Davantal - Einführung - Analysis - Presentación - Présentation - Presentazione - Presentacion

Bertoni, Giulio. I trovatori d'Italia. Modena: Editore Cav. Umberto Orlandini, 1915.

282,014=200,001- Lanfranc Cigala

 

L

Lafranc Cigala e Na Guille[l]ma de Rosers

 

P, c. 48c. Chabaneau, Biog., p. 312 (1).

[Era vau disen, et vos auiatz (2) riccha nova, enaisi com venc a  dos (3) chavaliers castellans d'un ric chastel. Ez eron ric de cor(s) et de sen et d'armas et d'aver et bels et ioves de lor cors. Et eron ric d'amor e de dopnei e de (4) tot[s] faitz plasen[s]. Et eron pros d'armas et maistres de guerra. Et sobre tos los autres amadors amavan per amors doas dopnas (5) bellas et ensegnadas et gentilz, per las cals cil feron maintz faitz [c. 48d] d'agradatge, aisi comme se fai per amor de dompnas bellas cortz (6) bels torneis rics don[s] et bel[s] acuillimenz, et fort se feron presar. E fort anet loing lo reson de lor rics afars. Et ill foron mielz amatz de lor dopnas que chavalier qe fosson aquel tenz. Ez aqestas dompnas staven as un autre chastel loing de lor cavaliers tres lieves engles[as] (7). Eç aucun ior aiquestas dompnas (8) manderon lor messagiers per aqestos dos cavaliers, digan li et pregan li per lor amor que ill deguesson anar en aqella noic ad ellas. Et ehaseun dis d'anar. Mas l'us non sap las novas de l'autre. Ez ill dos fraires avian gran guerra con grans barons d'aqella encontrada et timiansi de lor castel. Et avian ordinat entre lor et fermat qe non se partirian ambs del castel per nulh besoing ni per affar qe pogues encontrar, qe l'us dels cavaliers non remanses al castel per garder lo et per servir los valenz c'andaven et venion per lor chastels. Don[c]s chascun se penset d'anar l'us vas l'autre per demandar (9) paraola d'andar, en aisi gran besogna, en qella via. Chascun ditz son (10) message. Aisi commenset l'un a dir e a iurar (11) qe non rimarria per ren del mon. Et l'autre autresi. Et anc non se volc negun acordar de remaner (12) per prec de l'autre ni per besogna de lor chastel, anz se mistrent en la via. Et sapchatz q'ell era fort mal temps de ploia et de ven et de neu. Et aiso fo contra la noich. Et fezeron ben gardar lor chastels. Eç (13) enaisi (14) se·n aneron ambs ensems. Et puoc foron annatz q'ill ausiren cavaliers de vers l'autra part don el s'ostearon de la via aprop d'un boison. Et auzian qe·ll cavaliers [c. 49a] dision: «Deus nos don bon ostal annuich». Ez autre respondia: «se Deus garda de mals los dos fraires, nos auron ben qant nos er ops et seren ben acuilhiz (15) et gent onratz (16) et servitz, q'il son los plus valenz cavaliers del mon e·l plus cortes: q'en autra (17) guisa non trobariam (18) nos ostal a tres legues aprop de lor». D'aiqel plaig agron li dui frere legressa et tristessa: legressa del ben c'ausian dir d'el et tristessa qe non era l'un de lor almens al castel, si qe chascun preget l'un l'autre qe tornes de cors a lor castel et agren gran questions ensems. Mas a la fin l'un tornet (19) et dis qe torna per amor de sa dopna.

Aquesta rason saup Lanfranc Cichala tot enaisi com ela (20) fon. Dont el demandet madopna (21) Guillelma per una cobla, lo qal d'aiqels dos devia aver mais de lausor: o sel qe tornet (22) a servir los chavaliers o sel qe anet a soa dopna. E [d]'aqesta rason è faicha la tenson qe dis:

Na Guillelma, mainz cavaliers aratge
Anan(z) de nuoich per mal temps qe fasia
Si plaignian d'alberc en lor langatge.
Auziron dui bar(on) qe per drudaria
Se·n ana[va]n ves lor dompnas non len.
L'us retornet per servir cella gen.
L'autre anet ves (23) sa dompna corren.
Qals d'aqels dos fet mels so qe·ill taingn[i]a?]

 

[Tenzone]

 

a’10 b’10 a’10 b’10 c10 c10 c10 b’10. 6 strofe con 2 «tornadas». Maus, p. 108, n. 344. Vedi il componimento Estier mon grat (n. XLIV) dello stesso Cigala.

Grafia di a1.

 

 

Note:

1) Mi attengo quanto più posso al ms. coi suoi ibridismi e colle sue infrazioni alla grammatica. Lo Chabaneau ha invece ridotto il testo a più corretta lezione, facendo per tal modo scomparire alcuni tratti che a me paiono assai interessanti. ()

2) amatz ms. ()

3) ad un ms. ()

4) do ms. ()

5) dopnnas ms. ()

6) cortes ms. ()

7) lieuos engles ms. Cfr. linea 34: a tres legues aprop de lor. ()

8) ior qe aiquestas dompnas ms. ()

9) damandar ms. ()

10) a son ms. ()

11) aniurar ms. ()

12) remeªnar remaner ms. ()

13) Et con una cediglia sotto il t nel ms. Questa singolare particolarità grafica ho trovata anche nel ms Q e, in qualche raro caso, nella prima sezione di D, oltre che sporadicamente in codici dovuti a copisti italiani. Cfr. I, var. 1. ()

14) enanaisi ms. ()

15) acuilhz ms. ()

16) ounratz ms. ()

17) en manca. ()

18) trobarian ms. Per legues, che segue, v. n. 7. ()

19) tortet ms. ()

20) el ms. ()

21) madopnna ms. ()

22) tortet ms. ()

23) nes ms. ()

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI