3. chazer, caure.
4. al cor li vay: lit., «li va al cor».
13-14. lit., «m’ha pres el cor i m’ha pres a mi, i fins [se m’ha pres] ella mateixa i tot el món».
16. volon, desitjós.
18. de l’or’en sai: lit., «de l’hora ençà».
19. vezer: lit., «veure».
24. Narcís, adolescent de la mitologia clàssica, enamorat de la seva pròpia bellesa en mirar-se en les aigües d’una font, on es precipità per tal d’assolir la seva imatge.
27. captener: lit., «mantenir, defensar, retenir».
28. descaptener: lit., «abandonar, deixar escapar».
29. tener pro: lit., «ésser útil».
38. et ai be faih co·l fols en pon: segurament es tracta d’una al·lusió a un proverbi popular que, segons Jeanroy, diu que «l’home assenyat baixa del cavall per a passar el pont i condueix la seva montura per les brides».
40. lit., «sinó perquè vaig pujar massa enlaire». Jeanroy interpreta: «j’ai voulu monter une pente trop escarpée!».
48. l’aon, (d’aondar): lit., «abundar»; també, «ajudar».
49. midons, o mi dons, «la meva dama».
53. em recre (de recrezer o recreire): lit., «donar-se, abstenir-se».
57. Tristans: aquí, aquest nom deu ésser un «senhal» o «devís» que substitueix el d’alguna persona que avui ens és desconeguda. Segons Lavaud, aquesta dama seria Margarida de Turena. |
