* El nombre de cobles d’aquesta composició varia segons els manuscrits. En realitat es tracta d’una sèrie de plasenteries satíriques sobre l’Amor, subjectes a una regularitat de forma. Dejeanne indica que alguna d’aquestes cobles no ha pogut ésser cantada més que en les tavernes, per bé que «l’alta societat del temps no tingués una pudícia exagerada».
5. lit., «qui balanceja vers Proesa».
6. semblansa fai: lit., «té l’aparença».
7. lit., «La joventut cau, es romp i s’esmicola».
9. Aquest vers ha estat interpretat per Dejeanne: «qu’il prelève le cens sur tous ceux qui y son soumis».
12. cuitatz (cuitar); traduïm amb Lommatzsch, «lliure».
19. signa: lit. «fa signes».
23. lit., «serà més dreta que una línia».
26. brecha, per bercha o berca; lit., «esportellada, esqueixada».
32-33. pos del miel..., és a dir: «sap prendre les coses agradables i rebutjar les enutjoses».
35. lera manca en els diccionaris de Levy; segons Dejeanne, significa lira; Lom-matzsch insinua que podria ésser el nom d’un ocell cantador.
36. lit., «si solament li talleu la cua».
45. gramavi, savi, que sap llatí, segons Levy; Dejeanne creu que podria significar, també, encantaire, màgic.
49. lit., «Amor té usatge (habitud) d’euga».
50. om té ací un valor de subjecte determinat, i no de l’impersonal hom; per a remarcar-ho, traduïm per «amo».
51. lit., «i diu que no li donarà treva».
66. lit., «si tots no us en guardeu».
67. Vossler, entre altres, ha vist en aquesta estrofa, posada ja de relleu en una de les biografies antigues del poeta, la confessió d’una tragèdia amorosa que explicaria la tònica marcadament misògina de Marcabrú. |
