Notes - Anmerkungen - Notes - Notas - Notes - Note - Nòtas

Bertoni, Giulio. I trovatori d'Italia. Modena: Editore Cav. Umberto Orlandini, 1915.

281,004- Lamberti di Buvalel

1. Sull’imagine del «fiore», si veda la nota al v. 24 del testo n. IV. L'imagine continua per tutto il nostro componimento (v. 11 non trobet hom flor; v. 28 la bella flor, ecc.). Non sarà inutile notare che la «tornada» del componimento Longamen m'a trabaillat di Aim. de Peguilhan suona: Na Biatrix d'Est, anc plus bella flor — De vostre tems no trobei [ni] meillor; — Tant es bona, cum plus lauzar vos voil — Ades i trop plus de be qu'eu no soill (ms. D, c. 64d).
 
10. poiat. E v. 14 saubes poiar. Vedasi sul senso di poiar la n. 4 a VII, Traduzione. Si trova insieme al suo contrapposto descendre in Raimon de las Salas No·m puos partir, torn.: Na Rambalda del Bauz, vostre prez fins — Es tan gradiz entrels pros e·ls presaz — Qu'en l'auzor grat es puzatz ses descendre (ms. D: puzat, lauzors graz). Inutile dare più esempi, trattandosi di uso assai frequente.
 
19. sos pretz sobriers. Cfr. Raimb. de Vaq. Na Biatritz, vostre ric pretz sobrier, ecc. Appel, Chrest. 4, 27, 45.
 
27. cui totz iois guia. Locuzione ben nota. Cfr. Guilh. de la Tor (En vos ai mesa, Studj, VIII, 455): E Na Biatris, cui iois e pretz es guitz. Arn. de Mar. A grant honor, str. III: Bona dona cui iois e prez es guiz. E cfr. anche Stoessel, Bilder und Vergleiche, p. 23.
 
30. sempre. Di quattro mss., tre dànno tostemps o totz temps. Accetto però sempre di A per ragione del totz temps che si ha nel verso precedente e che può essere facilmente ritornato sulla penna di un amanuense.
 
40. Accolgo tornera, che ritengo un condizionale. Il ms. A ha tornara e C Sa hanno torna.
 
42. ab tant. Abbiamo tans declinato in A D, il che merita d'essere avvertito. Si tratta di tant usato dunque come aggettivo con de. Cfr. Pons de Capd., ediz. Napolski, p. 105: Mas d'altres aves tanz — Que no·i es ops mos chanz. Uc de Saint-Circ, V, 20, ha un esempio di quant aggettivale: Aitan doussamen m' apaia — Quanz q'ieu aia — De turmens. In testi del sec. XIV troviamo: motas de vertutz; am pauca d'ocaisos (Noulet e Chabaneau, Deux mss. provençaux du XIVe siècle, Montpellier, 1888, p. 172). Il limos. mod. conserva ancora: caucadevé (quaucas de vetz). Ant. ital. poca d'ora. Bertoni, Rend. della R. Accad. dei Lincei, XXI, 626, n. 1.
 
46. n'es. Da notarsi che qui n'es è no es. Vedi questo vol. a pp. 55, 162 e cfr. Levy, Liter., VII, 504.
 
50. Cioè: desideroso di vederla. Qui si ha cors col possessivo per indicare la persona. Tobler, Vermischte Beiträge, I, 53.
 
53. Soiorn' e iai. Due verbi, che sono accoppiati volentieri dai lirici. P. es. Monge de Poicibot Gausbert, rason, str. III: suavet soiorna e iai (lez. di D, c. 209a); Folq. de Marseille (ediz. Stroński, VI, 24): no·m ten pro sojornars ni jazer. P. Vida), Ges car estius, vv. 14-15: Tornei en sai — O·l (corr. On di Anglade, p. 93) seus bels cors sojorn' e jai.

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI