3. m’assai’ (d’assaiar): lit., «m’assaja».
8. La carta és l’acta on són registrats els títols de propietat. Aquest fragment posa de relleu l’absoluta submissió del poeta a la seva dama (veg. la pàg. 16 ( 1)).
9. yure: lit., «ebri», «embriac».
15-16. lit., «si en breu no en tinc adjutori, que la meva dama plaent m’estimi».
20. lit., «si el vostre amor m’allunya».
23. ponja: lit., «punyi».
25. La paraula enclostre, derivada del substantiu clostre, delata l’origen peitaví de Guillem, duc d’Aquitània; l’evolució normal del claustrum en el domini lingüístic dels parlars d’oc dóna claustre. El peitaví, llenguatge matern de Guillem, és un dialecte d’oïl fronterer al domini de la llengua d’oc.
27. Per la paraula joi cal fer les mateixes observacions que per enclostre: en provençal, gaudium dóna gaug. De seguida, però, els trobadors s’incorporaren la paraula d’origen francès i l’usaren indistintament al costat de la forma provençal.
28. lit., «dama, si ambdós ens estimem».
29. Daurostre deuria ésser un joglar de Guillem.
30. Al manuscrit manca la negació no, proposada per Jeanroy. Bartsch completava el vers, altrament curt, amb la síl·laba que, però el sentit fa més acceptable la solució de Jeanroy.
33. semble: lit., «semblant» (substantiu).
Nota:
1. CdT: Estudi introductori. Introducció. IV. (↑) |
