Davantal - Einführung - Analysis - Presentación - Présentation - Presentazione - Presentacion

Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).

293,018- Marcabru

 

MARCABRÚ

(Vers 1135-1155)

 

De Marcabrú, el principal representant de la més vella generació de trobadors gascons, ens han arribat unes poques notícies vagues, per mitjà de dues biografies, una de les quals reproduïm a continuació. Les quaranta-dues obres que ens en queden, ens mostren un trobador de personalitat definida, dotat d’una força satírica fiblant i d’una agudesa d’observació notable. En el conjunt de les seves obres se’ns mostra com un dels pocs trobadors misògins. És curiós, però, que el mateix autor que ha ridiculitzat i escarnit els marits cornuts i ha fet ballar en el foc de l’infern tots els

«... fals jutg’e raubador,
fals molherat e jurador,
fals home tenh e lauzengier,
lengua-loguat, creba-mostier,
et aissellas putas ardens
qui son d’autrui maritz cossens» (1),

hagi donat mostres d’una tendresa i un sentiment delicat com els que palesa la seva composició «A la fontana del vergier...». Cal anotar finalment com a característica important de la personalitat de Marcabrú, el fet de pertànyer a l’escola del trobar clus (veg. Karl Vossler, Der trobador Marcabrun und die Anfänge des gekünstelten Stiles, «Sitzungsberichte der K. Bayer. Akad. der Wiss., Phil.-hist. Klasse», Munic, 1913); heus ací les seves paraules:

«per savi·l tenc ses dobtansa
cel qui de mon chant devina
so que chascus motz declina...» (2).

Sobre Marcabrú hom pot consultar: K. Lewent, Beiträge zum Verständnis der Lieder Marcabrus («Zeitschr. f. rom. Phil», XXXVII - 1913 -, pàgs. 313, 337 i 427-451), i Arthur Franz, Über den Troubadour Marcabru (Marburg, 1914).

De les poesies de Marcabrú hi ha edicions parcials de Crescini i Aubry; l’edició completa és deguda a J. M. L. Dejeanne: Poésies complètes du troubadour Marcabru («Bibliothèque Méridionale», 1ª sèrie, vol. XII), Tolosa, 1909.

 

BIOGRAFIA

Marcabrus si fo gitatz (3) a la porta d’un ric home, ni anc (4) no·n saup hom qui·s fo ni don. E N’Aldrics del Vilar fetz lo noirir. Apres estet tan ab un trobador que avia nom Cercamon, qu’el comenset a trobar; et adoncx (5) avia nom (6) Panperdut, mas (7) d’aqui enan ac nom (8) Marcabrun. Et en aquel temps non apellava hom canson, mas (9) tot quant hom cantava eron vers. E fo mout cridatz et auzitz (10) pel mont, e doptatz (11) per sa lenga, car fo tan maldizens, que a la fin lo desfeiron li castellan de Guiana, de cui avia dich mout grant mal.

(Text de Chabaneau)

 

Notes:

1. «Mals jutges, lladres, marits fingits, perjurs, hipòcrites, llagoters, difamadors interessats, esbotza-convents, i les luxurioses prostitutes que  van  amb altres  amb  consentiment dels marits.» ()

2. «Tinc certament per savi aquell qui entén el significat de tots els mots del meu cant.» ()

3. gitatz (de gitar), llançat, abandonat. ()

4. anc, mai. ()

5. adoncx, llavors. ()

6. avia nom, s’anomenava, es deia. ()

7. mas, però. ()

8. ac nom, s’anomenà. ()

9. mas, ans, sinó que. ()

10. cridatz et auzitz, anomenat, famós. ()

11. doptatz, temut.()

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI