PERE VIDAL

(... 1180 - 1205...)

 

Contemporani de Bertran de Born, d’Arnau Daniel i de Guerau de Bornell, Pere Vidal de Tolosa demana un lloc entre els trobadors clàssics. Sense la profunditat psicològica i la finor d’esperit d’un Bernat de Ventadorn; sense la força abassegadora d’un Bertran de Born; sense la gràcia múltiple d’un Guerau de Bornell; sense l’amor insubornable a la forma preciosa d’un Arnau Daniel; relligant, però, en to menor bona part d’aquestes qualitats, el nostre poeta assoleix un nivell líric força acostat al de tots aquests poetes. Del de Ventadorn i del de Bornell recollirà les essències de l’anàlisi amorosa i, a través d’ella, durà a les últimes conseqüències la teoria de l’amor cortesà (veg. la introducció d’aquesta crestomatia, pàg. 16); al costat d’Arnau Daniel caldrà posar-lo pel travament de la forma, una punta torturada, però sense la plenitud del resultat assolida pel mestre del Dant. Amb Bertran de Born cal reconèixer-li un amor apassionat per la vida i pel gest ampul·lós; però mentre Bertran de Born, situat més amunt socialment, abocava la seva personalitat inquieta en els esdeveniments polítics del seu temps, Pere Vidal, fill d’un burgès —un pelleter de Tolosa—, posà en el seu viure quotidià de poeta vassall d’una cort feudal, tota l’empenta que l’altre posava en la seva vida de gran senyor. Car un instint irresistible de «viure» realment llurs «desigs», empenyé els dos poetes constantment a fer-ne llur norma de vida.

La llegenda, la biografia, les razos i les seves mateixes cançons ens han conservat les principals incidències de les seves «folias»; i si, molts detalls d’aquest tripijoc, cal tenir-los com a pura creació llegendària, la seva difusió indica prou clarament que Pere Vidal era un home capaç de realitzar-les: les aventures llegendàries neixen generalment per extensió de fets reals a redós d’un personatge a qui convenen per les seves característiques. Altrament, les seves poesies donen un to de decisió, d’empenta i de fogositat unides a una punta de petulància altívola, ben d’acord amb l’home que creia ésser «lo melher cavaliers del mon per armas, e·l plus amatz per donas».

Bartsch publicà les quaranta-tres poesies de Pere Vidal que coneixia (Peire Vidal’s Lieder, Berlín, 1857). Josep Anglade ha publicat les quaranta-vuit Poésies de Peire Vidal que ens queden, dins «Les Classiques français du Moyen Âge», núm. 11 (París, 1913).

 

BIOGRAFIA

Peire Vidals si fo de Toloza, filz d’un pelissier. E cantava mielhs d’home del mon, e fo bos trobaire; e fo dels plus fols homes que mai fossen, q[u]’el crezia que tot fos vers (1) so que a lui plazia ni qu’el volia. E plus leu (2) li avenia trobars que a nulh home del mon, e fo aquel que pus rics sons fetz, e majors folias d’armas e d’amors. E dis (3) grans mals d’autrui. E fo vers (1) que us cavaliers de San Gili (4) li fetz talhar la lengua per so qu’el dava ad entendre qu’el era drutz (5) de sa molher; e N’Uc del Bauz (6) si·l fetz garir a metgar (7). E cant el fo garitz, el s’en anet outra mar, e de lai menet una grega que·il fon donada per moiller en Cipri. E·il fon donat a entendre qu’ela era netsa (8) de l’emperador de Constantinople, e qu’el per lieis devia aver l’emperi per razon. Don el mes tot can poc gauzanhar a far navili (9), qu’el crezia anar conquistar l’emperi; e portava armas emperials, e·s fazia apelar emperaire e sa molher emperairitz. Et entendia en (10) totas las bonas donas que vezia, e totas las pregava d’amor; e totas li dizian de far e dir so qu’el volgues; don el se crezia drutz (5) de totas, e que cascuna moris per el; e totas l’enganavan. E totas vets menava rics destriers e portava ricas armas, e cadieira (11) e compolieit (12) emperial; e crezia esser lo melher cavaliers del mon per armas e·l plus amatz per donas.

(Text d’Anglade)

 

Notes:

* CdT: Estudi introductori. Introducció. IV. (↑)

1. vers, veritable. (↑)

2. leu, gustosament. (↑)

3. dis (de dire), digué. (↑)

4. Sant Gil, al districte de Nimes. (↑)

5. drutz, amant; veg. la pàg. 17 (CdT: Estudi introductori. Introducció. IV). (↑)

6. Hug de Baus, gendre de Barral, vescomte de Marsella. (↑)

7. metjar, medicar. (↑)

8. netsa, néta. (↑)

9. far navili, fletar una nau. (↑)

10. entendia en, feia la cort a. (↑)

11. cadieira, cadira. (↑)

12. compolieit, tenda. (↑)