* Aquesta poesia, una de les de més difícil lectura d’Arnau Daniel, va ésser publicada per Canello i Lavaud considerant cada rima com a fi de vers; això donava com a resultat una estrofa, molt trencada, de 17 versos. Es més lògica la disposició de Bartsch i Berry en estrofes de 7 versos (4 de 8 síl·labes + 3 de 10) amb rimes internes que nosaltres adoptem també.
1. l’aur’amara, en contraposició a la dolça de què parla després, és l’acris hiems d’Horaci (Carm I, IV, 1). Canello va veure en aquest vers una al·lusió amorosa; hom pot llegir també: Laura amara. Arnau fa el mateix joc de paraules en una altra composició: Eu sui Anrautz qu’amas l’aura, «jo sóc Arnau que amasso la brisa», o «jo sóc Arnau que amí Laura».
7. asoma (d’asomar), comptar, resumir; també: acabar, posar fi.
8. lutz, llum.
10. aigonencs: aquesta paraula ha estat interpretada de diverses maneres; per Canello seria una corrupció del mot aguilen (englantina) que es troba en un ús semblant en Pere d’Alvèrnia, el Monjo de Montodon i en Guerau de Bornell. Chabaneau insinua que podria ésser la corrupció d’un nom de moneda, raimonencs, p. ex. «Apreciar una cosa dues englantines», és una frase paral·lela a «apreciar una aglà», o «apreciar una figa», d’ús corrent en les literatures medievals. És evident, que en el nostre cas, sigui quin sigui el significat just de la paraula aigonencs, la frase significa que els missatges secrets són tinguts en molta poca cosa pel poeta.
11. eslutz (d’eslir), elegeix, es decanta.
13. bos motz ses grei: lit., «bones paraules sense greuges».
14. del pe tro c’al coma, lit. «dels peus fins a la cabellera».
15. gara (de garar), esguardar, prestar atenció.
16. c’auzir tem far: lit., «que temo fer sentir».
17. Canello creu que detz no significa «deu» sinó que es tracta de la contracció de de + etz (aquests) o de + tos (com no + vos dóna no·us, o si + los dóna si·ls). Llavors caldria traduir: «... temo fer sentir coses d’aquests pecats que et seria millor... » o «... temo de fer sentir tals coses de tos pecats que et seria millor...».
22. tralutz (de traluzir), il·luminar, transparentar, donar a entendre.
27. que·ill prec: lit., «que li pregui»; és a dir: «que pugui pregar-li».
28. nom val ... una poma: cas igual al del v. 10.
35. Doma: segons Chabaneau, Doma és el nom d’una petita vila del Perigord, on deuria haver-hi un monestir; aquells de Doma serien els monjos.
36-42. Berry ha pogut aclarir el significat d’aquesta estrofa i del respos final, en interpretar-la com una endreça d’Arnau a un joglar. Els últims versos serien, en canvi, la contestació a aquesta endreça.
37. formir, acomplir, acabar, comunicar; tractant-se de cançons: executar, cantar. — al rei: Alfons I de Catalunya. — er escuoills: lit., «serà acollidor».
40. son anel mir: és a dir, admira el seu anell, en senyal d’homenatge. —ders (de dar), per des obligat per la rima.
41. El poeta, influït, sens dubte, pel títol de «rei d’Aragó», que els comtes-reis usaven en primer terme, esmenta ací Aragó tot i que, naturalment, deuria referir-se a Catalunya.
42. sai m’a clamat Roma: lit., «ací m’ha reclamat Roma». Benvenuto d’Imola ens diu que Arnau Daniel es féu monjo.
45. qu’en autr’albir: lit., «car és difícil que forci la meva intenció vers un altre judici». —soma (de somar), intimar, requerir, manar. |
