12. l'autri maldizen: interpreto, com proposa Coromines, li [sirventes] maldizen autrui, on aquest mot té valor de personal indefinit acusatiu.
13. son: Ugolini i Coromines llegeixen so, i Coromines interpreta que son és esmena de Riquer. Segueixo el manuscrit. És al vers 11 on es llegeix so.
14. chastio: Així al manuscrit. Riquer esmena en chastian, gerundi; Coromines conserva aquesta lectura, que interpreta com a subjuntiu: "chastio[n] pot estar per chastien, subjuntiu plural: 'que castiguin (o escarmentin) els barons'". Penso que és una tercera persona del plural del present d'indicatiu i que el subjecte son "els sirventesos" dels quals parla al llarg de tota l'estrofa.
19. E. Levy, Provenzalisches Supplement-Wörterbuch, Leipzig, 1894-1923, s. v. servir, documenta l'accepció "beschenken, Geschenke machen", i al Petit dictionnaire provençal-français, Heidelberg, 1909, "récompenser?". J. Coromines, al Diccionari Etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial-Caixa de Pensions, vol. VII, 1987, s. v. "servir", anota en francès medieval, occità i català (i pot ser també en castellà) l'accepció "merèixer". Crec que Cerverí es complau en aquests jocs de paraules al voltant del mot servir i els seus derivats.
20. guiren té diverses accepcions: "garant, témoin; protecteur" (Levy, Petit dictionnaire français-provençal, s. v.). Riquer interpreta "testigos"; crec que té raó Coromines quan prefereix "garantidors, autoritats".
23-24. a presen: "clairement, nettement, publiquement" (Levy, Petit dictionnaire français-provençal, s. v.); segueixo la interpretació de Coromines. Pel que fa a l'últim vers, crec que el sentit ve reforçat per l'accepció sirven: "criat", que F. Raynouard exemplifica amb l'escondig de Bertran de Born (Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours, Paris, 1838-1844, s. v.): "metge e sirven e gaitas e portier" (ed. G. Gouiran, L'amour et la guerre. L'oeuvre de Bertran de Born, Aix-en-Provence-Marseille, Université de Provence-Lafitte, 1985, vol. I, p. 92, que tradueix por "soldat").
28. servitz: Tant Coromines com Riquer tradueixen "servei". Levy (Provenzalisches Supplement-Wörterbuch, s. v.) dóna l'accepció "geschenke", tot i que es pot interpretar que un bon servei és, ell mateix, guardó a qui el fa. De tota manera, s'ha de remarcar que l'autor juga amb totes les accepcions possibles del mot "servir", i sobre aquest ús de l'annonimatio es fonamenta l'eficàcia estètica de la composició.
31. Accepto l'esmena de Coromines. Riquer prefereix un servir. Pel que fa a la interpretació, accepto senar: "senzill" de Coromines, justificat pel DECLC, s. v.).
42. Al text del manuscrit hi manca una síl·laba del segon hemistiqui, com observaren Riquer i Coromines. El primer suggereix la possibilitat de llegir Raïmonz, que Coromines rebutja frontalment, crec que amb raó. El comentari de Massó proposà al seu temps la interpretació errònia del text d'ambdós editors ("el comte de Foix i En Ramon Gastó", Ob. cit., p. 214). Crec que l'esmena que proposo és la més senzilla des del punt de vista ecdòtic, i perfectament motivada pels esdeveniments que comentarem a continuació.
48. Riquer tradueix "aunque no se me recompensara", i no em complau la interpretació de Coromines: "Cerverí evidentment s'excusa de fer més (cf. v. 45); i sembla que diu que s'hauria estimat més parlar d'una altra cosa si el Rei (v. 10) no l'hagués forçat a fer d'àrbitre en aquesta". Crec que tot queda ben clar si entenem gatge en l'accepció "(Geld.) Strafe, Busse" (Levy, Provenzalisches Supplement-Wörterbuch, s. v.). |
