Notes - Anmerkungen - Notes - Notas - Notes - Note - Nòtas

Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).

242,003- Giraut de Bornelh

4. anc jorn, mai.
 
5. parven, aparença; faire parven, mostrar.
 
7. lit., «sí tinc».
 
8. lit., «tens,  així,  ton cor allí?».
 
14. quis, demanat.
 
24. lit., «massa podràs sofrir el teu dany».
 
25. lit., «senyor, i quin consell serà pres?», és a dir: «quin consell ha hom de prendre en cas semblant», «quin consell em donaríeu».
 
32. lach ni mal: lit., «lletjament i mala».
 
35. gilos, el gelós; això és: el marit. Cal no oblidar que la poesia trobadoresca amorosa va dirigida sempre a la dama del castell, és a dir, a la dona casada, i mai a la donzella.
 
39. crezuts siats!: lit., «sigueu cregut».
 
47. sospeissos, sospita, suposició; també: esperança.
 
58. perduch (de perduire), conduït, menat; és a dir: dirigit, dominat.
 
61. aduch (d’aduire): té la mateixa significació que perduch (veg. nota anterior),
 
63. que mal viu...: expressió proverbial.
 
67. resor (de resorger o resorzir), revifament.

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI