3. qu’ai del comte, és a dir: que tinc a causa de la mort del comte (Ramon V de Tolosa) (1194).
4. el bon rei: Alfons I de Catalunya.
7. Guilhem, amic de Pere Vidal. —Blascols Romieus, cavaller aragonès: «el reis N’Anfos d’Arago venc an Proensa, e vengro ab lui Blascols Romieus...».
10. n’a sabor: lit., «en té sabor», és a dir, li agrada, li plau.
11. sordejor (de sordeis), pitjor.
13. aic pro, tinc profit; és a dir: obtinc avantatge o favor d’amor.
30. sap bo, agraden, plauen.
35. comtor, comdor (grau de la jerarquia feudal).
38. Raimbauda de Bioll, muller de Guillem Rostany, citada per la biografia: «ara de novel era s’enamoratz de Na Raymbauda de Biolh, molher d’En Guillem Rostanh qu’era senher de Biolh; Biolhs si es en Proensa, en la montanha que part Lombardia e Proensa».
39. Ricard d’Anglaterra (1189-1199).
44. D’aquest fragment degué sortir la llegenda de la Lloba: enamorat d’Auda de Pennautier, i allunyat de la seva dama, el poeta s’havia de vestir de llop per a apropar-s’hi i encara així era rebutjat pels servents fidels i perseguit pels mastins (vegeu L. de Saut, La Louve de Pennautier, en «Revue des Pyrénées», 1904, pàgs. 359-369). Aquesta llegenda fou escenificada per Ramon del Valle-Inclán en la seva comèdia Cuento de Abril.
46. fauc (de faire o far), faig; ací substitueix am.
47. er (d’esser), serà; també: anirà, es presentarà. —treus, camí, rastre, petja. —li er mos treus: anirà el meu rastre a ella, m’hi presentaré.
53-54. Bel Sambelis: senyal per a designar la seva dama. —Saut, So, Alio, localitats del país de Foix. |
