65 Ja castels ni tors
    No·us cugetz que·s tenha,
    Pus gran forsa·l venha,
    Si secors non an
    Sylh que dins estan:
  70 Mas a mi vai trop tarzan.
     
VI   Esta chansos vuelh que tot dreg repaire
    En Arago, al rey cuy Dieus ajut;
   

Que per lui son tug bon fan mantengut,

    Plus que per rey que anc nasquet de maire:
  75 Qu'aissi·s vai trian
    Sos pretz, e s'espan
    Sobr'autres que so, 
    Cum sobre·l verjan
    Fai la blanca flors:
  80 Per qu'ieu on que·m venha
    Ades crit sa senha,
    E vau razonan
    Son pretz, e non blan
    Duc ni rey ni amiran
     
VII 85 Et ab ma chanso,
    Enans qu'alhor an,
    M'en vau lai de cors
    On Jois e Pretz renha,
    E vuelh que l'aprenha,
  90 Cobletas viulan,
    E puois en chantan
    De qual guiz'hom la·i deman.
     

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI