1. miei sirventes, mig sirventès: Thomas creu que el poeta refereix el fet d’haver escrit solament tres estrofes, quan, per regla general, els sirventesos constaven de sis. És gairebé segur, però, que aquesta expressió es refereix al contigut i no a la forma: cal no oblidar que la composició, que ens ha arribat en un sol manuscrit (l’M), podria ésser incompleta.
3. Alfons VIII de Castella (1158-1214). No se sap de segur a quin esdeveniment històric es refereix aquest sirventès. Milà i Fontanals és d’opinió que Alfons VIII era esperat perquè intervingués en la lluita (1196-1199) entre Ricard Cor de Lleó i Felip August. El 1203 el rei castellà, com a gendre d’Enric II d’Anglaterra, auxilià Felip August contra el seu cunyat Joan Sense Terra, que negava a Alfons VIII el dret a alguns territoris de Gascunya que posseïa en virtut del seu matrimoni amb Elionor.
4. qu’auch dir (d’auzir), que sento dir.
5. Ricard Cor de Lleó. —mois i sestiers, mesures d’origen romà: la capacitat del modius era, aproximadament, d’uns 8’750 litres; la del sextarium, setzena part del modi, 0’540. —metre a mois e a sestiers és una frase ponderativa semblant a la nostra «llençar els diners a cabassos».
6. e tes a benanza: lit., «i considera com una benaurança».
7. e no vol s’afiansa, és a dir: la d’ell, perquè hom hauria de donar-li, i és per liberalitat que no l’accepta.
12. per bustz tro als braiers: lit., «del bust fins a la braga»; braiers és també usat significant el cinyell que aguanta la braga.
20. aver: lit., «béns, riqueses».
22. afizar, assegurar, afirmar, garantir; afiatz, segur. Anglade, acceptant el significat que dóna Thomas, i Berry, prenent-ho segurament d’Anglade, ho tradueixen per «tranquil»: «par les chemins aucune bête n’ira tranquille» (A.), «il n’y aura plus une bête tranquille par les chemins» (B.). — jorn, adv.: «an einem Tag» (Appel). — borges, burgès: naturalment, aquí la paraula té el seu significat originari d’habitant d’un borc (burg o castell).
24. qui tolra volontiers: lit., «qui prendrà voluntàriament». |
