* Si, com remarca justament Jeanroy, cal deixar de banda la teoria d’Appel segons la qual l’amor llunyana de Rudel seria la verge Maria, per altra banda no cal tampoc prendre al peu de la lletra la llegenda de la comtessa de Trípoli, recollida per la biografia. El biògraf anònim deuria prendre-la d’aquesta composició: és gairebé segur que no féu sinó concretar aquest «vague anhel d’amor» de Jofre Rudel, d’una manera plàstica i a base del viatge del poeta a «oltramar».
3. e quan mi suy...: lit., «i quan he partit d’allà».
5. embroncx, inclinat, acotat; per extensió, trist, taciturn. — clins, corbat, capcot, inclinat.
13. tapis, paraula de significat insegur; el context indica prou clarament, però, que es tracta d’una capa o esclavina de pelegrí; segons Jeanroy podria ésser una forma alterada del mot tapitz.
22. iratz, irat, enfadat; sovint, però, el mot té el significat menys violent d’enutjat, trist, afligit.
26. lit., «hi ha massa passos i camins».
27. devis (de devinar), el qui endevina, profeta o vident. — E per aisso..., lit., «i per això no en sóc un vident»; és a dir: «no puc saber les coses per endavant».
34-35. El poeta ens diu ací els riscos que gustosament (fos ieu) passaria per poder veure «l’amor llunyana».
38. cor: cor, coratge, desig.
40. verayament, de veritat; és a dir: amb els meus propis ulls.
41-42. La visió de l’amada basta per a trasmudar totes les coses: les cambres i els jardins esdevenen rics palaus a la seva sola presència.
43. lechay; «avide» (Jeanroy), «lüstern» (Lommatzch).
47. atahi, segons Jeanroy és una forma masculina del mot atahina, «souci» (Levy), que significaria obstacle, cosa que impedeix; m’es atahis, per tant, equival a «m’és obstacle», «se’m nega».
48. Hom troba ací la idea, esdevinguda popular, del padrí encantaire. |
