* El Petrarca, fill de temps nous però encara en la indecisió d’una posició crucial, imità aquesta composició (S’i’ ‘l dissi mai, ch’i’ venga in odio a quella...). El mal que es desitgen els dos poetes si no és veritat la fidelitat que juren, és ben diferent, però igualment terrible: la mort d’un falcó ben «mudat» o la impotència davant d’una companya desitjada, per a un senyor feudal que sap flairar amb una fruïció pagana totes les aromes de la terra i totes les gràcies de la guerra, són els equivalents d’aquell «celo e terra, uomini e Dei, — me sian contrari», o d’aquell «fero ardor che mi desvia — cresca in me» del poeta renaixentista. En canvi, quan el nostre Llorenç Mallol —que segons les històries de la literatura introduí el petrarquisme amb les seves cobles Si o digui mai...— demana, contemporàniament al Petrarca, uns mals així mateix per a excusar-se davant de la seva dama, amb un pobre esperit d’imitació retreu, fredament i per fórmula, el falcó del de Born, sense comprendre la pena —o la ràbia— que deuria encendre els ulls d’un cavaller de debò en veure’l menjat pels esparvers.
1. merir, merèixer, recompensar; mal merir, pecar, ésser culpable.
3-6. mesclar lo vostre cors... ab me: lit., «fer barallar el vostre cos amb mi». En provençal és molt corrent l’ús de la paraula cors precedida del possessiu, enlloc d’un pronom personal; lo vostre cors equival a «vós».
7. get (de gitar), llançament, git.
8. falco lanier; segons Jeanroy és un falcó vulgar recobert d’una pelussa llanosa; Berry creu que és el nom d’una espècie determinada de falcó. Pel sentit, es tracta evidentment d’un falcó de l’espècie menys noble.
12. al coljar: lit., «en colgar-se».
14. orar, implorar, desitjar; encombrier, obstacle, contrarietat, pena.
17. lit., «que em falli el poder envers la meva companya»; és a dir: «que esdevingui impotent».
19. asset: d’assezer.
21. La frase taula presa es deu referir a alguna modalitat del joc avui desconeguda; Jeanroy, però, tradueix: «que je n’y puisse trouver pour mes pièces une case vide».
22. Es tracta del joc de daus inicial d’una partida d’escacs, per a designar qui ha de començar. — derrier indica, ací, últim en categoria, pitjor.
25. Al·lusió a les seves desavinences amb el seu germà Constantí (veg. la biografia).
28. anz m’aion...: lit., «ans necessiti sempre ballesters, metges, etc...»; és a dir: «que mai pugui deixar la guerra».
32. aia mestier (d’aver mestier), retre servei.
38. mudat: la muda és l’època decisiva per a les aptituds caçadores dels ocells de presa. —prenden, de prendre; tractant-se d’ocells: aptes per a caçar.
41. galinier, galliner; és a dir: «bo solament per a caçar gallines», i no, com vol Jeanroy: «timide comme une poule».
43-48. L’autenticitat d’aquesta estrofa, que només es troba en alguns manuscrits, no és ben segura. |
