3. groya, per groga, segurament per influència de la rima. Appel insinua que podria ésser un llemosinisme (vegeu B. Von V., sin Lieder, pàgs. CXXVI i 264).
4. frejura: lit., «fredorada, temps fred».
9. lit., «tinc al cor tant d’amor».
19. lit., «per la qual cosa he pres cura de mi».
23-24. car en loc...: lit., «en lloc de la seva riquesa no vull haver Pisa». És corrent, en les poesies dels trobadors, posar la valor d’una ciutat com a terme de comparació de la valor d’un favor o d’una gràcia amorosa (veg., també, comp. núm. 28, vv. 37-40, d’aquesta crestomatia).
25. La paraula amistat designa, en provençal, un sentiment barrejat d’adoració amorosa i de companyonia, que no és traduït exactament pel nostre mot «amor». — Reciza (de recizar): lit., «retalla, divideix»,
26. be n’ai fiansa: lit., «en tinc confiança»,
29. ama deviza: lit., «a ma opinió». Levy no accepta aquest sentit, proposat per Bartsch; Appel i Lommatzsch tradueixen deviza per «desig».
36. La dama cantada per Bernat de Ventadorn en aquesta composició —Elionor d’Aquitània— havia passat de Normandia a Anglaterra. La cançó deu ésser escrita poc després d’haver marxat Elionor.
38. aonda (d’aondar), ajuda.
41-42. Lit., «del mal pensament que m’abaixa, no sé on m’amagui»,
46. Les freqüents al·lusions a l’heroi celta Tristany i als seus amors amb Iseu, la muller del rei Marc de Cornualla, en les poesies dels trobadors, demostren que la «matière de Bretagne» els era prou coneguda.
67. er vejaire (d’eser vejaire), semblarà, creureu. |
