Notes - Anmerkungen - Notes - Notas - Notes - Note - Nòtas

Levy, Emil. Guilhem Figueira, ein provenzalischer Troubadour. Berlin: Buchdruckerei von S. Liebrecht, 1880.

194,015- Guilhem Figueira

15. La francha res. Res wird prov., wie riens afz., oft auf Personen angewandt, und es ist dann wol am Besten mit „Geschöpf“ zu übersetzen. Besonders oft wird es von der Geliebten gesagt und hat dann häufig, wie hier, das Adjectiv franca bei sich. Beispiele: ailas caitiu, e quem farai ni cal conselh tenrai de me? qu’ella non sap lo mal qu’eu trai, ni (hs. ne) eu non l’aus clamar merce. Folla res, ben as pauc de sen, qu’ella nonca t’amaria M. G. 115, 2; conortatz soi, quar am tan bela ren que . . . M. G. 104, 2; gai mi ten una gaja res, avinens, joves, ben facha B. de Born 22, 45; de desir mos cors non fina vas cella ren qu’ieu plus am Jaufre Rudel (ed. Stimming) II, 24; franca res avinens, e cui jois e jovens e totz bos pretz s’atura M. W. I, 160; ai! franca res, corteza e de bon aire Choix III, 126 u. ö.

19. De bon aire heisst ursprünglich „von guter Herkunft“, dann „von guter Art“, endlich „gütig, freundlich“.
 
33. M’oblida. Oblidar hat im Prov. eine zweifache Construction; „ich vergesse etwas” heisst entweder ieu oblit alcuna re oder alcuna res m’oblida, doch findet sich das Letztere seltener. Beispiele: non la puesc ges oblidar, la bella M. W. II, 28; los grieus desirs que solom far doler, ai oblidaz ib. II, 56; per dieu no m’oblidetz mia P. O. 111; e ja nom oblidarai los plazers quem fetz nim dis M. G. 137, 2; senher no m’oblidetz ges Choix IV, 426; — qu’el cor m’es tant abellida Proensa, per quem n’oblida la dolsa terra don sui natz P. Vidal VII, 41; valham merces et oblit vos ricors M. W. II, 161; quan remir la vostra beutat, tot m’oblida quant m’ai pensat Choix. III, 199.
 
44. Al sieu tort. So heisst es M. G. 569, 3: m’avetz faitz oblidar lo conssir el mal pres de leis que nom amava ges, quar al sieu tort m’era falhida. Vgl. Mönch v. Mont. (ed. Philippson) XIX, 63 und Anmkg. dazu; ferner Stimmings Anmkg. zu B. de Born 8, 43.
 
59. Perilh bedeutet im engeren Sinne „Seesturm“, z. B. in d’entrambas las partidas es aitals lo flamers, que sembla vens o ploja o perilhs rabiners Crois. albig. 8433 hat es diesen Sinn (T.). (1)— Es ist hier daher passend port gegenübergestellt. Dasselbe Bild findet sich M. G. 92, 6: . . mas sol un jorn volgra qu’ela sentis lo mal qu’ieu trac per lieis sers e maitis, qu’en greu perilh m’a laissat lonh del port.
 
 
Fußnoten:
 
(1) Die mit T bezeichneten Anmerkungen verdanke ich Herrn Professor Tobler. ()

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI