7. lit., «per totes parts sóc tancat i signat de joia».
8. sel, aquell; es refereix a la joia (joi) que li arriba de la seva dama i que en el vers 6 adjectiva de major.
14. e ses autre senhor: és a dir, «sense altre senyor que tu, que no n’hi ha cap altre que de tu em protegeixi». Noteu la idea de necessitat de submissió del poeta.
15. destrens (de destrenher), obligues.
16. estens (d’estenher), extingit.
17. durar, referint-se a una persona, equival a existir, viure.
20. lit., «els seus bells ulls tan bé li escauen».
23-24. depens (de depenher): lit., «pintat». — cors melhs, sia tan: dos comparatius amb terme de comparació tàcit (ella), enllaçats, com remarca Appel, pel sentit: «el cos ben fet és naturalment format per l’amor».
31. sofert (de sofertar), suportar; refl.: prendre paciència.
42. o·n fezes...: lit., «o en fes semnblant».
45. esplecham d’amor (d’esplechar), practicar, usar, fruir de l’amor.
52. par d’enjan: Appel interpreta: «sembla procedir d’engany»; Crescini ho tradueix: «sembla engany».
53-54. Berry tradueix: «car il en est qui aiment en qualque lieu et ailleurs no font que semblant: il en est qui pour mentir, abusent de l’absence de tout temoin».
56. atens (d’atenher), assolit. Appel dóna a la paraula tres diverses accepcions: «erreichen», «erreichen-trefen» i «erreichen-abfassen», i no sap per quina decidir-se. Berry tradueix: «jamais je n’aurai a de repondre d’aucun mensonge»; Anglade: «jamais je ne serais convaincu de mensonge». El dubte està en fer de per una causal («jo seré atrapat a causa del fet de mentir»), o bé de per mentir el terme de l’oració passiva (ieu no serai atens, «el mentir no m’assoliré», és a dir, «jo no seré assolit pel mentir»). |
