4. ades, adés, sempre.
8. Bernat de Ventadorn reprèn ací el tema de les burles de l’amada, exposat ja en la composició Amors e que us es vejaire?: «No·m fatz mas gabar e rire, — domna, can eu re us deman...» (v. 57).
10. assire, asseure; és a dir: «m’ha fet asseure a la taula de joc» (veg. el v. 19 de la comp. 17).
11. lo peyor, subs. neutre, «übler daran sein» (Appel). — Dos tans, «deux fois autant» (Levy).
12-13. Traduïm seguint la puntuació d’Appel. Cal relacionar el sentit del v. 14 amb el de l’11; Jeanroy i Berry, però, tradueixen posant punt després de dos tans, i fan amors subjecte de fai.
23. Eble II, vescomte de Ventadorn, trobador ell també probablement, podia haver donat qualque volta algun consell al seu vassall (veg. la biografia, n. 5).
25. voutas, voltes, passades; Appel remarca que hom troba sovint aquesta paraula en les poesies dels trobadors per a indicar el cant dels ocells (veg. Marcabrú: «et auch lays e voutas e chans — dels auzels que·m fan esbaudir»), i de vegades una mena de cançó (vegeu Folquet de Marsella: «e·ill bella sui soi aclis: — cella, plasz mais que chanços — volta ne lais de Bretaigna»).
36-37. em vensa...: és a dir, «que s’acompleixi perfectament la seva voluntat».
38. lit., «que si ella té tort o dilació».
40. mostra l’Escriptura...: segons Suchier, Psalm 83, vers 11: «melior est dies una in atriis tuis super milia».
41. causa de, lit., «en coses de»,
43. ja no·m partrai...: el poeta reprèn el pensament que tanca l’estrofa V (vers 35).
45. arma, ànima; ací es tracta del gra sense el boll, segons Appel (Bernart von Ventadorn, pàg. 185). |
