Glossari - Glossar - Vocabulary - Glosario - Vocabulaire - Vocabolario - Vocabulari

Radaelli, Anna. Raimon Gaucelm de Béziers. Poesie. Firenze: La Nuova Italia, 1997.

GLOSSARIO

 

Avvertenza: l’asterisco «*» rimanda alla nota; la «r» indica che l’occorrenza è in rima; i numeri fra parentesi tonde segnalano che la forma ricorre più volte identica nello stesso verso. I lemmi sono racchiusi fra parentesi quadre quando la forma-base non compare nei testi del trovatore; le occorrenze di forme ricostruite criticamente sono evidenziate dalle parentesi uncinate.

 

A

 

A

prep. con valore dativo, di termine, “a”: a I 1, 26; II 35; III 2, 12; IV 3, 32; V 16; VI 36, 46; VII 14, 28; VIII 9; IX 15; ad III 15; IV 35; (prep.art.) al I 33; V 25; VII 43; (prep.art.) als VI 30; VII 6, 35; indica la direzione di un movimento: a IV 23; VI 32; IX 37, 42; (prep.art.) al IV 42; IX 4, 36; ad IX 30; indica prossimità: a IX 28 (a l’ussol); (prep.art.) al V 18 (al denan); IX 19 (al cruol), 20 (al foguairo); in locuzioni temporali: a I 6, II 7 (a la fi(n)); III 10 (a prezen); IV 1 (a penas); (prep.art.) al VI 27; con valore intermedio modale-luogo VI 29; con valore modale: a III 41 (a ma guia); V 13 (a ss’onor), 40; retta dal v. tener: II 23 (tenon a nïen), 43 (teni a nïen); (prep.art.) al IX 13 (al mens), 17; indica il compl. d’agente “da” I 28; VII 27; indica approssimazione: a pauc II 12; introduce un infinito: a III 28 (tanh a far); indica lo scopo: a I 24, 44 (a salvamen) IV 26; in locuzioni avv. indicanti modalità: IV 31 (a rescon), IV 41 (a pales).

ab

prep. “con”; con valore strumentale-causale “con, per mezzo di, grazie a, per”: ab I 41; VII 13; a IX 44; con valore modale “con”: ab I 34; III 5; IV 3; V 41; VI 12, 38; VII 1; IX 9; ’b IV 28; con valore di luogo “presso” ab III 18; V 49.

abastamen

avv. “a sazietà” abastamen II 24r.

abitar

v. “abitare, soggiornare”: inf. abitar III 17r; part. pres. abitans III 16r.

acabar

v. “portare a compimento, accapezzare, perfezionare”: inf. acabar III 9r.

[acclure se]

 v.rifl. “rannicchiarsi, acquattarsi”: ind. pres. 3ª ps. pl. s’acluzon IV 28.

[acordamen]

sost.m. “accordo, concordia”; sg.r. acordamens VII 33r.

acordar (se)

v.intr. “accordarsi, riconciliarsi”: inf. acordar VII 35r.

ades

avv. di tempo “ora, adesso, subito”: ades II 31; IX 6.

adismar

v. “valutare”: inf. adismar VII 10r.

[aduire]

v.tr. “apportare, suscitare”: ind. pres. 3ª ps.sg. adutz IV 23.

[adurmir]

v. “dormire, essere assopito, inerte”: part.pass. adurmitz VII 29r.

[adzemprar]

v.intr. “invitare, pregare”: part.pass. adzempratz IX 41*.

afaire

sost.m. «condizione, situazione”: sg.r. afaire VIII 15r.

[affan]

sost.m. “affanno, tribolazione”: pl.obl. affans VI 30r (suffertz a.).

afortidamens

avv. “con vigore, con entusiasmo”: VII 12r, 20r (pus afortidamens).

[afortir]

v. “incoraggiare”: part.pass. (agg.) afortitz VII 22r; afortida VII 32r.

[afrevolir]

v.tr. “indebolire”: part. pass. afrevolatz II 34r.

[agensar]

v.intr. “aggradare, apprezzare”: ind. pres. 3ª ps.sg. agensa II 42r.

aglan

sost.m. “ghianda”: sg.obl. nell’espressione valer un aglan “non valer nulla” I 35r*.

[agradar]

v. “piacere, divertire”: cong.impf. 3ª ps.sg. agrades III 2; part.pres. agradans VI 39r.

Aimeric

sost. m.sg.obl. Aimeric VI 46*.

aire

sost.m. “stirpe, famiglia” sg.obl. VIII 2r (de bon aire “di buona natura”).

aissi

avv. di modo “così, in questo modo”: aissi III 8, 9, 30, 42; V 6.

aisso

pron.dim. forma di neutro, “ciò, questo”: aisso I 9, II 9.

aital

agg.indef. “tale, di quel tipo”: m.sg.obl. aital III 13; f.sg.obl. IX 22; m.sg.r. aitals III 8; f.sg.r. ’ital IX 7; pron.indef. “tale” aitals IX 21.

aitan

avv. di quantità “tanto”, in correlazione con quant con valore di durata: aitan IV 44.

[aiudar]

v. “aiutare”: part.pres. aiudans VI 42r; part. pass. aiudatz VII 22.

albire

sost.m. “parere, opinione”: sg.obl. albire VI 27r (al mieu a.).

alegransa

sost.f. “gioia, beatitudine”; sg.obl. alegransa VI 33r.

alegrier

sost.m. “gioia, soddisfazione”: sg.obl. alegrier IV 9.

alqun

agg.indef. “alcuno, qualche”: m.sg.obl. alqun III 11; f.sg.obl. alquna VII 16.

als

pron.indef. forma di neutro “altro, altra cosa”: als II 43; VI 26.

alunhar (se)

v. “allontanarsi, starsene lontano”; inf. alunhar III 14.

amar

v.tr. “amare”: inf. amar VII 34r; ind. pres. 1ª ps.sg. am VIII 8, 11; “preferisco” mais am IX 12; part. pres. amans VI 31r.

ambladureta

sost.f. “trotterello”: sg.obl. (bel’)ambladureta IX 45r.

amic

sost.m. “amico”: sg.obl. amic I 38*; m.pl.r. amic V 41; voc. amicx VI 45.

amigua

sost.f. “amica”; sg.r. amigua V 48.

amistansa

sost.f. “amicizia, benevolenza”; sg.obl. amistansa VI 1r.

amon

avv. “alto, dall’alto”, nella locuzione avv. d’aval e d’amon “in ogni dove” IV 15r.

amor

sost.f. “amore”; sg.obl. I 1r, 32, 35, 44; VI 31; “affetto, stima” amor IV 11; V 31r (lur fan amor); in locuzione dal valore finale per amor que “affinché” II 15, VII 15.

an

sost.m. “anno”: sg.obl. an V 43r.

anar

v.intr. “andare”: (spesso in locuzioni perifrastiche con gerundio indicanti che l’azione è in corso: I 10*, IV 35*, V 7, 16) inf. anar VI 15; VII 13; indic. pres. 1ª ps.sg. vau IV 1; 3ª ps.sg. vai V 16; va V 7; 3ª ps.pl. van V 39, 45r; indic. impf. 3ª ps.sg. anava IV 35; ind.fut. 1ª ps.sg. irai IX 27; 2ª ps.sg. iras II 31; 3ª ps.sg. ira VIII 4; 2ª ps.pl. anaretz IX 43; cong.pres. 3ª ps.sg. an I 10; IV 19r; 2ª ps.pl. anes IX 30; imper. 2ª ps.sg. vai IV 41.

anc

avv. di tempo “mai, affatto”: anc V 37; VI 28; VIII 10; in locuzioni dal valore condizionale I 25, II 16, 36 (s(i) anc).

ans

prep. di tempo “prima che, piuttosto di”: ans III 36; VIII 4 (ans de gaire); IX 55.

ans

cong. avvers. “anzi, all’inverso, al contrario”: ans I 36; II 23; III 44; IV 14; VII 12, 25, 37.

anta

sost.f. “onta, disonore”: sg.obl. anta VI 8.

[aondar]

v. “aiutare, andare in soccorso”: cong. pres. 3ª ps.sg. aon IV 32r.

[apelar]

v. “chiamare, invitare”: cong.pres. 3ª ps.sg. apelh IV 26r.

aquelh

pron.dim.; “quello”, in combinazione con pron.relat.: m.sg.r. aquelh IV 17, aquel IV 40; m.sg.obl. aquelh VII 42; m.pl.r. aquelhs VI 14, 20, 33 (aquels); m.pl.obl. aquelhs VI 25.

aquest

agg.dim. “questo”: m.sg.r. aquest II 12, 17; m.sg.obl. I 19; V 28; f.sg.obl. aquesta VII 7; IX 2.

pron.dim. “questo”: m.sg.r. aquest IV 5; m.pl.obl. aquetz IV 33*.

ar

avv. di tempo “ora, adesso”: ar II 10; VII 17; aras III 34; eras VI 17.

[ardre]

v.intr. “ardere, bruciare”: part.pres. (agg.) m.sg.obl. arden II 31r; m.pl.r. ardens I 36.

arma

sost.f. “anima”: sg.obl. arma I 1; II 7; pl.r. armas I 24.

armas

sost.f. “armi”: pl.obl. armas VII 13.

arratge

avv. di modo: “disperato, errabondo”, nell’espressione anar arratge V 39r.

arso

sost.m. “arcione”: sg.obl. IX 38r (sim l’arso).

atressi

avv. di modo “inoltre”: atressi I 3, 10.

auchol

sost.m. “papero, maschio dell’oca”: sg.obl. auchol IX 33r* (trop pus pec ... que’n auchol).

[aunir]

v. “disonorare”: part.pass. aunitz VII 6r.

aussor

agg. compar. “più alto”: m.sg.obl. (pus) aussor V 22r*.

autre

pron. indef. “altro” m.sg.r. autre VI 22, 23; m.pl.r. autres VI 28 (vos autres), 34; altres VI 35 (nos altres); m.pl.obl. VI 8 (nos autres), 30.

auzelh

sost.m. “uccello”: sg.r. auzelh IV 28r.

[auzir]

v. tr. “udire, sentire”: ind.pres. 1ª ps.sg. aug I 28; IV 5, 16; VIII 3, 11; 3ª ps.sg. au III 16; ind.fut. 3ª ps.sg. auzira II 27; part.pass. auzitz VII 30r.

aval

avv. «a valle, a basso, giù”, nella locuzione avv. d’aval e d’amon “dal basso e dall’alto, da ogni dove” : IV 15.

aver

v.tr. “avere”: inf. aver I 43; III 19, 21; V 15, 33; VI 1; IX 23; ind.pres. 1ª ps.sg. ai 3, 5; III 7 (secondo termine del futuro scomposto far n’ai), 41; IV 8, 9; IX 10, 36 (secondo termine del futuro scomposto far m’ai); 3ª ps.sg. a II 1; IV 19, 43; V 23, 43, 47; VI 41; VII 7, 14; VIII 7, 9; IX 7; 1ª ps.pl. avem I 18; 2ª ps.pl. avetz IV 2; VI 32; VII 42; IX 18, 56; 3ª ps.pl. an II 21; VI 18; impf. 3ª ps.sg. avia V 15, 35r; pf. 3ª ps.sg. ac I 42; ind.fut. 1ª ps.sg. aurai IX 13; 2ª ps.sg. auras II 32; 3ª ps.sg. aura I 20; IX 49; 3ª ps.pl. auran I 30, 32; VI 30, 33, 34; IX 54; cong.pres. 3ª ps.sg. aja I 22; II 14, 15; III 20, 35; 2ª ps.pl. ajatz II 36r, 40; 3ª ps.pl. ajon II 24; impf. 1ª ps.sg. agues VI 21r, 23.

aver

inf.sost. “avere, ricchezza”: aver m.sg.obl. II 24.

avol

agg. “disonesto, malvagio”: avol m.sg.obl. III 25; m.sg.r. avol III 27, 32.

[azaut]

agg. “adatto, acconcio, conveniente”: m.pl.obl. azautz III 4.

 

B

 

Balar

v. intr. “ballare”: inf. balar IX 18.

barnatge

sost.m. “nobiltà, sfarzo tipico della nobiltà”: sg.obl. barnatge V 12r* (on menava·l gran barnatge).

baro

sost.m. “barone”: sg.obl. baro V 27 (baro San Johan).

barreta

sost.f. “barretta, piccola barra”; sg.obl. barreta IX 47r, 49r.

bastimen

sost.m. “dimora”: sg.obl. bastimen I 22r.

[batre]

v.tr. “battere”; part.pass. batutz VI 10.

belh

agg. “bello”; m.sg.obl. bel I 15; IX 20; belh I 22, 34; f.sg.obl. bel(a) IX 45; m.sg.r. (voc.) bel II 33 (b. Senher); belh VIII 1 (b. Senher); m.pl.obl. belhs III 4 (b. digz); nella locuzione avv. m’es bon e belh “mi è gradito, mi piace” IV 4r.

be(n)

avv. di modo “bene”; ben III 3 (ben ni gen); VII 10; be VIII 3; spesso solo rafforzativo dell’affermazione: be I 37; II 10; VI 7, 13; <be> IX 10; ben I 33; VI 26.

[benanan]

agg. “in buono stato di salute”: benanans VI 22r.

Bernatz

sost.m.voc. Bernatz VIII 17.

beure

v.tr. “ingurgitare, inalare, aspirare”: inf. beure IX 40*.

bevolensa

sost.f. “benevolenza, disposizione favorevole”: sg.obl. bevolensa II 5r*, 41r.

blasmar

v. “biasimare, riprovare”: inf. blasmar III 25r; ind. pres. 3ª ps.sg. blasma III 29.

boban

sost.m. “fasto, ostentazione”: sg.obl. V 34r*, nell’espressione metre en boban “mettere a disposizione”.

bocca

sost.f. “bocca”; sg.obl. bocca IX 40.

bodoisso

sost.m. “zipolo, zaffo”; sg.obl. bodoisso IX 28r*.

bon

agg. “buono, onesto”; m.sg.obl. bon I 30; VIII 13; bo V 4; “giusto, adeguato” bo IX 26r; m.sg.r. bo III 14; bon VIII 16; bos VII 33; m.pl.obl. bos I 40; IV 44; V 17; VI 38.

In espressioni particolari: de b. amor I 1; de bon cor I 2; de tot bon talan I 2; de b. coratge I 13; b. e ferm coratge I 43; ab b. talan IV 3; bon e belh IV 4; de bon aire VIII 2; usato in forma neutra nell’espressione saber bo “piacere, ritenere giusto”: IX 16r (si·eus sap bo).

borda

sost.f. “fattoria, casa colonica”; sg.obl. borda IV 13*.

borzes

sost.m. “borghese”: pl.obl. borzes IV 29r; sg.obl. borzes V 37*.

boto

sost.m. “bottone”: sg.obl. nell’espressione prezar un boto “stimare di nessun valore” IX 34r*.

braguier

sost.m. “inforcatura delle brache”; sg.r. braguier IX 14*.

[breujar]

v.tr. “abbreviare, accorciare”: ind.fut. 1ª ps.sg. breujarai IX 48.

breumen

avv. “in breve tempo, rapidamente”; breumen VIII 17r; “senza esitazione” breumens VII 17r.

 

C

 

C’

cfr. que.

caitivatge

sost.m. “sofferenza, tribolazione”: sg.obl. caitivatge I 31r*.

[caler]

v.intr. con dativo indicante il sogg. logico, “interessare, importare”: 3ª ps.sg. cal IX 32 (no·us cal).

[calfar (se)]

v.intr. “scaldarsi”: ind .pres. 3ª ps.sg. calfa IX 19* (que·s calfa al cruol).

callar

v. “tacere”: inf. callar III 36r; ind.pf. 1ª ps.sg. calliei III 33.

cami

sost.m. “strada, cammino”; sg.obl. cami IV 41.

cap

sost.m. “capo, testa”: sg.obl. cap IX 3.

capdelh

sost.m. “sostegno”, nell’espressione tener en capdelh “reggere, governare”: IV 20r (qu·el mon ten en c.).

captenemen

sost.m. “comportamento, condotta”: captenemen I 30r.

car

cfr. quar.

car

agg. “caro, prezioso”: m.sg.obl. car I 41; m.sg.r. Car (Cors Car, senhal) IX 29; f.sg.obl. car(a) I 41.

[caritat]

sost.f. “carità, amore cristiano”; sg.f. Caritatz IV 23.

carnatge

sost.m. “carne, ciò che è terreno”: sg.obl. carnatge I 23r*.

carreta

sost.f. “carretta, veicolo da traino a due ruote”: sg.obl. carreta IX 31r, 37r, 53r.

carrïato

sost.m. “figura dalla grossa mole, grosso tino”: sg.obl. carrïato IX 44r*.

carrïol

sost.m. “barroccino, piccolo carro”: sg.obl. carrïol IX 43r*.

cascus

cfr. quascus.

castelh

sost.m. “castello”: sg.obl. castelh IV 12r.

[cavalgar]

v. “cavalcare”: cong.pres. 2ª ps.pl. cavalgues, IX 16*.

cavalh

sost.m. “cavallo”: sg.obl. cavalh IX 38.

[cazer]

v.intr. “cadere”: ind.pres. 2ª ps pl. cazetz IX 53.

cen

agg. num. card. “cento”, usato avv. nell’espressione cen tans III 21 (mais valria c. tans); cens IV 14 (.v. cens).

[chantar]

v.tr. “cantare, recitare”: ger. en chantan IV 39; en chantans VI 46r.

clar

agg. “chiaro, luminoso”: m.sg.obl. clar IX 20 (foc bel clar).

clarmontes

sost.m. “clermontese, moneta di Clermont”: sg.obl. IV 13r* (ni·l quart d’un c.)

clercia

sost.f. “clero”: sg.r. clercia VII 18.

cobla

sost.f. “cobla, strofa”: sg.obl. II 3r (primeira c.), 27r (mala cobla); “cobbola, componimento” sg.r. II 11r (no mi val c.); sg.obl. cobla IX 8; pl.obl. coblas IV 6; “canzone di scherno” sg.obl. II 19r* (far sa c.); “preghiera, invocazione” II 35r (entendatz esta c.).

cofessor

sost.m. “confessore”: sg.obl. cofessor I 28r*.

[colre]

v.intr. “onorare, venerare”: ind.pres. 3ª ps.sg. col IX 11r, nell’esclamaz. per la festa c’om col!.

com

cfr. cum.

[coman]

sost.m. “comando, volere”: pl.obl. comans III 24r.

[comandar (se)]

v.tr. “affidare (-rsi)”: ind.pres. 1ª ps.sg. coman I 3r*.

[comensar]

v.tr. “cominciare, dare inizio a”: ind.pres. 3ª ps.sg. comensa II 37r.

cominalmens

avv. “comunemente, di solito” cominalmens VII 25r; “tutti

insieme” VI 38.

companhia

sost.f. “compagnia”: sg.obl. companhia V 26r.

companho

sost.m. “amici, compagni”: pl.r. companho IX 54r.

[complir]

v.tr. “compiere, portare a perfezione”; part.pass. complida VI 1.

comtar

v.tr. “raccontare, dire”: inf. comtar VIII 3.

conoissensa

sost.f. sg.obl. “conoscenza, sapere acquisito” ed anche “memoria” II 21r* (de re c.).

[conquerer]

v. “conquistare”: part.pass. conques VI 32r, 48r; conquerida VII 39r.

contra

prep. “contro, verso”, indica opposizione: contra I 8; contr’(a) VII 6, 35.

cor

“cuore” spesso “animo”: sg.obl. cor VIII 12; in espressioni particolari: de bon c. I 2, 9; cor volon IV 23, 43; de cor “coraggiosamente” VII 5; VIII 8, 11 (ses c. vaire).

coratge

sost.m. “cuore, animo”: sg.obl. de bon c. I 13r*, bon e ferm c. I 43r; V 3r.

corren

(v.ger.) avv. di modo “rapidamente, di corsa”: corren VIII 14r.

corrompemen

sost.m. “corruzione”: sg.r. corrompemen I 42r.

cors

sost.m. “corpo”: pl.r. cors V 45* (cors sans); nel senhal Cors Car, IX 29*.

cortes

sost.m. “cortese, chi pratica cortezia”: sg.r. cortes III 30.

cortezia

sost.f. “cortesia”: sg.obl. cortezia III 30r; V 24r.

cosselh

sost.m. “consiglio, rimedio”: sg.obl. cosselh IX 31.

cossire

sost.m. “angoscia, affanno”: sg.obl. cossire VI 34r.

[costar]

v.tr. “costare”: ind.pres. 3ª ps.sg. costa IV 14.

[covidar]

v.intr. “convincere, indurre”: ind.pres. 3ª ps.sg. covida VII 24r.

[creire]

v.tr.-intr. “credere”: ind.pres. 1ª ps.sg. cre IV 36; VII 37; IX 22; crei V 44*.

[creisser]

v.intr. “crescere, aumentare”: ind.fut. 3ª ps.sg. creissera IX 51.

cremor

sost.f. “incendio, arsura”: r. cremor IV 37 (lai on la cremor es del foc d’ifern).

crida

sost.f. “invito pressante”: sg.r. crida VII 31r.

Crist

sost.m. “Cristo”: r. II 13, 41 (voc.); Cristz V 42; obl. II 28 (per Jhezu Crist!); VII 5; VI 2, 36.

cristiantat

sost.f. “cristianità”: sg.obl. Cristiantat VII 2.

[cristia]

sost.m. “cristiano”: pl.r. Cristïas VII 34; pl.obl. Cristïas VII 39.

croi

agg. “vile, spregevole”: sg.obl. croi III 26*.

crotz

sost.f. “croce”: sg.obl. crotz VI 5, 11; VII 26.

crozar se

v. “prendere la croce, farsi crociato”: cong.impf. 3ª ps.sg. crozes VII 17, 20, 32.

crozar

inf.sost. “crociata”: crozar VII 30.

cruol

sost.m. “lucignolo, lume, lucerna”: sg.obl. cruol IX 19r*.

[cubert]

agg. “coperto”: f.sg.obl. cuberta IX 37 (c. carreta).

cui

cfr. que.

cul

sost.m. “deretano”: sg.r. cul IX 39.

culveta

sost.f. “brachetta”: sg.obl. culveta IX 5r* (que portes sobre·l nas la c.).

cum

avv. “come, nel modo in cui”, in unione con avv.: aissi cum III 9, 42; quon III 30 (aissi q.); quo III 8* (aissi q.); VIII 15; introduce un’interrogativa indir. co IX 42r.

 

D

 

Dampnatge

sost.m. “danno, perdita”: sg.obl. dampnatge I 39r; V 1r.

dan

sost.m. “danno”: sg.r. dans III 15r, 43r; sg.obl. dan V 9r; VII 44; dans VII 15.

dansa

sost.f. “componimento, dansa”: sg.r. II 11.

[dar]

v.tr. “dare, concedere”: ind.pres. con valore esortativo, 2ª ps.pl. datz II 42; impf. 3ª ps.sg. dava V 32; pf. 1ª ps.sg. diei VIII 14; cond.I 3ª ps.sg. daria III 13r; part.pass. f.sg. dada II 1; “colpire, urtare”: ind.fut. 2ª ps.pl. daretz IX 50 (tal d. del mento).

de

prep. con valore di specificazione: de II 38; IV 11, 20, 34; V 30, 43; VI 46; VII 41; d’ I 19; II 31; III 22, 24; IV 13, 38; V 28; VI 25; IX 2; del (prep. art.) IV 7, 38, 44; VI 21; VII 3; IX 17, 25; espressione di appartenenza: de V 30 (de son linhatge); V 37 (de paratge); con valore modale de I 1, 2 (2) (de bon cor e de tot bon talan), 9, 13 (de bon coratge); VIII 2 (de bon aire), 3 (de be), 8 (de cor); VII 5; IX 30 (de rando), 45 (de bel’ambladureta), 48 (de faisso); indicante opposizione, in particolare retta dal v. gardar I 4 (2), 6; II 6, 7; VII 44 (2);

IX 1; con valore partitivo de I 11, 17, 33; d’ II 24; IV 33; IX 52 (per pauc d’ochaizo); d’ VI 17, 20; dels VIII 10; indicante mezzo o strumento VI 12; IX 50; indicante argomento “riguardo a”: II 19 (de Dieu), 21 (de re); III 10, 40; IV 5; V 36; VI 7, 8, 29; VII 24; del VI 14, 19; VII 30; d’ I 9; II 2, 9, 14; IV 37; prep. indicante moto da luogo (provenienza, allontanamento, separazione) “da”: de V 26; VIII 10; IX 40, 53; d’ III 13; IV 15 (d’aval e d’amon); VII 7; del VII 6, 31; IX 3, 4; indicante l’agente: de II 32; d’ III 19 (d’el aver jauzimen), 28 (d’elh se tanh); VI 2; in espressioni con valore di tempo IV 30 (de mes en mes); VIII 4 (ans de gaire); introducente una completiva infinitiva: de IV 44.

[dechat]

sost.m. “verso, detto”: pl.obl. dechatz II 20r*.

dechazensa

sost.f. “rovina”: sg.r. II 30r* (vengutz en d.).

dedins

prep. “dentro”: dedins I 15.

[defendre (se)]

v. “resistere, difendersi”: part.pres. m.pl.r. defendens VII 36r.

[demandar]

v.tr. “domandare (per ottenere), chiedere”: ind.pres. 3ª ps.sg. demanda IX 35; 2ª ps.pl. demandetz VI 28 (d. venjansa); cong. pres. 3ª ps.sg. deman IV 1r; part. pres. demandans VI 7r.

[demembrar]

v. “dimenticare”: ger. demembran I 10r*.

denan

prep. di luogo “davanti”: denan I 27r; IV 11r (m’en venon denan “si presentano, vengono in mia presenza”); V 18r (al denan).

[denhar se]

v.tr. “volere, degnarsi di, accordare”: cong.impf. 3ª ps.pl.

denhessonVII 34.

[denier]

sost.m. “denaro”: pl.obl. deniers VII 27.

deport

sost.m. “divertimento, svago”: sg.obl. deport IX 26.

desavinen

agg. “sconveniente”: sg.obl. desavinen III 26r.

descaus

agg. “scalzo”: pl.r. descaus VI 16.

deshonransa

sost.f. “disonore, onta”: sg.obl. deshonransa VI 4r*.

[desponre]

v.tr. “rivelare recitando”: ind.pres. 3ª ps.sg. despon IV 39r.

[dever]

v.tr. “dovere”: ind.pres. 1ª ps.sg. deg II 10, 44; VIII 9; 3ª ps.sg. deu III 17, 25, 28, 30, 31, 32; VII 11; 1ª ps.pl. devem I 43; VII 12; 2ª ps.pl. devetz IX 8; cond.I 3ª ps.sg. deuria III 14r, 37r; V 14r; deuri(a) III 39; 1ª ps.pl. deuram I 23*, 33; VI 15; cond.II 1ª ps.sg. degra III 33; 3ª ps.sg. degra VII 18, 31; 3ª ps.pl. degron VII 28*.

dezire

sost.m. “desiderio”: sg.obl. dezire VI 18r.

[deziron]

agg. “desideroso”: m.sg.r. deziros IX 24.

dia

sost.m. “giorno”: sg.obl. dia V 6r.

Dieu

sost.m. “Dio”: obl. Dieu I 1; II 19, 26; IV 20; VII 41; Dieus II 9; IX 23r; Dieus I 29; II 1, 29, 33; V 5; VI 9, 26, 41; VII 7; VIII 1; Dieu V 21, IX 1.

dig

sost.m. “detto, frase”: sg.obl. dig IX 34; pl.obl. digz III 4.

dins

prep. “dentro”: dins IV 27 (d. lai on).

dir

v.tr. “dire”: inf. dir I 28; IV 5 (aug dir); VIII 11 (aug dir), 19 (dir e faire); dire VI 26r; ind. pres. 1ª ps.sg. dic III 35; 3ª ps.sg. ditz III 37; VIII 6; dis IV 17; pf. 3ª ps.sg. dis VIII 15; ind.fut. 1ª ps.sg. dirai VII 25; IX 7; 3ª ps.sg. dira II 29; VI 22, 23, 31; 3ª ps.pl. diran VI 20; cong. pres. 2ª ps.pl. digatz VI 45, 47; VIII 18; dïatz IX 6, 42; cong. impf. 3ª ps.sg. disses III 40.

dobla

agg. “doppia” f.sg.obl. II 1r (febre tersana d.); “falsa, sleale, simulata” f.sg.obl. II 9r (senes voluntat d.).

doblar

“crescere, moltiplicare, imprecare”: ind. pres. 3ª ps.sg. dobla II 17r, 25r; se doblar “incepparsi” II 33r* (ma lengua·s d.).

dol

sost.m. “male, dolore”: sg.obl. VI 34; IX 1r (si Dieu vos gart de dol).

dolor

sost.f. “dolore”: sg.obl. dolor I 4r; V 2r, 14; VI 12.

don

avv. di luogo “donde, da dove”, IV 8r; con valore di pron. relativo “per cui, per la qual cosa”: don II 35; III 3 (don m’es greu); IV 25 (don m’es pezan); V 9, 24; VI 19, 43; VII 9; VIII 11.

[don]

sost.m. “dono”: sg.r. dos IV 22.

donar

v.tr. “donare, concedere”: inf. donar III 12r*; IV 21; V 36; VII 19r; ind. pres. 1ª ps.sg. done I 1*; 3ª ps.sg. dona IV 19; 2ª ps.pl. donatz VII 43 (esort.); 3ª ps.sg. donan IV 18; cong. pres. 3ª ps.sg. do II 5; VI 43; don IV 8; don<e> V 21, done V 27.

doncx

cong. conclus. “dunque”: doncx I 17, 33, 37; II 40; III 17; VI 35, 40; VIII 7; IX 43.

doussor

sost.f. “dolcezza”: sg.obl. doussor I 33r*.

drech

agg. “diritto, giusto”: m.sg.obl. drech IV 41* (d. cami a pales).

[duptar]

v.tr. “essere incerto, aver dubbi”: part.pres. duptans III 40r; VI 14r, 47r.

duptansa

sost.f. “dubbio, timore, esitazione”: sg.obl. VI 20r (ses d.).

 

E

 

E

cong. copulativa; “e”: e I 2 (2), 3, 4, 5, 6, 15, 31, 38, 39, 43; II 5, 6, 15, 20 (2), 26, 37, 38; III 2, 15, 18, 22, 24, 44; IV 4, 6, 8, 11, 15, 20, 24, 29 (2); V 2, 8, 31, 32, 49; VI 7, 10, 34, 40, 42; VII 7, 15 (2), 19, 35, 44 (2); VIII 3, 16, 19; IX 16, 20; (davanti a vocale) et I 40; II 7; III 44; IV 9, 43; V 40, 41; VII 1, 22, 29;

cong. correlativa “e...e...”: e(t) IV 29; VII 22; VIII 12/13;

cong. utilizzata come elemento di ripresa per stabilire un’identità: “e anche, e così pure”: e I 7, 13, 37 (e doncx), 42; II 21; III 34; IV 5, 29, 38; VI 2, 3, 4, 8, 12, 20, 43, 44 (2), 47; VII 38; IX 5, 32, 39, 46, 48, 52, 55; et I 10, III 31; VI 39; VII 21; IX 28;

cong. con valore avversativo: “ma, tuttavia, ciononostante” e I 29; III 13, 42; IV 7, 15, 27; VI 18; VII 7, 11; IX 22, 24; et II 25; VI 30; IX 15, 27; con sfumatura concessiva III 7;

ad inizio di frase introduce la principale: e I 13; II 3, 44; IV 9; V 42; VII 18, 28, 31; IX 29; et II 25; IV 3, 36.

e

cfr. en.

[efan]

sost.m. “infante, figlio”: pl.obl. efans VI 23r.

el

cfr. en.

elh

pron. pers. 3ª ps.sg. “egli”: m.sg.r. el I 14, 38; V 17; VI 8; elh III 20; V 32, 34, 44; VI 5, 6, 37; VII 14; ilh VI 48; m.pl.r. “essi”: elhs VII 27; ilh VII 38; m.sg.obl.ogg. “lo”: lo VII 44; procl. l’ IV 23; V 43; VIII 8, 11; encl. ·l I 13; III 3, 16 (2); V 42, 49; VI 2, 13; VII 7; VIII 4; m.obl.dat. “gli, a lui”: li I 3; II 4, 29; III 38; VI 39, 42, 44, 47; VIII 14, 18; procl. l’ VII 8; encl. ·lh I 7; VI 42, 43, 44; ·l II 3; III 36; V 18, 36, 48; m.sg.obl. retto da prep.: lui I 26; elh I 31; II 2, el II 14; III 19; elh III 28; pl.: elhs IV 37.

f. sg. r. “ella, lei” elha V 48; f.sg.obl.ogg.; “lei, la”: la II 40; V 5; VII 27; IX 23; f.obl.dat. li IV 24; f.sg.obl. retto da prep.: lieis I 42; leis IX 37; ela IX 30.

pron.pers.; “si, sé”: m. procl. s’ III 5 (pleon.); conferisce valore impersonale: se III 28; encl. ·s III 20.

pron.rifl.; “si, sé”: se II 23; VI 19; VII 17, 20, 34, 38; procl. s’ III 14, 38; IV 28; encl. ·s II 33; IV 30; VII 31, 32, 35; IX 19, <·s> IX 13, 50.

emperairitz

sost.f. “imperatrice”: sg.r. (voc.) emperairitz VII 41r.

en

prep. con valore di luogo (stato), anche figurato “in”: en I 12, 18, 36, 41, 42; II 3, 8, 37; V 19 (sus en); VI 11; 44; VII 16; IX 7, 31, 37, 38, 43, 46; e V 3; ne IX 28; n’ VII 29; con valore di luogo (moto) en IV 1; el (prep.art.) II 31; IX 47; prep. con valore modale en II 18, 30; IV 20 (ten en capdelh); IV 39 (en chantan); V 34 (en boban); VI 46; IX 16 (en travers), 32 (idem); e II 18; prep. indicante un mutamento con il v. tornar: III 20 (en re quez elh aja tornar); con valore temporale en IV 30 (de mes en mes).

en

part.pron.-avv. “ne, in nome suo”: <en> I 31; “ne, riguardo a ciò, da ciò”: en III 6, 9, 34, 38; IV 8, 10, 27, 40; V 7; IX 6, <en> 10; n’ II 27; III 7; IV 8, 9, 16; V 15; VI 48; VIII 3; IX 10; ·n II 35; V 39; VI 10 (2), 18, 22, 23; VII 20, 24; IX 24 (2), 51; “ne, da quel luogo” III 14; IV 11.

En

part. nobiliare “Don, Signor”: sg.obl. En IV 16, 42; V 25; Na “signora” IX 29 (Na Cors Car); N’ VI 46.

enaissi

avv. di modo “esattamente così, in questo modo”: enaissi VI 39; VII 21.

enans

avv. di tempo “prima di”: enans III 39r*; con funzione d’avv. indicante alternativa “piuttosto, addirittura” enans VI 15r*.

enans

sost.m. “progresso, miglioramento”: sg.r. enans III 44r.

[enansar]

v.tr. “innalzare, far migliorare”: ind.pres. 3ª ps.sg. enansa VI 36r.

[enantire]

v. “glorificare”: inf. enantire VI 3r.

encontra

prep. (indicante opposizione) “verso di, contro”: encontra II 26.

[endurmir]

v.intr. “dormire, essere assopiti”: part.pass. endurmida VII 23.

enqueras

avv. di tempo “ancora, di nuovo”: enqueras I 27.

[entendre]

v.tr. “capire”: pres.indic. 3ª ps.sg. enten II 34; “ascoltare, sentire”: pres. cong. 2ª ps.pl. entendatz II 35.

escas

agg. “avaro, tirchio”: m.sg.obl. escas III 18 (e. e tenen).

[esclatar]

v.intr. “scoppiare”: ind.fut. 3ª ps.sg. esclatara IX 56.

escondire se

v.rifl. “scusarsi, discolparsi, sottrarsi a un impegno”: inf.

escondireVI 19r.

[esconfire]

v.tr. “sconfiggere, annientare”: part.pass. escofitz VII 37r.

escuzansa

sost.f. “scusa”: sg.r. escuzansa VI 25r.

[espassar (se)]

v.intr. “sollazzarsi; passeggiare con diletto”: 3a ps.sg. espas·s IX 13* (c’al mens aurai pider qu’e<s>pas<·s> ses meta).

[esperar]

v.tr. “sperare, augurarsi”: ind. pres. 1ª ps.sg. esper IX 40*; part. pres. esperans VI 43r.

espero

sost.m. “sperone”: sg.r. espero IX 32r.

[esquern]

sost.m. “motteggio”: pl.obl. esquerns II 20.

esser

v. “essere”: inf. esser I 34; III 39; IX 12; ind. pres. 1ª ps.sg. sui II 10, 34; VI 22, 43; so IX 24r, 46r; soi IX 36; 2ª ps.sg. iest II 30; 3ª ps.sg. es II 12, 13, 25, 43; III 3, 5, 8, 15, 16; IV 4, 5r, 21r, 22r, 25, 36, 37r, 38r, 42r; V 5; VI 36, 40r, 41r; VII 3, 9; VIII 10; IX 29; ’s VII 30; 1ª ps.pl. em VII 9; 2ª ps.pl. etz II 38; es IX 21, 32, 41; 3ª ps.pl. so V 20; VI 13, 14; VII 38; son VI 17; impf. 3ª ps.sg. era VII 3, 5, 42; pf. 3ª ps.sg. fo VI 5, 12; fon VI 6*, 10, 37; ind.fut. 3ª ps.sg. er II 28; III 7, 43, 44; VI 48; VII 8; ert II 44*; sera IV 37; VI 25; 1ª ps.pl. serem VI 39; 2ª ps.pl. seretz IX 38; cong. pres. 3ª ps.sg. sïa I 26; II 2; V 44r, 48r; VI 7, 42, 47; IX 49; 2ª ps.pl. siatz V 18; VI 29; IX 3; cong. impf. 3ª ps.sg. fos VII 33; 3ª ps.pl. fosso VII 37 (con valore condiz.); cond. I 3ª ps.sg. seria III 23; 1ª ps.pl. serïam I 36; cond. II 3ª ps.sg. fora VII 17, 39; 3ª ps.pl. foran VII 21; foro VII 36.

est

agg.dim. “questo”: m.sg.obl. est I 12, 18; III 41; f.sg.r. esta VII 8; f.sg.obl. esta II 35.

estamen

sost.m. “situazione”: sg.r. estamen VIII 16r.

estar

v.intr. “stare, rimanere, vivere”: inf. estar VII 2r; ind. pres. 3ª ps.sg. esta VII 23; estai IX 14; 3ª ps.pl. estan I 11r; IV 27r; VII 29; ger. estan I 40.

estatge

sost.m. “residenza, dimora”: sg.obl. estatge I 21r; V 10r.

estiers

avv. di modo “altrimenti, in altro modo, in altra occasione”: estiers IV 12; VI 16.

estraire

v.tr. “sottrarre, strappar via”: nella locuzione avv. ses estraire “senza riserve, senza sforzo” VIII 7r.

estranh

agg. “straordinario”: sg.r. estranh IV 36 (e. mazelh).

estreups

sost.f. “staffe”: pl.obl. estreups IX 48.

 

F

 

Faisso(n)

sost.f. “forma, figura, fattezza”: sg.obl. faisso IX 22r, 25; nella locuz. avv. de faisso “di conseguenza” IX 48r.

[fait]

sost.m. “azione, impresa, atto”: sg.obl. fach III 26 (fa lunh f.); obl.pl. faitz I 40; III 31 (far ricx f.), 32 (far vils f.); V 17; fatz IV 44.

falhensa

sost.f. “errore, sbaglio, mancanza”: sg.obl. II 6r; fallensa II 29r (ses f.).

falhida

sost.f. “perdita”: sg.obl. fallida VII 15r; “sconfitta” falhida VII 44r.

fallimen

sost.m. “mancanza, manchevolezza, colpa”: sg.obl. fallimen I 14r*; II 16r; falhimen III 27r.

[falhir]

v.intr. “venire a mancare, sbagliare, peccare”: ind. pres. 3ª ps.sg. falhis III 29; ind. pf. falhi II 36.

falhizo

sost.f. “errore, sbaglio”: sg. obl., nella locuzione avv. ses falhizo “senza fallo” IX 6r.

fals

agg. “falso, ingannevole”: m.sg.r. fals IV 18 (fals mezelh); “traditore”: m.pl.obl. fals VII 6* (fals Turcx); pl.r. fals VI 13.

falveta

sost.f. “bugiardaggine, fandonia, frottola, (attitudine alla)”: sg.r. falveta IX 7r*.

far

v.tr. “fare (rendere, compiere, eseguire)”: inf. far I 39; II 6 (f. falhensa), 10, 19, 44; III 1r, 3, 7, 28r, 30, 31, 32; IV 6, 44; VI 35; VII 26; IX 8; faire VIII 19r; ind. pres. 3ª ps.sg. fa I 37; II 13 (f. suffrensa), 22 (f. temensa), 27; III 26, 28; IV 28; fai III 27; IV 24; IX 19; 2ª ps.pl. faitz IX 44; 3ª ps.pl. fan IV 10, 17r, 33; V 8, 31; VI 17, 26; VII 25, 27; impf. 3ª ps.sg. fazia V 17r; pf. 1ª ps.sg. II 16 fi (f. fallimen); 1ª ps.pl. fezem I 25; fut. 1ª ps.sg. farai IX 28, 36 (far m’ai); cong. pres. 3ª ps.sg. fassa I 7*; fass(a) III 43; cond.I 1ª ps.sg. faria III 6r; 3ª ps.sg. faria III 24; ger. fazen I 40; part.pass. fach I 22, III 41; fag I 5, 30; IV 2; VI 41; faitz IV 37.

fe

sost.f. “fede, fiducia”: sg.obl. VIII 9 (fe que deg a mon paire).

febre

sost.f. “febbre”: sg.obl. II 1 (f. tersana dobla).

feisseneta

sost.f. “figura tonda e goffa, forma di cacio”: sg.obl. feisseneta IX 15*.

Felips

sost.m. sg.obl. Felips VII 43.

fendedureta

sost.f. “piccola fenditura, fessuretta”: sg.r. fendedureta IX 51r.

[fendre]

v.tr. “spaccare, tagliare per il lungo, crepare”: part.pass. fendut IX 46; fendutz IX 4, 12; intr.pron. ind.fut. 2ª ps.pl. fendratz IX 52.

ferm

agg. “saldo”: obl.sg. ferm I 43; IV 43.

festa

sost.f. “festa, solennità”: sg.obl. festa IX 11 (per la festa c’om col).

feunia

sost.f. “senso di mancanza, tristezza”: sg.obl. feunia V 41r*.

filhol

sost.m. “corteo battesimale”: sg.obl. filhol IX 41r.

fin

sost.f. “fine, conclusione”: sg.obl. fin I 6; fi II 7.

fin

agg. “fino, perfetto”: sg.obl. fin IV 43; VIII 9 (f. pretz).

[flac]

agg. “fiacco, inerte”: pl.r. flacx VII 29.

flaütol

sost.m. “flauto”: sg.obl. IX 17r (al son del flaütol).

foc

sost.m. “fuoco”: sg.obl. foc IV 38 (del f. d’ifern); IX 20 (foc bel clar); fuec II 31.

foguairo

sost.m. “focolare”: sg.obl. foguairo IX 20r.

[foldat]

sost.f. “follia, empietà”: pl.obl. foldatz II 18r*.

[folh]

agg. “folle”: sg.r. folhs II 25.

folhatge

sost.m. “follia”: sg.obl. folhatge I 5r*.

folhia

sost.f. “follia”: sg.obl. folhia III 29r; folia V 8r.

folhor

sost.f. “follia, comportamento imprudente e irriflessivo”: sg.obl. folhor I 25r*.

fort

avv. “fortemente”: fort II 10, 33 (ta(n) fort).

[fort]

agg. “forte, resistente”: f.sg.r. fortz IX 49.

fraire

sost.m. “fratello, amico fraterno”: sg.obl. frair(e) IV 16, 43; VIII 1r.

franc

agg. “giusto, nobile”: sg.r. francx IV 22; (voc.) francx II 40; sg.obl. franc VIII 2.

[Franc]

sost.m. “(il popolo) Franco”: pl.r. los Francx VII 21.

[frug]

sost.m. “frutto”: sg.r. frugz II 38.

Fulcran

sost.m.obl. Sanh Fulcran V 49r.

 

G

 

Gaire

avv. “guari”: VIII 4r (ans de gaire “quanto prima”).

galïador

agg. “ingannatore”: sg.obl. galïador I 12r*.

ganren

avv. di quantità “molti”: ganren VI 20.

[garar]

v.tr. “guardare, proteggere, preservare”: cong.pres. 3ª ps.sg. gar I 4. Cfr. gardar.

[gardar]

v.tr. “difendere, proteggere, garantire”, costruito con la prep. de indicante ciò da cui si vuole essere protetti: cong.pres. 3ª ps.sg. gar I 4; gart IX 1; garde I 6; II 6; IX 24; 2ª ps.pl. gardatz VII 44. Cfr. anche garar.

[garnir]

v. “equipaggiare”: part.pass. garnitz VII 13r (gent g.).

gazanhatge

sost.m. “guadagno, profitto”: sg.obl. gazanhatge I 37r.

[gazanhar]

v.tr. “guadagnare”: ind.pf. 1ª ps.sg. gazanhei IV 12.

Gaucelm

sost.m.: Raimon Gaucelm IV 2, 42; VIII 2; Gauselm IX 9, 26 (Gaucelm).

gen

sost.f. “gente, persone”: sg.obl. gen III 2r (a la gen “tutti”); sg. r. gens VII 32; pl.r. gen V 28 (tota gen “tutti”); VIII 5r; pl.obl. gens VII 28r (las gens).

gen

avv. di modo “gentilmente, cortesemente”: gen III 3r (ben ni gen); VIII 18r; gent VII 13.

[gequir]

v.tr. “abbandonare”: part.pass. gequitz VII 14r.

ges

avv. di quantità “affatto, per niente”, rafforzativo di una negazione: ges III 17; IV 33; VI 18; VII 11.

gleiza

sost.f. “chiesa”: sg.obl. IX 42; sg.r. Gleiza “la Chiesa” VII 23.

gra

sost.m. “grado”: sg.obl. gra V 22.

gran

agg. “grande”: m.sg.obl. gran I 37, 38; IV 9r; V 9, 12, 14, 29, 40, 47r; VI 12; grans VII 1; sg.r. grans III 7r*.

grat

sost.m. “gratitudine, benedizione”: sg.obl. grat IV 20 (g. de Dieu).

grazire

v.tr. “accettare, apprezzare”: inf. grazire VI 35r; part.pass. sg.r. grazida VII 8r.

greu

agg. “duro, difficile”: sg.obl. greu V 2; VI 9; usato nell’espressione m’es greu: “mi è penoso, ne soffro, mi dispiace”: III 3; es me grieu IV 36.

[gronir]

v.intr. “mormorare, protestare borbottando”: ind.pres. 3ª ps.sg. gron IV 40r.

guandida

sost.f. “rifugio, scampo”: sg.obl. guandida VII 40r.

guerimen

sost.m. “sollievo”: obl.sg. guerimen II 32r.

guia

sost.f. “modo, maniera”: sg.obl. III 41r* (a ma guia).

guinho

sost.m. “mustacchi”: sg.obl. guinho IX 14r.

Guiraut

sost.m. Guiraut V 25.

[guit]

sost.m. “guida”: sg.r. guitz VII 42r.

 

H

 

Heretatge

sost.m. “terra, dominio”: sg.obl. heretatge V 19r.

hom

pron.indef. usato in costruz. impers.: m.sg.r. om II 34; III 10; IV 1; VII 17, 20; IX 11; hom III 11, 25, 37; IV 39.

hom

sost.m. “uomo, persona”: sg.obl. hom III 13 (h. ric), 15 (h. valen); home III 11* (h. manen), 18 (h. ric), 25 (avol h.); ome III 22 (o. paupre), 24; home V 35, 38; sg.r. hom I 37; III 17 (h. valens), 32 (avol h.); IV 21, 44 (o. del mon); VII 10; homs II 19; III 31 (h. valens); IV 25; home III 14 (h. bo), 27 (avol h.); om IV 7 (o. del mon); pl.r. home IV 10; homes I 19; pl.obl. homs VI 24; omes VI 17.

honor

sost.f. “patrimonio, proprietà”: sg.r. honor I 20r*; honors III 44; “fama, reputazione”; sg.obl. onor V 13r*.

[honrar]

v.tr. “onorare, rendere omaggio”: ind. pres. 3ª ps.pl. honron V 30*; cong.pres. 3ª ps.sg. honre I 29; part.pass. onrat V 19.

[hora]

sost.f. “momento, tempo”: pl.obl. horas III 6 (tals horas “a volte”).

hueimais

avv.di tempo “ormai”: hueimais VII 2.

[humil]

agg. “umile, sottomesso, devoto”: pl.r. humils I 34*.

humilmen

avv. “umilmente”: humilmen II 39r.

 

I

 

I

avv. “ivi, lì, in quel luogo”: VI 12; IX 39; enclitico i I 20; II 37; III 42; VI 26; VII 30; IX 31; con valore temporale “in quel momento” I 29*; IX 54; “in ciò, riguardo a ciò” V 9.

ieu

pron.pers. 1ª ps.sg. “io”: ieu I 7; II 2; III 41; IV 3, 7, 8; V 3, 11; VI 21, 22, 23, 43; VII 22, 23; VIII 19; IX 27, 34, 45.

pron.pers.ogg. “me, mi”: mi I 11*; IX 24, 35; procl. m’ II 34; III 6; VI 32; encl. ·m I 4, 5 (o dat.), 6; II 4 (o dat.), 6; VI 24; IX 35.

pron.pers. dat.: “a me, mi”: me II 13, 42; IV 14; V 21 (m<e>); VIII 15, IX 33, 42; mi II 11 (o dat.etico); procl. m’ II 1, 36, 42; III 43, 44; IV 4 (dat. etico), 8, 10, 11, 15 (dat. etico), 25; VIII 4; IX 6; encl. ·m II 5, 40; IV 1, 5; IX 6; con valore di dativo etico “per me, da parte mia”: me IV 36, VI 45; procl. m’ II 12; III 3; VI 13; encl. ·m V 11.

pron.pers.obl. retto da prep.: mi IV 5; VI 32.

pron. rifl.: procl. m’ III 34; IX 14, 36.

ifern

sost.m. “inferno”: sg.obl. ifern II 31; IV 38.

[issir]

v.intr. “uscire”: part.pass. sg.r. issitz VII 5r.

 

J

 

Ja

avv. di tempo “mai affatto”, utilizzato come rafforzativo in frase negativa: ja I 21; IX 9; riferito al futuro “giammai più” II 32 (ja non); V 10; VII 36 (ja pueis), 40.

jauzimen

sost.m. “godimento, usufrutto, beneficio, profitto”: sg.obl. jauzimen III 19r (aver jauzimen).

Jhezu

sost.m. “Gesù”: r. Jhezus V 42; Jhezu II 13, 41 (voc.); obl., nell’invocazione per Jhezu Crist! II 28; VII 5 (per Jhezu Crist “nel nome di Gesù Cristo”); VI 2, 36.

Joan

sost.m. V 27r (San Johan); IX 1, 17, 33, 49.

joi

sost.m. “gioia, felicità”: sg.obl. joi IV 9.

jorn

sost.m. “giorno”: sg.obl. II 17; V 43; in locuzione con valore temporale (lo jorn que(z)) I 16; II 28.

jutjamen

sost.m. “giudizio”: sg.obl. jutjamen VI 27.

[jutjar]

v.tr. “giudicare”: part.pass. jutjatz II 28r.

 

L

 

Lai

avv. di luogo “là”: la V 21; lai VI 15, 40; VII 13 (in Terrasanta); IX 43; in combinazione con on, lai on: IV 24, 27, 37; V 45; VI 6, 37.

laissar (se)

v. rifl. “abbandonare, desistere da”: inf. laissar VII 27r; ind.pres. 1ª ps.sg. lais III 6 (m’en lais ... que·n faria); IX 15; 3ª ps.sg. laissa IX 20.

lansa

sost.f. “lancia”: sg.obl. lansa VI 12r.

lauzor

sost.f. “lode, fama e quindi valore”: sg.obl. lauzor IV 19.

lengua

sost.f. “lingua, facoltà di parlare”: sg.r. II 33 (una lengua·s dobla).

leu

(agg.) avv.di modo “facilmente, lievemente”: leu VII 39.

levar (se)

v.intr. “alzare, prendere”: inf. levar VII 26r (levar la crotz “farsi crociato”); “alzarsi”; cong. pres. 2ª ps.pl. levetz IX 55.

lïalmen

avv.di modo “lealmente con lealtà” lïalmen I 40r; VIII 8r.

linhatge

sost.m. “stirpe, rango”: sg.obl. linhatge V 30r.

lo

art. determ.; “lo, il”: m.sg. lo I 9, 16, 23; II 28; III 10, 23; IV 16, 22, 33, 39; V 1, 4, 27; VI 3, 27; VII 9, 19, 33; VIII 2; IX 14; procl. l’ V 19, 43; VI 22, 23; IX 11 (<l’>), 28, 38; encl. ·l IV 13, 20; V 12, 27, 35, 43; VI 21, 43, 45; VII 15; VIII 12 (4), 13; IX 3, 5, 20, 39; le I 14*; m.pl.r.: li V 20, 45; los VI 31 (voc.), 34; VII 21; m.pl.obl.: los V 17; VII 4; encl. ·lhs V 7; VII 6, 35;

f.sg.: la I 6, 41; II 3, 5, 7; III 2; IV 37; V 23; VI 4, 5, 11, 29, 31; VII 15, 23, 26, 32, 38; IX 5, 11, 25, 40, 42, 49, 53, 55; procl. l’ VI 8; f.pl.r.: las I 24; f.pl.obl. las VII 28.

loc

sost.m. “posto”: sg.obl. loc II 8; IV 1; IX 47.

[longamen]

avv. “a lungo, lungamente”: longamens VII 43.

[los]

pron.pers. 3ª pl. “essi, loro”: m.pl.obl. lur II 22; IV 39; V 31; VI 26; VII 36; lor IV 38.

lunh

agg.indef. “nessuno”, in frase negativa: m.sg.obl. lunh 17*, 22; V 38; m.sg.r. luns IV 21; lunhs VII 10; lunh VII 40; in frase positiva “qualche”: m.sg.obl. lunh II 16 (l. temps); III 26; “qualcosa”: f.sg.obl. lunha I 26.

lur

agg.poss. “loro”: f.sg.obl. lur IV 11, VI 25 (pleon.).

 

M

 

Maiestria

sost.f. “maestria, bravura”; sg.obl. maiestria III 5r.

maire

sost.f. “madre”: sg.r. (voc.) Maires VII 41; sg.obl. maire VIII 10r (qu’anc nasques de m.).

mais

avv. di quantità “più”: mais III 21 (m. valria cen tans), 22 (e mais “e ancor di più, e ben più”), 36 (valria mais); IV 16; 22 (mais val), 40; IX 21; VI 33 (tostemps mais); introduce comparazioni o prop. comparative: mais III 12 (mais que); IX 12 (mais am); mas IX 31; mai IX 2.

majormen

avv. “maggiormente, specialmente”: majormen I 32r.

[mal]

agg. “cattivo”: f.sg.obl. mala II 27 (m. cobla).

mal

sost.m. “male, sofferenza, dolore”: mal sg.obl. II 32; IV 38.

mal

avv.di modo “male, malamente”: mal IV 17; VI 29; VIII 4.

malanansa

sost.f. “sofferenza”: sg.obl. malanansa VI 9r.

[malazurat]

agg. “sciagurato, disgraziato”: sg.m.r. malazuratz II 26r.

[malestan]

agg. “sconveniente”: m.pl.obl. malestans III 32.

malvais

agg. “cattivo, malvagio “: m.pl.obl. II 20 (m. dechatz).

malvat

agg. “malvagio”: sg.obl. malvat I 12.

malvestat

sost.f. “malvagità”: sg.obl. malvestat I 8; pl.obl. malvestatz II 18.

mandamen

sost.m. “comandamento, legge”: sg.obl. mandamen I 8r*; VIII 20r.

manen

agg. “ricco”: m.sg.obl. manen III 11r.

manjar

v.tr. “mangiare”: inf. manjar IV 26; part.pass. manjat IX 56.

mant

agg. “molto”: pl.obl. mant IV 10 (m. home); f.sg.r. manta VIII 5.

mantelh 

sost.m. “mantello”: sg.obl. mantelh IV 34r.

mar

cong. avversativa. Cfr. mas.

Maria

sost.f. Maria V 23r, 46r.

marrimen

sost.m. “smarrimento, sconforto”: sg.obl. marrimen II 7r; pl.obl. marrimens VII 1r.

Marti

sost.m. IV 34* (San Marti).

martire

sost.m. “martirio”: sg.obl. martire VI 10r.

mas

cong.avvers. “ma”: mas IV 25; VI 17; IX 11, 18; mai IX 45; mar I 30*; II 13; III 3, 25; VI 26, 34; VII 23.

mas

sost.m. “manso, fattoria”: sg.obl. mas IV 13.

[maudir]

v.tr. “maledire”: cong.pres. 3ª ps.sg. maudia V 5r.

mazelh

sost.m. “carneficina”: sg.r. mazelh IV 36r* (estranh m.).

meinhs

avv.di quantità “meno”: meinhs IV 40; V 8; nell’espressione al mens IX 13.

melluirar

v.tr. “migliorare, perfezionare”: inf. melluirar III 43*.

melhor

agg.compar. “migliore, più buono” (cfr. bon): m.sg.obl. melhor V 38r; superl. “(il) migliore”: m.sg.obl. melhor V 43; m.pl.obl. melhors V 7.

[menar]

v.tr. “condurre”: ind.impf. 3ª ps.sg. menava V 12; “portar via”: ger. menan V 7r (va menan).

[mentir]

v.intr. “mentire”: ind.pres. 3ª ps.sg. men IV 18.

mento

sost.m. “mento”: sg.obl. mento IX 4r, 50r.

merce

sost.f. “misericordia, pietà”: sg.obl. merce II 36, 38, 39; sg. r. (come personificazione) merce II 37; Merces IV 24.

mermar (se)

v.rifl. “menomare, diminuire, rendere meno forti”: inf. mermar VII 11r*.

mes

sost.m. “mese”: sg.obl. mes IV 30r (de mes en mes).

meta

sost.f. “limite”; nell’espressione ses meta “senza limiti, liberamente”: IX 13r*.

[metre]

v.tr. “mettere, porre”: ind.impf. 3ª ps.sg. metia V 32r (dava e metia), 34; fut. 1ª ps.sg. metrai IX 47; cong.pres. 3ª ps.sg. meta I 15; met’(a) V 49; part.pass. mes VI 5r, 29r.

mezelh

sost.m. “lebbroso”: sg.r. mezelh IV 18r* (fals m.).

midons

sost.m. “madonna, signora”: sg.r. midons IX 35.

mieg

agg. “mezzo”: m.sg.obl. mieg IX 47 (mieg loc).

mielhs

avv. “meglio, in modo migliore, piuttosto”: mielhs III 33; VI 15; VII 12, 28.

Miquels

sost.m. Miquels V 18 (Sanh M.), VI 45.

Miralhas

sost.m. Joan Miralhas IX 1.

mojol

sost.m. “forma tonda e capiente; barilotto”: sg.obl. mojol IX 25r* (faisso del m.).

mon

agg.poss.; “mio”: m.sg.obl. mon V 3; VIII 9; mo VIII 1; IX 9; mieu (+ art.determ.) I 9; IV 16, 42; V 4; VI 27; IX 47; m.sg.r. mos III 8; m.pl.obl. mos II 4; IX 48; m.pl.r. mieus (+ art.determ.) VI 31; f.sg.obl.: mia VI 29; ma III 41; m’(a) I 1; II 7; f.sg.r.: ma II 33.

mon

sost.m. “mondo”: sg.obl. mon I 19; III 10, 11; IV 7r, 20, 44r; VII 3, 19, 33; sg.r. mon II 12; V 35.

[morir]

v.intr. “morire”: inf. murire VI 11r; part.pass. m.sg.r. mortz V 5*; VII 3, 9; m.pl. morz VII 37.

mort

sost.f. “morte”: sg.obl. mortz V 6*; mort VI 7, 29; sg.r. mortz VII 8, 11.

[mot]

sost.m. “parola”: pl.obl. motz III 4 (azautz m.).

mout

avv.di quant. “molto”: mot II 26; III 12; mout II 25.

[mout]

pr.indef. “molto”: pl.obl. moutz IV 27; VII 27; pl.r. moutz VII 29.

movre (se)

v. rifl. “mettersi in movimento, avviarsi”: inf. movre VII 31.

 

N

 

[Naisser]

v.intr. “nascere”: ind. pres. 3ª ps.sg. nais II 37; cong.impf. 3ª ps.sg. nasques VIII 10.

Narbona

s.f.obl. “Narbona”: Narbon(a) VI 46.

nas

sost.m. “naso”: sg.obl. nas IX 5.

negun

agg.indef. “nessuno”: m.sg.obl. negun I 25; II 8, 16; m.pl.obl. negus VII 24.

negun

pron.indef. “nessuno”: m.sg.obl. negun IV 26; m.sg.r. negus I 21; IV 25, 32; m.pl.obl. negus I 11r; m.pl.r. negus IV 33; IX 9; in frase positiva “qualcuno”: m.sg.r negu III 42*.

ni

cong. “né”, in frase negativa: ni I 11, 20, 21; II 22; III 3, 4 (2), 5, 20; IV 13 (2); IX 8, 21; “e/o” dipendente da una prop. negativa: ni I 8, 22, 26; II 11; III 16 (2), 26; V 16, 37; IX 10, 35.

nïen

pron.indef. “niente”: nella locuzione tener a nïen II 23r, 43r.

no

avv.di negaz. “non”: no I 35; II 11, 12, 34; III 17, 37, 43; IV 15, 25, 28, 32, 33; V 10, 39; VI 16, 18, 22, 24, 26; VII 10; IX 10, 12, <no> IX 40; seguito da enclitica: I 7, 17, 20, 29; III 3; IV 1; V 11; VII 11, 24, 30; VIII 4; IX 24, 31, 32, 44; non I 10, 21, 42; II 8, 21, 32; III 7, 13, 19, 25; IV 7, 12, 21; V 35; VI 23, 28, 47; VII 8, 36, 40; IX 7, 8, 19, 22, 30, 34, 39; ·n III 6.

noble

agg. “nobile, generoso”: sg.obl. nobl(e) V 25.

[noirir]

v.tr. “allevare, nutrire, crescere”: part.pass. noiritz VII 38r.

nom

sost.m. “nome”: sg.obl. nom VI 3.

nomnar

v. “nominare”: inf. nomnar IV 16.

nos

pron.pers. 1ª ps.pl. “noi”: r. nos I 16; VI 35; obl.ogg. nos I 14; encl. ·ns I 15, 17; VI 35; VII 11; obl.dat.: nos I 27; encl. ·ns V 6; VII 42; pron.obl. retto da prep. nos VI 5, 8, 9, 37.

nostre

agg.poss. “nostro”: m.sg.obl.: nostre I 14.

novelh

agg. “nuovo, originale, inconsueto”: sg.obl. novelh IV 2r.

nulh

agg.indef. “nessuno, niente”, in frase negativa: m.sg.obl. nulh IV 12, 32; nulhs VII 30; f.sg.r. nulla II 22.

nutz

agg. “nudo”: pl.r. nutz VI 16.

 

O

 

O

pron. dimostr. “ciò, questo, lo”: o I 39; II 44; III 35, 43; IV 15; VI 13; VII 18 u II 10*, 27.

o

cong.disg. “o, oppure”: o VI 16; VII 37; IX 4.

[oblidar (se)]

v.tr. “dimenticare, trascurare”: part.pass. oblidatz II 12r*.

obs

sost. “necessità”: nella locuzione aver obs IX 49, 54.

ochaizo

sost.f. “motivo”: sg.obl. ochaizo IX 52r (per pauc d’o.).

om

cfr. hom.

omnipoten

agg. “onnipotente”: m.sg.r. (voc.) omnipoten II 40r.

on

pron.rel. avverb.: “dove, nel/nella quale”: on II 32; V 12, 20; VI 6, 37; VII 38; “dovunque” IV 19 (on que an); con valore temporale “quando, nel momento in cui” on IV 22; nell’espressione lai on “là dove” IV 24, 27, 37; V 45.

 

P

 

Paire

sost.m. “padre”: sg.obl. paire VIII 9r.

païs

sost.m. “paese, terra d’origine”; sg.obl. païs VII 6.

palafre

sost.m. “palafreno”: sg.obl. palafre IX 46.

pales

avv. “apertamente, pubblicamente”: IV 41r (a pales).

panseta

sost.f. “pancetta”: sg.r. panseta IX 55r.

par

agg. “pari (di condizione)”: nell’espressione ses par VII 3r.

paratge

sost.m. “buona estrazione, nascita nobile, condizione sociale, ceto”: sg.obl. paratge I 29r; V 37r* (de paratge).

paraula

sost.f. “parola, discorso”: sg.obl. paraula II 25.

[parer]

v. intr. “apparire, sembrare”: ind.fut. 2ª ps.pl. parres IX 39.

paria

sost.f. «amicizia, familiarità”. nella locuzione aver paria: sg.obl. paria III 21r; V 15r*.

parlar

v.intr. “parlare”: inf. parlar III 33r; ind.pf. 1ª ps.sg. parliei III 34; cong. pres. 3ª ps.sg. parle III 36.

[parlar]

inf.sost. “il parlare”: m.pl.obl. parlars III 40.

partida

sost.f. “parte”; sg.obl. nella locuzione avv. en alcuna partida “almeno in parte” VII 16r*.

[partir]

v.tr. “dividere”: ind. pf. 3ª ps.sg. parti IV 34.

partizo

sost.f. “alternativa, dilemma”: sg.obl. partizo IX 2r.

passar

v.intr. “attraversare il mare, intraprendere la spedizione crociata”: inf. passar VI 19; VII 24; incl. pres. 3ª ps.sg. passa VI 48; 1ª ps.pl. (esort.) passem VI 37, 40; ind. fut. 3ª ps.sg. passara VI 41; 3ª ps.pl. passaran VI 18; cong. pres. 3ª ps.sg. passe VI 6*; cond. I 1ª ps.sg. passera VI 21, 24.

passatge

sost.m. “trasgressione”: passatge I 7r*; “viaggio in Terrasanta”: sg.obl. passatge VI 14*.

past

sost.m. “pasto, cibo”: sg.obl. past IV 28.

pauc

avv.di quantità “poco”: pauc I 23.

pauc

agg. con valore di neutro: “poco”: nelle espressioni a pauc no, II 12; per pauc d(e) IX 52.

paupre

agg. “povero”: paupre sg.obl. I 20; III 22.

paupre

sost.m. “il povero”: sg.r. paupre III 23; sg.obl. paupre IV 26, 32, 35.

pe

sost.m. “piede”: sg.obl. pe IX 4.

pec

agg. “stupido, sciocco”: sg.r. pec IX 33 (trop pus pec ... que’n auchol).

[peccat]

sost.m. “peccato”: pl.obl. peccatz II 4r.

[pena]

sost.f. “pena, sofferenza”: sg.obl. pen(a) I 4; loc. avv. IV 1 (a penas).

[pendre]

inf. “pendere, essere sospeso”: part. pres. penden VI 11.

[penre]

v.tr. “prendere, accettare”: ind. pres. 1ª ps.pl. prendem V 9; ind. fut. 1ª ps.sg. penrai IX 11; 1ª ps.pl. penrem I 16* (p. trespassamen “moriremo”); pf. 3ª ps.sg. pres VI 5, 8r, 9, 37r; part. pass. pres V 43; VII 7; IX 18.

per

prep., indica il luogo in cui si svolge l’azione: per III 10 (p. lo mon); VII 19, 33; IX 27 (p. sol); (prep.art.) pel III 11; con valore modale “come”: per I 38; V 24, 26; indicante mezzo o strumento “per, grazie a”: per I 44; V 29; VII 27 (“in cambio di” per deniers), 39; con valore causale per I 5, III 35; IV 7 (per so), 9 (idem); VI 5, 8, 29, 31, 37; VII 11; in combinazione con que per introdurre una prop. consecutiva-causale: per I 23; II 39; III 6, 29, 39; V 3, 39, 44; VI 13; IX 34; introduce una prop. finale: per VI 9; VII 5, 14; in combinazione con (tal) que: I 4; II 14; VII 32; indica una durata nel tempo: per I 25 (per negun temps); in esclamazioni e invocazioni: per II 28; IX 11; nella locuzione con valore finale per amor que II 15; VII 15; in locuzioni avv. per ver IV 4; per razo IX 18; per pauc IX 52.

perda 

sost.f. “perdita, svantaggio”: sg.r. perda III 15.

perdon

sost.m. “indulgenza, perdono”: sg.obl. perdon VII 19.

[perdonar]

v.tr. “perdonare, rimettere i peccati”: cong.pres. 3ª ps.sg. perdo I 5, 14; II 4; VI 44.

[perdre]

v.intr. “perdere, smarrire, essere privi”: part.pres. perdens VII 9r*.

pero

cong. avversativa “però, tuttavia”: pero III 7; IV 17, 22, 40; VII 8.

[pessar]

v.tr. “pensare, credere”: ind. pres. 2ª ps.pl. pessetz I 29 (+ pron. rifl. pleonastico no·us p.)

[petar]

“spetezzare, scoreggiare”: ind. pres. 3ª ps.sg. peta IX 39r*.

petit

agg. con valore di neutro: “poco”: m.sg.obl. I 17 (petit de).

pezan

agg. “sgradito”: sg.r. pezan I 26r; IV 25r (m’es pezan).

[pezar]

v.tr. “pesare, indignare” ind. pres. 3ª ps.sg. pes VI 13 (quan be m’o pes!).

pider

sost. m. “deretano”: sg. obl. pider IX 13 (c’al mens aurai p. qu’espas·s ses meta).

pietz

agg.comp. usato avv. “peggio”: pietz IX 18.

piusellatge

sost.m. “verginità, integrità”: sg.obl. piusellatge I 41r*.

[plagar]

v. “ferire”: part.pass. plagatz VI 12.

planca

sost.f. “panca, passerella”: sg.r IV 24* (nella locuzione far planca e pon).

[planher se]

v.rifl. “lamentarsi, piangere”: ind.pres. 1ª ps.sg. planc IV 15 (m’o p.); V 3; 3ª ps.sg. planh V 1.

[plazer]

v.intr, “piacere”; (usato impersonalmente con il dativo indicante il soggetto logico): ind. pres. 3ª ps.sg. plai II 3; IV 5; IX 2; platz II 42; III 12; IX 25; indicante volontà: cong. pres. 3ª ps.sg. plassa I 7; cong. impf. 3ª ps.sg. plagues III 2.

plen

agg. “pieno, colmo”: sg.obl. plen (de) I 33.

[plorar (se)]

v.intr. “piangere”: 1ª ps.sg. plor V 11r (no·m plor).

[plus]

avv. di quantità “più”: pus IV 18, 22, 28; V 22* (pus aussor); VI 48; VII 12, 20, 22, 32; IX 33.

poder

inf.sost. “potere, signoria”: sg.obl. poder V 47*.

[poder]

v.tr. “potere, essere in grado di”: ind.pres. 3ª ps.sg. pot I 39; III 19, 20; VII 10; impf. 3ª ps.sg. podia V 33r; ind. fut. 2ª ps.pl. poiretz IX 17; cong. impf. 1ª ps. sg. pogues III 1; 3ª ps.sg. pogues VI 16r.

[poirir]

v.intr. “corrompersi, marcire”: ind. fut. 3ª ps.pl. poiriran I 19r.

pon

sost.m. “ponte”: sg.r. IV 24r (nella locuzione far planca e pon).

portar

v.tr. “portare”: inf. portar IX 37; ind.fut. 3ª ps.sg. portara I 21; cong. pres. 2ª ps.pl. portes IX 5, 41.

[pregar]

v.tr. “pregare, supplicare”: ind. pres. 1ª ps.sg. pregui I 9*; prec II 9, 35, 36; V 24; IX 23; ind. fut. 1ª ps.sg. pregarai II 4; cong. pres. 3ª ps.sg. pregue I 13*; 1ª ps.pl. preguem V 46.

[prelat] 

sost.m. “prelato”: pl.obl. prelatz IV 29*.

pres

prep. “vicino”: pres VII 42*.

pretz

sost.m. “pregio, valore”: sg.obl. pretz VIII 7 (valen p.), 9 (fin p.).

prezan

agg. “degno di pregio, pregevole”: m.sg.obl. prezan V 25r; m.pl.obl. prezans III 31r (ricx faitz p.).

prezar

v.tr. “apprezzare. tenere in pregio”: inf. prezar I 23; ind. pres. 1ª ps.sg. pres IV 40; IX 34; cong. pres. 1ª ps.pl. prezem I 17 (con valore esortativo).

prezen

avv. di tempo “oggi, attualmente”, nella locuzione a prezen III 10r.

prezic

sost.m. “predica, sermone”: sg.obl. prezic VII 31; sg.r. prezicx VII 30.

prezicar

v.tr. “predicare”: inf. prezicar VII 18r, 28.

[primier]

agg. “primo”: f.sg.obl. primeira II 3.

pro

agg. “prode, valoroso”: sg.obl. pro VIII 2.

pro

sost.m. “vantaggio, profitto”, nell’espressione tener pro “essere di vantaggio, di aiuto”: III 38* (si pro li tenia).

pro

avv.di quantità “molto, assai, abbastanza”: pro IV 8; IX 12r, 40r, 56r.

proficharia

sost.f. “profitto”: sg.r. proficharia III 22r.

[profieg]

sost.m. “profitto, guadagno”: sg.r. profiegz III 44.

pudor

sost.f. “fetore”: sg.obl. pudor I 36r.

pueis

avv.di tempo “poi, dopo, in seguito”: pueis III 38; VII 36; IX 17.

pus

cong.causale “poiché, dal momento che”: pus II 3; III 19; VII 3, 42; IX 22, 25.

 

Q

 

Quadau

pron. indef. “ciascuno”: sg.r. quadau I 13*.

qual

agg.indef., usato in interr. dirette e indir. “quale”: f.sg.r. quals VI 25; cal IX 2.

quan

avv.di tempo “quando”: quan III 26; VI 5, 13; quant (davanti a vocale) IV 5; con accentuazione causale quan IV 23; quant IV 39.

quant

avv. di quantità “quanto”: nell’espressione tot quant (davanti a vocale) I 3; II 23, 43; V 33; VI 36, 41; aitan quant IV 44.

quar

cong.causale “perché”, spiega quanto precede: quar I 17, 19, 35; II 27, 29; III 15, 23; IV 4, 15, 19, 21, 36; V 32; VII 30; cong.con valore esplicativo “che”: I 25; III 28, 37; IV 10; car IX 21, 35;

cong.caus. “poiché, dal momento che”, introducente una prop. causale prolettica: quar I 42; VIII 5;

cong.caus. interr. “perché, per quale motivo”: quar VII 29.

quart

(agg.) sost.m. “quarto, quarta parte”: quart IV 13 (quart d’un clarmontes).

quascun

agg. indef. “ciascuno, ogni”: m.sg.obl. quascun I 28; II 17 (loc. temp. quascun jorn); m.sg.r. quascus I 34, 39; II 19; III 35, 39; IV 31; V 1; cascus I 18*; m.pl.r. quascus IV 30; VI 15.

que

cong. causale; “che, perché”, spiega quanto precede, stabilendo un legame causale in genere più debole di quello indicato da quar: que I 20; II 2; V 33; VI 24, 32, 40; IX 50; qu’(e) III 8, 27; IV 8; V 6; c’ IX 13;

in frasi con valore causale unita a pus: pus que II 3; III 19.

cong. con funzione esplicativa: que II 42; III 35, 43; VI 48; VIII 4; qu’(e) III 30, IV 12; c’ IX 13.

cong. introducente una prop. finale; “perché”: (per tal) que I 4, 5, 6, (per tal) qu’(e) II 14; qu’(e) II 8; valore finale ha anche l’espressione per amor qu’(e) II 15; VII 15.

cong. introducente una prop. consecut. “che”: que II 11, 19, 43; III 33, 34, 38; IV 19; V 7, 11, 35; VI 11; VII 10, 24, 34, 40; VIII 10, 12; IX 8, 51; qu’(e) II 12, 34; III 34; IV 1, 32; VII 17, 20; IX 38;

in combinazione con la prep. per introduce una prop. consec. (in queste occorrenze que potrebbe anche essere inteso come pronome: “per la qual cosa”): per que I 23, 38; II 39; III 6, 29, 39; V 39, 44; VI 13; VII 32; per qu’(e) V 3; IX 34.

con valore incerto causale/consec. qu’(e) II 31; IV 7; VI 10.

cong. introducente una completiva; “che”: que I 44, II 2, 17; III 5; IV 31, 38; V 25; VI 18, 47; VII 25; VIII 6, 19; IX 15, 30, 41, quez V 44, qu’(e) I 7; IV 7, 26, 36; IX 31; c’ IX 7.

cong. con valore completivo-finale dopo verbi di domanda o preghiera; “che”: que I 10, 15; II 4, 5, 6; V 49; IX 23; quez V 48; qu’(e) I 14; II 35; V 25.

cong. introducente un’interrogativa IX 3, 5; cong. introducente una concessiva IX 29 (si tant es que).

cong. introducente un compl. di paragone o una prop. compar.; “che”: que III 12; IV 18; IX 12, 19, 33.

cong. dopo preposizioni o sintagmi di valore temporale seguita dal congiuntivo: ans que III 36, IX 55, enans que III 39/40; lo jorn que(z) I 16; II 28.

come elemento di congiunzione di due frasi e fra elementi diversi del periodo: que IV 31; qu(e) II 10.

cong. unita a sol per introdurre una prop. condizionale retta dal cong. sol que II 24.

que

pron.relat. “che, il quale”: m.sg.obl. que I 16, 22; III 28, 37; IV 35, 40; VII 42; VIII 3; quez II 28; qu’(e) I 5; III 10; m.sg.r. que II 27; III 13, 29; IV 6, 17, 20, 34; V 36, 42; VI 36; IX 19, 24; qu’(e) I 38; IV 35; VI 41; VII 3, 5; VIII 10; IX 13; quez III 2; IV 42; V 5; m.pl.obl. VII 26; qu’ VII 14; quez I 11; V 17; m.pl.r. que IV 18, 27, 30; VI 14; qu’(e) I 30, 31 (<qu’>); VI 17, 30; f.sg.obl. que VIII 9; qu’(e) I 26; VI 5, 8, c’ IX 11, quez III 20; f.sg.r. que II 42; qu’(e) V 47; IX 13.

pron.indef.; “la qual cosa, ciò”, nella locuzione per que: I 23; II 39; III 6, 29, 39; per qu’(e) IX 34.

inserito in una costruzione sintatticamente ridotta: qu’(e) I 28 (segon qu(e)), IV 14; VIII 11.

[quet]

agg. “quatto, nascosto”: pl.r. quetz IV 30.

[querre]

v. tr. “chiedere, domandare pregando”: ind. preso 1ª ps. sg. queri II 39; “raggiungere, ottenere”; part. pass. quis V 23 (el gra pus aussor / a quis la Verges Maria).

qui

pron.relat.cong.; “chi, colui che”: qui II 25; IV 19; V 15; VI 1, 2, 3, 4, 41; VII 4; sg.obl. dopo prep. qui III 12; cui V 16; pron.interr. “chi”: con valore ipotetico (<si quis): qui VI 16.

quo, quon

cfr. cum.

quora

avv. di tempo “quando”: quora VIII 1.

 

R

 

Ramon

sost.m. Ramon IV 16r, 42; Raimon IV 2; VIII 2; IX 9, 26, 42, 53.

rando

nella locuz. avv. de rando “in fretta”: IX 30r.

[rauba]

sost.f. “vestito (anche smesso)”: pl.obl. raubas IV 8*.

[raubar]

v.tr. “rubare, portare via”: ind. pres. 3ª ps.sg. rauba V 6.

razo

sost.f. “ragione, motivo, argomento”: sg.obl. razo IX 10r, 18r; sg.r. razos VI 40.

re

sost.f. “cosa”: sg.obl. re III 20; IV 2; VI 44r; sg.r. re IX 2.

re

pron.indef. “qualcosa”: re I 26 (nulha r.); III 43; res III 40; “nulla, niente”, in frase negativa: re II 21 (de re); res II 22 (nulla r.); VII 24r.

[redon]

agg. “rotondo”: sg.r. redons IX 3*, 36.

regnatge

sost.m. “regno”: sg.obl. regnatge I 15r; V 28r.

regne

sost.m. “regno”: sg.obl. regne VI 43.

rei

sost.m. “re”: sg.obl. rei I 33; VI 21; VII 43; sg.r. reis II 40 (voc.); VII 9.

remembramen

sost.m. “memoria, ricordo”: remembramen II 15r.

[remembrar]

v.tr. “ricordare, far tornare alla memoria”: part.pass. con valore attivo remembratz II 2r; ger. remembran V 16r (vai r.).

[repentir se]

v.rifl. “pentirsi”: ind. pres. 1ª ps.sg. repen III 34r (m’en repen); 3ª ps.sg. repen III 38 (s’en repen).

rescon

(dal v. rescondre) usato nella locuzione avv. a rescon “di nascosto, segretamente”: IV 31r.

[respondre]

v.tr. “rispondere”: ind.pres. 1ª ps.sg. respon IV 3.

[restaurar]

v.tr. “ripristinare, risarcire”: cong.impf. 1ª ps.pl. restauressem VII 16.

[retener]

v.tr. “trattenere (una persona presso di sé)”: cong.pres. 3ª ps.sg. retenga I 38* (r. per amic).

retraire

v.tr. “riferire”: inf. retraire VIII 3r (comtar e retraire).

ric

agg. “ricco”: sg.obl. ric I 20; III 13, 18; pl.obl. ricx III 31.

[rodolar]

v.intr. “rotolare”: ind. pres. 2ª ps.pl. rodolas IX 27.

 

S

 

[Saber]

v.tr. “sapere, conoscere”: ind. pres. 1ª ps.sg. sai III 3, 4, 5, 8, 9, 42; IV 8, 27, 29, 38; 3ª ps.sg. sap IV 6; fut. 3ª ps.sg. sabra VI 26; 3ª ps.pl. sabran VI 19; nella locuz. impers. saber bo “piacere, aggradare”, con il dativo indicante il sogg. logico: IX 16 (si·eus sap bo).

saber

inf.sost. “il sapere”: sg.obl. VIII 12 (que·l cor e·l sen e·l s. e·l vejaire / e·l bon talen).

sai

avv.di luogo “qua, di qua, (in Occidente)”: sai VI 24; VII 29.

salvamen

sost.m. “salvezza”: sg.obl., nell’espressione venir a salvamen: I 24r, 44r.

salvar

v.tr. “salvare”: inf. salvar VI 9.

salvatge

sost.m. “salvezza”: sg.obl. salvatge V 21* (la Dieu me done salvatge!).

san

agg. “santo”: sg.obl. San IV 34; V 27; Sanh V 49; sg.r. (voc.) Sanhs V 18; f.sg.obl. Sancta V 46; pl.r. sans V 45*; sanhtor V 20r*.

[savi]

agg. “saggio, sapiente”: m.sg.r. savis IV 43.

se

cong.: cfr. si.

se

pron.: cfr. elh.

secorre

v.intr. “soccorrere, aiutare”: inf. secorre (a) VII 14; cong.pres. 3ª ps.sg. secorra VI 42.

segle

sost.m.“secolo, mondo”: sg.obl. segle I 12, 18; sg.r. segle II 17.

segon

prep. “secondo, in accordo con”: segon I 28 (segon qu’aug dir); VI 27; VIII 11.

[seguir]

v. tr. “seguire”: part.pass. m.pl. seguitz VII 21r.

selh

pron.indef. “quello, colui”, in combinazione con pron. relat.: m.sg.r. selh II 27; III 29; VII 3; sel IV 19; m.pl.r. selhs I 30; VII 26; m.pl.obl. selhs I 11; IV 18; V 30; VII 14; sels V 8.

sembelh

sost.m. “piffero”, nell’espressione faire sembelh “esprimere gioia con dimostrazioni d’affetto” IV 10r* (me fan s.).

semblan

sost.m. “semblante, atteggiamento, viso”: sg.obl. semblan I 34r; IV 33r.

semblansa

sost.f. “atteggiamento, sembiante”: sg.obl. far semblansa “far finta, far credere” VII 17r.

semblar

v.tr. “sembrare, assomigliare”: inf. semblar IX 10; ind. pres. 2ª ps.pl. semblatz IX 33; cong. pres. 2ª ps.pl. sembles IX 15; cong. impf. 3ª ps.sg. sembles V 36.

semensa

sost.f. “seme”: sg.f. semensa II 38r.

sen

sost.m. “senno”: sg.obl. sen I 38r*; III 35r*; VIII 12.

senes

prep.: cfr. ses.

senhor

sost.m. “signore (feudale), Dio”: sg.obl. Senhor I 9r; senhor V 4r; voc. Senher II 33; VIII 1.

sert

agg. “certo, sicuro”: nell’espressione avv. crei sert V 44.

sertanamen

avv. “per certo, con sicurezza”: sertanamen II 44r; sertas V 14.

servire

v. “servire”: inf. servire VI 2r.

ses

prep. “senza”: ses I 35, 39; II 29; IV 21; VI 20; VII 3 (ses par); VIII 7 (s. estraire), 11; IX 6, 13; senes II 9.

si

cong.ipotetica “se”: si II 42; III 1, 16, 36, 38, 42; VI 21, 35; VII 33; VIII 4; IX 16, 35, 36, 39, 43, 46, 50, 53, 56; s’ VI 23, 26, 48; IX 21; con val. condizionale + indic. s’(i) anc I 25; II 16, 36; IX 21; si tot “sebbene” III 27, IX 14; introduce un’ottativa: IX 1; con val. avversativo si non IX 7, con val. concessivo si tant IX 29.

sim

sost.f. “cima”: sg.obl. IX 38 (sim l’arso).

sirventes

sost.m. “sirventese”: sg.obl. sirventes III 1, 41; VI 45r; sg.r. (voc.) sirventes IV 41; pl.obl. sirventes IV 6r.

so

pron.indef. “ciò”: so I 5; III 10, 28, 35, 37; IV 7, 9; VI 29; VII 11.

sobre

prep. “sopra”: sobre I 32 (sobre tot); V 47; VII 4; IX 5 (sobre·l nas).

sofrir

cfr. sufrir.

sol

avv. di modo “solo, soltanto, solamente”: sol I 24; II 24 (sol que).

sol

sost.m. “terra”: sg.obl. sol IX 3r (tro·l s.), 27r (per s.).

[soler]

v.intr. “essere solito”: ind. impf. 3ª ps.pl. solian VII 26.

son

agg.poss. “suo”: m.sg.obl. son I 8, 15, 39; IV 28; V 10, 30; VIII 15, 16; so, probabilmente per le nasali seguenti, IV 26 (sso manjar), 34 (so mantelh); VIII 20 (so mandamen); sieu (+ art.) V 1; VI 3; VII 6; m.sg.r. sos III 16; m.pl.obl. sos II 20 (2); III 24, 40; IV 31; m.pl.r. siei V 41; f.sg.obl.: sia (+ art.) II 5*; su’(a) (+ art.) VI 31; sa II 19, 25; V 2, 29; VI 7; s’(a) I 32, 35, 44; V 13 (ss’a) f.sg.r.: sa VII 11.

son

sost.m. “suono”: sg.obl. IX 17 (son del flaütol).

[soplejar]

v.intr. “supplicare, sottomettersi “: part.pres. soplejans III 23r.

sout

sost.m. “soldo, paga”: sg.obl. sout VI 21.

soven

avv.di tempo “spesso, sovente”: soven V 13.

sovinensa

sost.f. “ricordo, memoria”: sg.obl. sovinensa II 14r.

suffrensa

sost.f. “sopportazione, tolleranza”: sg.obl. suffrensa II 13r* (fa s.)

[sufrir]

v.tr. “sopportare, soffrire”: ind. fut. 3ª ps.pl. sofriran I 31; pf. 3ª ps.sg. suffri VI 10; cong.pres. 3ª ps.sg. sufieira II 8*; part.pass. suffertz VI 30.

sus

avv.di luogo “su”: sus V 19; VI 5, 11; sul IX 14.

 

T

 

Tal

cong., in combinazione con que assume valore finale-consec. “tale che” per tal qu’(e): I 4; II 14; avverbio: “talmente” tal IX 50.

tal

agg.indef. “tale, tanto grande, di tal fatta, di tale intensità”: sg.obl. tal VI 10; VII 19; IX 44 (a tal carrïato!); sg.r. tals VII 31; in locuzioni di tempo: III 33-34 (tal vetz ... e tal “talvolta ... tal altra”), 37 (tals vetz); III 6 (tals horas “a volte”).

tal

pron.indef. “tale, uno”: m.sg. r. tals II 44; IV 6; tal IX 38.

talan

sost.m. “volontà, desiderio, intenzione, aspirazione”: obl.sg. talan I 2r*; IV 3r; sg.r. talans III 8r; talen VIII 13r; obl.pl. talans VI 38r.

talo

sost.m. “tallone”: sg.obl. IX 36r (tra al talo).

tan

avv.di quant. “tanto, a tal punto”: tan II 34; II 10 (t. fort); V 36r; VII 10, 23; VIII 3, 11; ta II 33 (t. fort); tant II 42; VIII 9; IX 25; tans III 21*; (mais valria cen tans); con valore concessivo: si t. es que IX 29.

[tanher]

v.intr. “toccare, spettare, competere”: ind. pres. 3ª ps.sg. se tanh III 28* (costr. impers. d’elh se tanh a far).

temensa

sost.f. “timore, riverenza”: sg.obl. temensa II 22r.

temps

sost.m. “tempo, momento”; nella locuzione avverbiale per negun temps “per, in qualsiasi tempo” I 25; II 16 (lunh t.); IV 12; VII 17 (ar fora t.); VI 40; cfr. anche tostemps.

tenen

agg. “tirchio, avaro”: sg.obl. tenen III 18r (escas e t.).

[tener]

v.tr. “considerare, stimare”: ind. pres. 3ª ps.sg. ten IV 20; nell’espressione tener a nïen: ind. pres. 1ª ps.sg. teni II 43; 3ª ps.pl. tenon II 23* (se t. a nïen); nell’espressione tener pro: ind. impf. 3ª ps.sg. tenia III 38r (si pro li tenia); cond. II 3ª ps.sg. tengra VI 24.

tenso

sost.f. “tenzone”: sg.r. tenso II 11; sg.obl. tenso IX 8r.

terra

sost.f. “terra”: sg.r. terra VII 38.

[terrier]

sost.m. “proprietario terriero”: pl.obl. terriers IV 29.

tersana

agg. “terzana, di tre giorni”: f.sg.obl. tersana II 1* (febre t. dobla).

tirar

v.intr. “tirare”: inf. tirar IX 44.

tolre

v.tr. “prendere, portar via” inf. tolre III 12*; 3ª ps.sg. tolh III 13.

tornar

v.intr. “recuperare, trasformare in vantaggio” inf. tornar III 20r*; “tornare, ritornare”: ind. fut. 3ª ps.sg. tornara I 27 (t. denan).

tornes

sost.m. “tornese, moneta di Tours”: pl.obl. tornes IV 14r*.

[tort]

sost.m. “torto, ingiustizia”: pl.obl. tortz II 18.

tost

avv. di tempo “tosto, rapidamente”: tost V 11; VI 6, 24, 37*, 48; IX 52.

tostemps

avv. di tempo “sempre”: tostemps VIII 20; tostemps mais VI 33.

tot

avv. di modo “completamente, del tutto”: VI 32; nella locuz. cong. si tot “benché” III 27; IX 14.

tot

agg. indefinito “tutto”: m.sg.obl. tot I 3 (t. quant); II 23, 43; V 6, 33; VI 36, 41, 48; VII 19; sg.r. totz IX 3, 4; pl.r. tug V 45; IX 54; come rafforzativo generico: tot I 2; “ogni, qualsiasi”: m.sg.r. tot I 37; III 14; m.pl.obl. totz III 24; VII 4; m.pl.r. totz I 19; f.sg.r. tota V 28; f.pl.obl. totas IV 4; VI 44.

tot

pron. indef. “tutto”: m.sg.obl. tot I 32 (sobre tot); m.sg.r. tot I 27; m.pl.obl. totz I 11; m.pl.r. totz I 36, 43; V 9, 46; VII 13, 37; m.pl.obl. totz IV 3; V 47.

tozeta

sost.f. “fanciulla”: sg.r. tozeta IX 21r.

[traire]

v.tr. “portar via, prendere”: part.pass. trach VII 7.

[trametre]

v.tr. “inviare, mandare”: cong. pres. 3ª ps.sg. trameta IX 23r*, 29r.

[trastot]

pron.indef. “tutto”: pl.r. trastotz VI 38; VII 9; pl.obl. trastotz VI 13.

travers

agg. “traverso, trasversale”, nella locuzione en travers IX 16, 32.

[trebalh]

sost.m. “pena, tormento, dolore”: pl.obl. trebalhs VII 1.

[tremolar]

v.intr. “tremare”: ger. tremolan IV 35r.

[trencar (se)]

v. “spezzarsi, troncarsi”: 3ª ps.sg. trenca IX 50 (si·s trenca).

trespassamen

sost.m. “trapasso, morte”: sg.obl. trespassamen I 16r*.

[trespassar]

v.intr. “morire”: part.pres. trespassans VI 6r*.

triar

v.tr. “scegliere, distinguere” inf. triar III 4r.

tristor

sost.f. “tristezza”: sg.obl. tristor V 40r.

tro

prep. “fino a”: IX 3, 4, 36 (tro al).

[trobar]

v.tr. “trovare, comporre”: cond. II 3ª ps.sg. trobera VII 40.

[trobar]

inf.sost. “il poetare”: sg.r. trobars III 5*.

trop

avv.di quant. “troppo, molto”: trop III 7; IV 17; VI 17 (trop d’omes); VII 8, 22 (trop pus), 36; IX 12, 26, 33, 46.

truan

agg. “mendace”: sg.obl. truan I 18r*.

tu

pron.pers. 2ª ps.sg. “tu”: r. tu II 30.

Turc

sost.m. “(il popolo) Turco”: sg.r. Turc VII 40; pl.obl. Turcx VII 6, 35.

turmen

sost.m. “tormento, tortura”: sg.obl. turmen I 6r; II 8r.

[turmentar]

v.tr. “tormentare”: part. pass. turmentatz II 10r.

 

U

 

U

pron. dimostr., cfr. o.

un

art.indeterm. “un, uno”: m.sg.obl. un I 35; III 1; IV 13, 35; IX 26, 34, 41; ’n IX 33; f.s.obl. una IX 31, 47.

un

pron.indef. “uno, uno solo”: m.sg.obl. un III 7, 9; <un> IX 11.

ussol

sost.m. “entrata, apertura”: sg.obl. ussol IX 28 (a l’ussol).

 

V

 

Vaire

agg. “mutevole”: sg.obl. VIII 11r (ses cor vaire).

vais

prep. di luogo “verso, rispetto a, nei confronti di”; vais I 31.

valen

agg. “meritevole, che possiede valore”: m.sg.obl. valen III 15; VIII 6r; m.sg.r. valens III 17, 31; IV 21; m.pl.r. valen IV 10; m.pl.obl. valens VII 4r; VIII 10.

[valer]

v.intr. “valere, avere valore”: ind.pres. 3ª ps.sg. val IV 14, 22; impf. 3ª ps.sg. valia VII 4; cond. I 3ª ps.sg. valria III 21, 36 (valria mais); 1ª ps.pl. valram I 35r*; “intervenire in aiuto, servire, giovare”: 3ª ps.sg. val II 11; cong. pres. 3ª ps.sg. vall(a) VI 44.

valor

sost.f. “valore, pregio”: sg.obl. valor I 17r; V 29r.

vejaire

sost.m. “giudizio”: sg.obl. VIII 12r* (...que·l saber e·l v. / e·l bon talen).

[vendre]

“vendere”: ind. pres. 3ª ps.sg. ven IV 31.

[venir]

v.intr. “venire, giungere”: ind. pres. 3ª ps.pl. venon IV 11; ind. futuro 1ª ps.sg. venrai IX 45; cong. pres. 1ª ps.pl. vengam I 44; 2ª ps.pl. venetz VI 32; cong. impf. 3ª ps.pl. vencson I 24*; part.pass. vengutz II 30.

venjansa

sost.f. “vendetta”: sg.obl. venjansa VI 28r.

venjar

v.tr. “vendicare”: inf. venjar VI 4.

ver

agg. “vero”: in locuzioni avverbiali: per ver IV 4; en ver IX 6.

[ver]

sost.m “il vero, la verità”: sg.obl. vers IV 39*.

Verge

sost.f. “la Vergine”: sg.obl. Verge I 41; sg.r. Verges V 23; (voc.) Verges VII 41.

[vestir]

inf.sost. “il vestire”: pl.obl. vestirs IV 31.

[vestir (se)]

v.rifl. “vestirsi, fornirsi d’abiti”: ind. pres. 3ª ps.pl. veston IV 30.

vetz

sost.f. “volta”, in locuzioni dal valore temporale “talvolta”; sg. tal vetz III 33, pl. tals vetz III 37; totas v. IV 4.

[vezer]

“vedere”: 1ª ps.sg. vei II 17; IV 25; 32; VIII 4; IX 31; 3ª ps.sg. ve III 10, 11, 16; ind. fut. 1ª ps.sg. veirai V 10; VIII 1; 1ª ps.pl. veirem VII 2; pf. 1ª ps.pl. vim V 39; imper. ve nella formula di presentazione ve·us “eccovi” VI 25; IX 26.

vida

sost.f. “vita”: sg.obl. vida VII 7r, 43r.

vielha

agg.sost. “vecchia”: sg.r. vielha IX 21.

vil

agg. “vile, meschino”: sg.obl. vil III 18*; pl.obl. vils III 32.

vol

sost.m. “volontà, desiderio”: sg.obl. IX 9r (ab mo vol).

[voler]

“volere, desiderare”: ind.pres. 1ª ps.sg. vuelh III 9; VIII 19; IX 10; 3ª ps.sg. vol II 2, 19; VI 1; IX 35r; 1ª ps.pl. volem VI 35; 2ª ps.pl. voletz IX 23; impf. 3ª ps.sg. volia III 42r; V 42r; pf. 3ª ps.sg. volc VI 11; fut. 3ª ps.sg. volra VI 2, 3, 4; cong. pres. 1ª ps.sg. vuelha IV 7; 3ª ps.sg. vuelha IX 22; cong. impf. 3ª ps.pl. volguesson VII 35; cond. II 1ª ps.sg. volgra III 1.

volon

agg. “ben disposto”: sg.obl. volon IV 23r, 43r.

voluntat

sost.f. “volontà, volere”: sg.obl. voluntat II 9.

vos

pron.pers. 2ª pl.; “voi”: r. vos VI 28; IX 27, 38, 52, 53; obl.ogg. vos II 36; IX 1; encl. ·us I 29 (dat.etico); VI 25; IX 16* (·eus), 22, 44, 55; obl.dat. vos II 39; VII 25; IX 25; encl. ·us II 42, IX, 23, 26, 32; ·s IX 2; pron.obl. retto da prep.: vos II 35, 37; IX 7, 15.

vostre

agg.poss.; “vostro”: m.sg.obl. vostre IX 34; m.sg.r. vostre IX 39; m.pl.r. vostre IX 54; f.sg.obl. vostra II 41; f.sg.r. vostra IX 51, 55.

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI