GUILLEM DE POITIERS

(1071-1127)

 

De Guillem de Poitiers, el més antic dels trobadors coneguts, ens han pervingut onze poesies d’una rara perfecció tècnica. Friedrich Diez, en la seva obra Leben und Werke der Troubadours, assenyalava la diversitat d’inspiració d’aquest poeta: la seva musa és adés «sensual», adés «tendra», adés «seriosa». Hom troba en les poesies que formen el primer grup una fantasia brillant, servida per una vèrbola cruament realista i bressada per un ritme característicament popular; aquestes notes concordarien amb la llegenda d’home cínic i de costums lleugers, pròpia d’un joglar, que envolta la figura de Guillem. Sempre, però, se salven pel sentit del pintoresc i de vida que guarden. Al costat d’aquestes obres, contrastant fortament amb el seu realisme, trobem les poesies escrites sota el signe de la musa «tendra», o «cortesana», com vol Jeanroy; el que més ens sobta, en elles, és que ja hi trobem ben definits, i en un grau d’estabilitat realment notable, la majoria dels elements que constitueixen tota la doctrina de l’amor cortesà. De vegades, però, qualque rastre realista (per exemple, expressions prou clares del desig sensual —tal com la citada en la pàg. 18 (1)—), ens priva d’oblidar que Guillem escriví també les poesies pertanyents al primer grup. Un exquisit «comiat a les vanitats del món» (recollit en les antologies de Bartsch-Koschwitz, J. Anglade i A. Berry) és l’única obra que devem a la inspiració «seriosa» del comte de Poitiers.

Les seves poesies han estat publicades per W. Holland i A. Keller (Die Lieder Guillems IX, Grafen von Peitieu, Tübingen, 1850). Alfred Jeanroy en féu una nova edició completada en els Annales du Midi, XVII, 161-217, i reeditada posteriorment el 1913: Les chansons de Guillaume IX, duc d’Aquitaine (París, «Les Classiques français du Moyen Âge», núm. 9).

 

Nota:

1. CdT: Estudi introductori. Introducció. IV. (↑)