* Sobre la sextina, vegeu especialment K. Vossler, Die göttliche Komödie, Heidelberg, 1908, pàg. 661; F. J. A. Davidson, The Origin of the Sestina, en «Modern Language Notes», XXV (1910), pàg. 18; A. Jeanroy, La «Sestina doppia» de Dante et les origines de la sextine, en «Romania», XLII (1913), pàg. 481.
2. escoissendre, trencar, esmicolar, esgratinyar.
5. lai on non aurai oncle: lit., «allí on no tindré oncle».
12. Potser caldria modificar el v. 12, tal com fa Crescini, d’aquesta manera: ... que·il sia trop de m’arma, «que ella en tingui prou de la meva ànima»; caldria traduir el vers següent: «en tingués prou del meu cos, i no de la meva ànima».
19. La seror de l’oncle del poeta és la seva mare.
25. Aquest vers ha motivat diverses interpretacions. Per Galvani aquesta seca verga seria la vara d’Aaró florint davant del tabernacle, en presència dels caps de les tribus d’Israel. Lavaud creu que es tracta d’una al·lusió a la verge Maria, comparant aquest vers amb un de G. d’Autpoul: verga seca, fazen frug sens semen. Canello en cita un altre de P. de Corbiac: verga seca, frug fazen i no veu contradicció entre aquesta interpretació i la de Galvani, ja que la vara d’Aaró simbolitza freqüentment la Verge. Com que el vers següent es refereix a la creació de l’home, segons aquest autor el sentit dels dos versos seria: «ni en els temps del Nou, ni en els de l’Antic Testament...». Finalment creu que el vers podria ésser una al·lusió a l’arbre del bé i del mal, assecat per la culpa del primer home, o a la vara florida de sant Josep. El que es pot donar per segur és que l’al·lusió és feta per indicar un fet molt antic.
26. nebot ni oncle: és a dir, «els descendents».
29. fors, fora, a fora, en contraposició, a dinz, dintre. — plaza, plaça, en sentit indeterminat i en contraposició a cambra, com nosaltres diem «al carrer i a casa».
30. tan com ten l’ongla: lit., «tan com s’estén l’ungla».
31. s’enongla, d’enonglar, aferrar-se amb les ungles, enganxar-se com l’ungla; traduïm per «enunglar», estrafent la paraula, per tal de conservar la insistència de les rimes d’Arnau.
39. Segons Lavaud, aquest Desirat no és altre que el trobador Bertran de Born, amic íntim d’Arnau. Canello veia una incompatibilitat entre aquesta interpretació i la resta del vers, i per això proposava la identificació de Desitjat amb la dona estimada pel poeta, i de «la que té l’ànima de la seva verga» amb una confident de l’estimada. |
