3. m’adoussa (d’adoussar), m’és dolç, m’és agradable.
8. Ricard Cor de Lleó.
10. e tornar en paus: lit., «i tomar[-hi a estar] en pau».
12. Setge del castell d’Altafort. Segons l’extensa razo que precedeix la composició Pois lo gens terminis floritz —que és també una mordaç diatriba contra el nostre rei—, Enric II d’Anglaterra havia assetjat el castell de Bertran de Born, car «el crezia que tota la guerra que·l reis joves, sos filhs, l’avia facha, qu’En Bertrans la·lh agues facha far». El rei Alfons I de Catalunya anava en l’host del rei Enric, i en saber-ho el de Born estigué molt content, car Alfons era un amic de qui creia poder-se refiar. Alfons demanà a Bertran pa, vi i viandes, i aquest li ho atorgà de bon grat, i li demanà que procurés de fer retirar les màquines i les torres de la part de la muralla per on atacaven el castell, que era molt malmesa. Alfons comunicà la nova al rei Enric, i facilità d’aquesta manera la presa del castell. Reconciliats de seguida el rei Enric i Bertran per causa del record del «rei jove» (veg. la biografia), el de Born volgué venjar-se de la traïció del rei català amb l’esmentada composició. En el present sirventès, Bertran recull novament totes les enraonies i calúmnies sobre la conducta d’Alfons que hom li havia comunicat.
16. Noteu el to irònic amb què Bertran de Born compon aquest sirventès calumniós.
19. lit., «que obtingué mala fama a Castellot».
21. lit., «i no em sembla que se’n defensi».
24. D’aquest fet no tenim altra referència que la de la razo: «...un cavalier avia en Arago que avia nom N’Espanhols e avia un bon castel molt fort, que avia nom Castellotz, e era propietatz d’En Espanhol, e era en la frontera de sarazis (sarraïns), don el fazia gran guerra als sarazis; el reis si entendia (pensava) molt en aquel castel, e venc un jorn en aquela encontrada, e N’Espanhols si·lh venc encontra per servir lo e per envidar lo al seu castel, e menet lo caramen, lui ab tota soa gent; el reis, quan fo dedintz lo castel, lo fetz penre e menar deforas e tolc li lo castel». Ni el cavaller N’Espanyol ni el lloc de Castellot han pogut ésser identificats.
27. Gastó VI, vescomte de Bearn.
31. volc en mais, de voler mais, s’estimà més.
32. Diu la razo: «e fo vertatz que quan lo rei Alfons venc al servizi del rei Enric, lo coms de Tolosa si·l desconfis en Gasconha e tolc li be cinquanta cavaliers; el rei Enrics li det tot l’aver qu’elh cavalier devian pagar per la reemzo e el no paguet l’aver als cavaliers, anz l’en portet en Arago e·lh cavalier eisseron de preiso e pagueron l’aver». És la sola notícia que tenim d’aquest esdeveniment, evidentment falsejat.
34. en perdo, en va; també: gratuïtament.
40. És encara a la razo on se’ns dóna detalls d’aquesta acusació: «... e fo vertatz qu’us joglars, que avia nom Artusetz, li prestet dos centz marabotis, e menet lo ben un an ab si e no·lh en det denier; e quan venc un dia, Artusetz joglars si se mesclet (barallà) ab un juzeu e·lh juzeu li vengron sobre e nafreron Artuset malamen lui e un seu companho, e Artuset e·l seus companhz aucizezon un juzeu, don li juzeu aneron a reclam al rei e pregueren-lo qu’el en fazes vendeta e que lor des Artuset e·l companho per aucire e qu’il li darien dos centz marabotis; el reis los lor donet amdos e pres los dos centz marabotis; elh juzeu los feiren ardre lo jorn de la Nativitat de Crist, si com dis Guilhems de Bergadan en un seu sirventes, dizen en el mal del rei: E fetz una mespreiso —don om no·l deu razonar— quel jorn de la nacio— fetz dos crestias bruscar, —Artus ab autre son par; — e non negra aisi jutjar —a mort ni a passio— dos per unjuezu felo». Aquesta poesia de Guillem de Berguedà no ens ha previngut.
44. Elionor d’Aquitània, morta a Fontevrault el 1204.
47. balhet (de balhar), donà. —guizar, guiar, conduir, protegir, donar un salconduit (és a dir, preservar).
48. La razo comenta: «Don us autre que avia nom Peire joglars, li prestet deniers e cavals; e aquel Peire joglars si avia grans mals ditz de la velha reina d’Engleterra; la quals tenia Fontebrau, que es una abadia on se rendon totas las velhas ricas, e ela lo fetz aucire per paraula del rei d’Arago».
49. Pedro Ruiz de Azagra, navarrès, senyor d’Albarracín el 1161, per les seves proeses contra els sarraïns.
55. vaneiar, ésser feble; Thomas dóna, també, «lacheté», accepció que Levy accepta amb interrogant.
58. Pedro de Lara, nebot d’Ermengauda de Narbona, era aliat d’Alfons I de Catalunya el 1182.
59. Ricard Cor de Lleó, comte de Poitiers, abans d’ésser rei d’Anglaterra.
62. Bertran de Born fa per segona vegada aquest retret: en la composició Pois lo gens..., més amunt esmentada, en la qual diu: «Sai venc lor reis, dont es aunitz, — ésser soudadiers logaditz».
65. El mateix Alfons I de Catalunya, el qual, de segur, s’abstingué d’acomplir els desigs del poeta.
67. Sanç IV de Navarra (1150-1194). |
