3. domesgier, domèstic, referint-se a arbre s’oposa a «salvatge» i significa «plantat», «cultivat», «empeltat».
12. lit., «i per la dolça estació nova».
13. entendes (d’entendre); lit., «escoltés».
15. dels huelhs ploret: lit., «plorà dels ulls».
19. Lit., «car vostra vergonya em confon». El poeta es refereix evidentment a la vergonya que representava, per als cristians, el fet que el sepulcre de Jesucrist estigués en mans dels infidels; aquesta injúria havia d’ésser reparada pels croats, entre els quals hi havia el cavaller que motivà aquest plany de la donzella. La injúria a Jesucrist la colpeix, doncs, més per ésser el motiu de la partença del seu amat, que no per un sentiment purament religiós.
21. avos platz: «ja que us plau».
27. El poeta fa referència a la segona croada, predicada el 1146 per Lluís VII.
40. aquelha rey: lit., «aquella cosa».
41. L’autor usa tey per ten, segurament obligat per la rima. Aquests dos últims versos han estat diversament interpretats. Dejeanne tradueix: «rient ne me touche plus, puis qu’il est parti si loin de moi»; aquesta traducció és admesa per Jeanroy i Berry. Friedrich Diez interpreta, més lliurement: «Auch ihn muss ich der Kälte zeihn, da er so weit von dannen zieht»; el subjecte de tey i de s’es alonhatz seria ell (el cavaller). Lommatzsch, finalment, diu: «wenig hält sie (die Freude) mich (noch) fest, hat mich in Besitz...; sie (die Freude) hat sich von mir entfernt», i dóna joi com a subjecte dels dos verbs. Sembla, però, que cal donar joi com a subjecte de tey, i [el cavaller] com a subjecte de s’es alonhatz. |
