* Aquesta composició ordinàriament es trobà inclosa entre les obres de Bertran de Born, per bé que la seva paternitat és insegura. Dels tres manuscrits que la guarden, un l’atribueix a Bertran de Born, un altre a Rigaut de Berbezilh, i el tercer a Pere Vidal (veg. «Romania», vol. 50, pàg. 258 —Pio Rajna—). Al marge d’aquestes qüestions incertes, aquest plany és una composició remarcable dins la poesia elegíaca, i el seu esperit i el seu to no desdiuen en res de l’obra de B. de B.: la dolor i el sentiment que traspua la posen al nivell d’aquella tristesa profunda que sentí Bertran a la mort del seu amic Enric del Curt Mantell, el fill gran del rei Enric II d’Anglaterra, glossada escaientment pel biògraf anònim amb aquestes paraules cenyides: «Lo plaint qu’En Bertrans de Born fetz del rei jove no porta autra razo si no que·l reis joves era lo melher om del mon, e’N Bertrans li volia mielhs qu’ad ome del mon; e lo reis joves ad el mielhs qu’ad ome del mon, e plus lo crezia que ome del mon; per que lo reis Enrics, sos paire, e·l coms Richartz, sos fraire, volian mal a’N Bertran. E per la valor que·l reis joves avia e per lo gran dol qu’en fo a tota la gen el fetz lo plaint de lui que dis: «Mon chan fenisc ab dol et ab mal traire».
20. qu’a pretz...: lit., «que sigui necessari al preu».
22. plagues razos: lit., «plagués raonaments».
27. cozen (de cozer), coure; allò que cou, allò que fa mal.
28. veuzis (de velzir o vilzir), s’envileix. |
