Davantal - Einführung - Analysis - Presentación - Présentation - Presentazione - Presentacion

Jeanroy, Alfred. Les chansons de Guillaume IX duc d'Aquitaine (1071-1127). Paris: Champion, 1913

183,012- Guilhem de Peitieus

 

Manuscrits : C 230 r°, N 225a (N) et 232b (N2), V 148b . — Je ne puis malheureusement rien dire de la copie N2. Les trois autres manuscrits se classent nettement en deux groupes : NV et C. Les deux premiers sont très voisins ; je crois, avec M. Appel, que c'est cette tradition qui est la plus authentique : le récit y est plus clair et plus suivi : elle a conservé un archaïsme (enguers, v. 71) et des assonances. C a perdu le début, qui est bien dans les habitudes de l'auteur, et ajoute une tornade certainement apocryphe. C'est donc sur V (dont on trouvera ci-dessous les leçons rejetées) que mon texte est fondé. Je reproduis à part le texte de C et celui de N.

N
Lo coms de Peitau
C
Coms de Peytius
1 Un vers farai, poi me semeil
Que ja con eo stava al soleil.
3 Dames i a de mal conseil,
    Et sab dir quale :
Celle c'amor de cavalier
6  Tenunt per male.
 
II Donas fon gran pezat mortal
Que n'ama chevaler leal;
9 Mais aman monge o clergal,
    Non es razo :
Mais li devreie l'on usclar
12  Ab un tizon.
 
III En Alvernaz, per Limosin,
M'en ane tot sol a tapin :
15 Trobai la moiler de Varin
    E de Bernart ;
Saluteon e simplamentz
18  Per sanint Leunard.
I En Alvernhe, part Lemozi,
M'en aniey totz sols a tapi :
3 Trobey la moler d'en Guari
    E d'en Bernart;
Saluderon me francamen
6  Per sanh Launart.
IV La una mi dis en son lati :
« Et Dieus te salve, don peleri ;
21 Molt me pari de bel eisin,
    Men escient ;
Mais trop en vai per sto camin
24  De folla gent. »
 
V An udirez qu'ai respondut,
C'alor non seis ne bat ne but,
27 Ni fer ne fust n'ai mentaugut,
    Mas sol aitan :
« Babariol, babariol,
30  Babarian. »
II Aujatz ieu que lur respozi;
Anc fer ni fust no·y mentaugui,
9 Mais que lur dis aital lati :
    « Tarrababart,
Marrababelio riben,
12  Saramahart. »
VI So dis n'Agnes e n'Ermessen :
« Trobat aven qu'anam queren.
33 Por amor Deu, sor, albergen,
    Que men s muz,
Ne ja per lui nostre conselh
36  Non er saiputz. »
III So dis n'Agnes e n'Ermessen
« Trobat avem qu'anam queren.
15 Alberguem lo tot plan e gen,
    Que ben es mutz,
E ja per el nostre secret
18  Non er saubutz. »
VII Ges me pres per lo matel,
En le chabra emmena al fornel.
39 Sapzaz c'a mi so bon e bel,
    Lo focs fo bon,
Et en m'escaufai volonter
42  An gros carbon.
IV Launa·m pres sotz so mantelh,
Et a mi fon mout bon e belh.
Meneron m'en a lur fornelh,
    E·l foc fom bo,
Et ieu caltei me voluntiers
24  Al gros carbo.
VIII A manzar me degron capos,
E sazaz que foron mais de dos.
45 Et non i fo cog ni coguastros,
    Sol que nos tres ;
Lo pan fo chalt, lo vin fo bo,
    Lo pevr'espes.
V A manjar me deron capos,
E·l pan fon cautz e·l vin fou bos,
27 Et ieu dirney me volentos
    Fort et espes ;
Et anc sol no·y ac coguastro,
30  Mas quan nos tres.
IX «[·]ors, aques hom es engignos,
E lasa lo parlar per nos :
51 Piandon per nostre gat ros.
    De mantenent,
Cil lo fara parlar d'estros
54  Et deraiament.»
 
X Donc anderon per l'enojos,
Qui a grant onglas e lonc gignons ;
57 Et ieu, quan lo vic entre nos,
    Ac pro espaven ;
A pauc non perdiey la valors
60  E l'ardimen.
VII Quant ieu vi vengut l'enujos,
Grans ac los pels, fers los guinhos,
39 Ges son solas no mi fon bos,
    Totz m'espaven ;
Ab pauc no perdiey mas amors
42  E l'ardimen.
XI Quan agren begut e manzat,
lio me despolei a lor grat.
63 Detries me porteron un cat
    Mal e fello ;
Tiren lo mi per lo costat
66  Tro qu'au talo.
VIII Quant aguem begut e manjat,
Despulley m'a lur voluntat.
45 Derreire m'apportero·l cat
     Mal e fello.
Et escorgeron me del cap
48  Tro al talo.
XII Per la coa de mantenen
Pilleron lo gat ez escoissen ;
69 Plaie me feron mais de cen
    Aquella ves :
Mas eu non parleria ges,
72  Qui m'aucies.
IX Per la coa·l pres n'Ermessen
E tira e·l cat escoyssen ;
51 Plaguas me feyron mays de cen
    Aquella ves ;
Coc me, mas ieu per tot aquo,
54 No·m mogui ges.
XIII « Sor, dis n'Agnes e n'Ermessen,
Mutz es, ben lo es conoissen ;
75 Mas pur del baing apaireillem
    E del sojorn. »
viii. jorn ez ancar m'en estei
78  En aquel sotorn (ou socorn).
X Ni o feyra, qui m'aucizes.
Entro que pro fotut agues
57 Ambedos, qu'ayssi fon empres,
    A mon talen ;
Ans vuelc mais sufrir la dolor
60 E·l greu turmen.
XIV Las futi tant cum auziretz :
xx. iiii. viii. ves,
81 A pauc no n rompei mon cores
    E mon arnes ;
Non vos sai dir lo maleves
84 Con m en es pres.
XI Aitan fotey cum auziretz :
C. e quatre xx. viii vetz,
63 Ab pauc no·m rompet mos corretz
    E mos arnes ;
E venc m'en trop gran malaveg,
66 Tan mal me fes.
 

XII Monet, tu m'iras al mati,
Mo vers portaras el borssi,
69 Dreg a la molher d'en Guari
    E d'en Bernat,
E diguas lor que per m'amor
72 Aucizo·l cat.

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI