MARCABRÚ

(Vers 1135-1155)

 

De Marcabrú, el principal representant de la més vella generació de trobadors gascons, ens han arribat unes poques notícies vagues, per mitjà de dues biografies, una de les quals reproduïm a continuació. Les quaranta-dues obres que ens en queden, ens mostren un trobador de personalitat definida, dotat d’una força satírica fiblant i d’una agudesa d’observació notable. En el conjunt de les seves obres se’ns mostra com un dels pocs trobadors misògins. És curiós, però, que el mateix autor que ha ridiculitzat i escarnit els marits cornuts i ha fet ballar en el foc de l’infern tots els

«... fals jutg’e raubador,

fals molherat e jurador,

fals home tenh e lauzengier,

lengua-loguat, creba-mostier,

et aissellas putas ardens

qui son d’autrui maritz cossens» (1),

hagi donat mostres d’una tendresa i un sentiment delicat com els que palesa la seva composició «A la fontana del vergier...». Cal anotar finalment com a característica important de la personalitat de Marcabrú, el fet de pertànyer a l’escola del trobar clus (veg. Karl Vossler, Der trobador Marcabrun und die Anfänge des gekünstelten Stiles, «Sitzungsberichte der K. Bayer. Akad. der Wiss., Phil.-hist. Klasse», Munic, 1913); heus ací les seves paraules:

«per savi·l tenc ses dobtansa

cel qui de mon chant devina

so que chascus motz declina...» (2).

Sobre Marcabrú hom pot consultar: K. Lewent, Beiträge zum Verständnis der Lieder Marcabrus («Zeitschr. f. rom. Phil», XXXVII - 1913 -, pàgs. 313, 337 i 427-451), i Arthur Franz, Über den Troubadour Marcabru (Marburg, 1914).

De les poesies de Marcabrú hi ha edicions parcials de Crescini i Aubry; l’edició completa és deguda a J. M. L. Dejeanne: Poésies complètes du troubadour Marcabru («Bibliothèque Méridionale», 1ª sèrie, vol. XII), Tolosa, 1909.

 

BIOGRAFIA

Marcabrus si fo gitatz (3) a la porta d’un ric home, ni anc (4) no·n saup hom qui·s fo ni don. E N’Aldrics del Vilar fetz lo noirir. Apres estet tan ab un trobador que avia nom Cercamon, qu’el comenset a trobar; et adoncx (5) avia nom (6) Panperdut, mas (7) d’aqui enan ac nom (8) Marcabrun. Et en aquel temps non apellava hom canson, mas (9) tot quant hom cantava eron vers. E fo mout cridatz et auzitz (10) pel mont, e doptatz (11) per sa lenga, car fo tan maldizens, que a la fin lo desfeiron li castellan de Guiana, de cui avia dich mout grant mal.

(Text de Chabaneau)

 

Notes:

1. «Mals jutges, lladres, marits fingits, perjurs, hipòcrites, llagoters, difamadors interessats, esbotza-convents, i les luxurioses prostitutes que  van  amb altres  amb  consentiment dels marits.» (↑)

2. «Tinc certament per savi aquell qui entén el significat de tots els mots del meu cant.» (↑)

3. gitatz (de gitar), llançat, abandonat. (↑)

4. anc, mai. (↑)

5. adoncx, llavors. (↑)

6. avia nom, s’anomenava, es deia. (↑)

7. mas, però. (↑)

8. ac nom, s’anomenà. (↑)

9. mas, ans, sinó que. (↑)

10. cridatz et auzitz, anomenat, famós. (↑)

11. doptatz, temut.(↑)