Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).
461,203- Anonyme
ANÒNIMS
La graciosa Dansa peitavina anònima que donem a continuació podria ésser una de les mostres supervivents d’aquelles cançons de primavera de les quals s’hauria derivat, segons Gaston Paris, tota la lírica dels trobadors (veg. la pàg. 9 d’aquesta crestomatia (1)). El tema és, com en la majoria de les seves germanes, la joia de la joventut en retornar la primavera. Les publicà per primera vegada Le Roux de Lincy, en Recueil de chants historiques français, París, 1841.
La petita composició que donem a continuació de la Dansa peitavina sembla un dels primers exemples d’alba; la concisió, tot i presentar els trets essencials d’aquest gènere, és un dels seus principals encisos. Ha estat publicada per Mahn, Bartsch i Appel.
