Observacions - Bemerkungen - Observations - Observaciones - Observations - Osservazioni - Observacions

Boni, Marco. Sordello, Le poesie. Nuova edizione critica con studio introduttivo, traduzioni, note e glossario. Bologna: Palmaverde, 1954.

APPENDICE

 

 

I

BIOGRAFIE PROVENZALI

 

α

 

Tre manoscritti: A, c. 125 d; a (II) c. 36 r. v.; a’, p. 379. Tutti e tre i testi sono stati editi diplomaticamente: quello di A dal PAKSCHER e dal DE LOLLIS, Il canzoniere prov. A, p. 389; quello di a dallo STENGEL, Revue des langues romanes, XLV, p. 269; quello di a’ dal BERTONI, Il canzoniere prov. di Bernart Amoros (complem. Campori), p. 221.

Edizioni: G. CHABANEAU, Les biographies des troubadours, Toulouse, 1885, p. 313; E. MONACI, Testi antichi prov., Roma, 1889, col. 91; V. CRESCINI, Manualettoprovenzale, Verona-Padova, 1905, p. 389 e Manuale per l'avviamento agli studi provenzali, Milano, 1926,p. 334; C. DE LOLLIS, Vita e poesie di Sord., Halle, 1896, p. 47; H. J. CHAYTOR, The Troub. of Dante,Oxford, 1902, p. 72; E. LOMMATZSCH, Prov. Liederbuch, Berlin, 1917, p. 211; A. CAVALIERE, Cento liriche provenzali, Bologna, 1938, p. 399; F. A. UGOLINI, La poesia prov. e l’Italia, Modena, 1949, p. 66; R. T. HILL, T. G. BERGIN, Anthology of the Prov. Troubadours, New Hawen, 1941, p. 193; J. BOUTIÈRE, A. H. SCHUTZ, Biographies des troubadours, Toulouse-Paris, 1950, p. 322.

Grafia di A.

 

 
Sordels fo de Mantoana, d’un Castel que a nom Got, gentils catanis, e fo
 
avinens hom de la persona, e fo bons chantaire e bons trobaire, e grans amaires;
 
mas mout fo truans e fals vas dompnas e vas los barons ab cui el estava. Et entendet
 
en madompna Conissa, sor de ser Aicelin e de ser Albric de Romans, q’era moil-
5
ler del comte de Saint Bonifaci, ab cui el estava. E per voluntat de miser Aicelin
 
el emblet madompna Conissa e menet la·n via. E pauc apres et el s’en anet en
 
Cenedes, ad un castel d’aqels d’Estras, de ser Henric e de ser Guillem e d’en
 
Valpertin, q’eron mout siei amic; et esposet una soa seror celadamens, que avia
 
nom Otha; e venc s’en puois a Trevis. E qand aqel d’Estras lo saup, si li volia
10
offendre de la persona, e·il amic del comte de Sain Bonifaci eissamens; don el
 
estava armatz sus en la casa de miser Aicelin; e qand el anava per la terra,
 
el cavalgava en bos destriers ab granda compaignia de cavalliers. E per paor
 
d’aicels qe·il volion offendre, el se partic, et anet s’en en Proenssa, et estet ab
 
lo comte de Proenssa. Et amet una gentil dompna e bella de Proenssa; et apellava
15
la en los sieus chantars, que el fazia per lieis, «Doussa enemia»; per la cal
 
dompna el fetz maintas bonas chanssos.

 

1. mantouana a; - a nom] uen apelat a a’; - gentils] genals a; - catani a a’; - fo] fon a a’.   2. bons ch. ... amaires] bon trobador a (om. il resto), bon trobador e cantador e grant amador a’.   3. molt a a’; - fon a a’; - vas dompnas ... barons] de las donas [con trattino sull’o in a] e dels baros a a’; - e (et a) entendia a a’.   4. e madonna (madona a’) cunisa a a’; - ser] mesier a, messer a’; - engelin a, engeliu a’; - messer a a’; - roman a a’.   5. per] a a’ aggiungono la; - uolontat a; - messer a a’.   6. engelim a, engelin a’; - madona a a’; - cunisa a a’; - menet la·n] mana la a, mena la a’; - et] om. in a a’.   7. enonedes A a a’ (in a’ o e u sono sottosegnati dal correttore); - ad] a a a’; - chastel a’; - d’aqels] de qels a; - destrus A a a’ (in a’ l'u è sottosegnato dal correttore); - enric a a’; - ser] a a’ aggiungono en.   8. Valpertin] ualpertiti a a’ (in a’ originariam. ualpertui con -tui espunto e -titi scritto sul rigo dal correttore); - eran a, eram a’; - mot a, molt a’; - sei a a’; - sa a a’.   9. ota a a’; - venc] nenc a; - pueis a a’; - qant a, quant a’; - destrus A, destrais a, destrous a’ (poi ritoccato in modo non del tutto chiaro dal correttore).   10. uolian a, uoliam a’; - e·il amie] e los amics a a’; - saint a a’; - eissamen a a’.   11. armatz ... anava] om. in a; - en] om. in a’; - messer a’; - engelin a’; - anava] staua a’.   12. el cavalgava ... cavalliers] si caualcaua en destriers ab grant compaignha de caualliers a, si (cavato dal correttore da el) caualgaua en destriers ab grant compaignia de caualiers a’.   12-13. e per ... aicels] don per temors daqels a a’; - uolian a, uoliam a’; - ana a a’; - s’en] om. in a a’; - proenza a a’.   14. proenza a a’.   14-16. et amaua una donna (domna a’) de proenza mout fort e lapelaua dolzenemia per cui el fez maintas bonas (bona a’) chanzos a a’.

 

β

 

Due manoscritti: I, c. 123 r; K, c. 109 r. Trascuro ρ, copia di K.

Edizioni: Parnasse occitanien, p. 145; F. J. M. RAYNOUARD, Choix des poésies, Paris, 1816-21, V, p. 444; C. A. F. MAHN, Die Biographieen d. Troub., ed. 1853, p. 39, e ed. 1878, p. 49; MAHN, Werke, Berlin, 1846-86, II, p. 246; C.  CHABANEAU, Les biographies des troub., Toulouse, 1885, p. 314; V. CRESCINI, Manualetto provenzale, Verona-Padova, 1905, p. 390, e Manualeper l'avviamento agli studi provenzali, Milano, 1926,p. 334; C. DE LOLLIS, Vita e poesie di Sord.,Halle, 1896, p. 148; H. J. CHAYTOR, The Troub. of Dante, Oxford, 1902, p. 73; F. A. UGOLINI, La poesia prov. e l’Italia, Modena, 1949, p. 66; J. BOUTIÈRE, A. H. SCHUTZ, Biographies des troubadours, Toulouse-Paris, 1950, p. 321.

Grafia di I.

 

 
Lo Sordels si fo de Sirier, de Mantoana, fills d’un paubre cavallier que avia
 
nom «sier el Cort». E deletaise en cansos aprendre et en trobar, e briguet con
 
los bons homes de cort, et apres tot so qu’el pot; e fez coblas e sirventes. E venc
 
s’en a la cort del comte de San Bonifaci; e·l coms l’onret molt; e s’enamoret de
5
la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que·l coms
 
estet mal con los fraires d’ella, e si s’estranjet d’ella. E sier Icellis e sier Albrics,
 
li fraire d’ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; et s’en venc estar
 
con lor, et estet longa sason con lor en gran benanansa. E pois s’en anet en
 
Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la
10
comtessa, que li deron un bon castel e moillier gentil.

 

1. de desirier de mantoana I, de mantoana desirier K; - fils K.   2. briget K; - co I, con un trattino sull’o, con K.   4. san] saint K; - e·l] e lo K.   4-5. Et el sen amoret K.   6. Jcellins K.   8. co I K, con un trattino sull’o; - et estet ... lor] om. in I.   9. Proenssa K; - il] om. in K; - recep I.

 

II

DOCUMENTI RIGUARDANTI I FEUDI DI SORDELLO IN ABRUZZO

 

1) DONAZIONE DEL 5 O 12 MARZO 1269

 

Riproduco il testo dato dal DE LOLLIS, Vita e poesie di Sord.,Halle, 1896, p. 323, con ritocchi nella punteggiatura, e usando sempre le maiuscole nei nomi propri. Su questa donazione e sulla data del documento cfr. l’Introduzione, p. XCVII e seg.

 

Pro Sordello de Godio. - Karolus etc. per presens privilegium etc. quod nos, obsequentium nobis merita gratis affectibus intuentes, illos pocioribus providemus beneficiis efferendos, quos maiora nobis comperimus obsequia prestitisse, ut, melioribus meritis premiis dignioribus compensatis, [animemus] exemplo huiusmodi ad serviendum nobis impensius universos. Considerantes igitur grandia, grata et accepta servitia que Sordellus de Godio, dilectus miles, familiaris et fidelis noster, Serenitati nostre exhibuit, et que ipsum exhibiturum speramus in posterum, castra Montis Odorisii, Montis Sancti Silvestri, Pallete et Pile, et casale Castillonis, sita in justiciariatu Aprucii, videlicet in partibus Thetis maioris, cum hominibus vassallis, possessionibus, domibus, vineis, terris cultis et incultis, planis, montibus, pratis, nemoribus, pascuis, molendinis, aquis aquarumque decursibus aliisque juribus, jurisdictionibus et pertinentiis eorum, que de demanio in demanium et que de servitio in servitium, predicto Sordello et heredibus suis utriusque sexus ex ipsius corpore legitime descendentibus, natis jam et etiam nascituris, donamus, tradimus et concedimus ex causa donationis in pheudum nobile iuxta usus et consuetudines Regni nostri, de liberalitate mera et gratia speciali investientes ipsum Sordellum predicto modo per nostrum anulum de castris et casali predictis, ita quod ipse quam predicti heredes sui castra et casale predicta a nobis nostrisque in Regnum Sicilie heredibus et successoribus perpetuo in capite teneant et possideant, nullumque exinde alium preter nos, heredes et successores nostros predictos superiorem et dominum recognoscant; pro quibus utique castris et casali ab eodem Sordello ligii homagii fidelitatis recepimus iuramentum, retentis nobis et predictis in Regno nostro heredibus et successoribus iuramentis fidelitatis pheudatariorum qui sunt et universorum hominum castrorum et casalis predictorum, que nobis et ipsis nostris heredibus et successoribus precise contra omnem hominem prestabantur. Quibus prestitis predictus Sordellus et heredes eius assecurabuntur a pheudatariis et hominibus iuxta Regni consuetudinem, salvis semper nobis et nostris heredibus et successoribus iuramentis et fidelitatibus supradictis, retentis etiam causis criminalibus pro quibus corporalis pena etc. in forma per totum. Actum in domibus vivarij Sancti Laurentij prope Fogiam, presentibus Petro domino Bellimontis etc. Roberto de Lavena et Raymundo Paris, professoribus, Josselino de Marra etc. et quam pluribus aliis. Datum anno Domini Mº. ccº. Lxº. IXº. quinto mensis Marcij duodecimo eiusdem xijª. indictione, regnante domino Karolo etc. anno quarto.

 

2) DONAZIONE DEL 21 MAGGIO 1269

 

Riproduco il testo dato dal DE LOLLIS, Vita e poesie di Sord., Halle, 1896, p. 324, con i ritocchi precedentemente indicati. Su questa donazione cfr. l’Introduzione p. XCVIII.

 

Pro Sordello de Godio. - Karolus etc. secretis principatus Terre Laboris et Aprucii etc. Cum nos castrum Civitequane situm in iusticiariatu Aprucii cum hominibus vassallis ac aliis juribus et pertinentiis eorum Sordello de Godio, militi dilecto, familiari et fideli nostro, tenendum in vita sua tantum duxerimus concedendum de liberalitate mera et gratia speciali, fidelitati vestre etc. quatenus eundem Sordellum vel certum nuntium suum eius nomine in corporalem possessionem dicti castri inducentes faciatis sibi de ipsius proventibus integre responderi ac eundem ab hominibus castri ipsius recepto prius pro nobis fidelitatis solite iuramento assecurari faciatis iuxta consuetudinem regni nostri fidelitate nostra ac nostris et cuiuslibet alterius iuribus semper salvo (sic). Volumus insuper et mandamus quatenus victualia et animalia et alia bona mobilia seseque moventia, que fuerint manifestorum nostrorum castri predicti et per privatas detinentur personas, inquirere, invenire et capere et iam dicto Sordello vel suo nuncio pro eo, cui ea concessimus, assignare curetis, proviso quod ad ea que de bonis predictis ad massarias vel ad aratias nostras pervenerint et nostris etiam sunt procuratoribus assignata non extendatis manus vestras ullatenus. Datum in castris in obsidione Lucerie, XXIº madii XIIe. indictionis.

 

3) DONAZIONE DEL 30 GIUGNO 1269

 

Riproduco il testo dato dal DE LOLLIS, Vita e poesie di Sord., Halle, 1896, p. 315, con i soliti ritocchi. Su questa donazione cfr. l’Introduzione, p. XCIX.

 

Pro Sordello de Godio milite. - Karolus etc. secretis eisdem [principatus Terre Laboris et Aprucij] etc. Cum in excambium castrorum Montis Sancti Silvestri, Pile et Pallete concessorum dudum per excellentiam nostram Sordello de Godio, militi dilecto etc, que per eundem Sordellum nuper nostre Curie resignata Radulpho de Cortiniaco Comiti Theatino etc. simul cum aliis terris eiusdem comitatus sui pro eo quod sunt de comitatu ipso concessimus, castrum Palene, situm in justiciariatu Aprucij, cum omnibus vassallis aliisque iuribus et pertinentiis suis eidem Sordello et suis heredibus ex ipsius corpore legitime descendentibus duxerimus concedendum, et concesserimus etiam sibi castra Civite Quane et Genestre, sita in eodem justiciariatu, cum omnibus vassallis aliisque iuribus et pertinentiis suis tenenda per eum in vita sua tantum de liberalitate mera et gratia speciali pro gratis et acceptis servitiis ab eo culmini nostro impensis etc., fidelitati vestre etc. quatenus prefatum Sordellum vel certum nuntium suum eius nomine in corporalem possessionem eorumdem castrorum Palene, Civite Quane et Genestre iurium et pertinencium eorumdem inducentes faciatis ipsi de ipsorum proventibus integre de cetero responderi, ac eundem ab hominibus eorumdem castrorum, recepto prius ab eis pro nobis fidelitatis solite iuramento, assecurari faciatis iuxta consuetudinem Regni nostri, fidelitate nostra ac nostris et cuiuslibet alterius in omnibus semper salvis. Volumus insuper et mandamus quatenus victualia, animalia et alia bona mobilia seseque moventia, que fuerunt predictorum nostrorum dictorum castrorum et per privatas detinentur personas, inquirere, invenire, capere, et dicto Sordello vel eius nuncio ipsius nomine, cui ea concessimus, assignare curetis, proviso quod ad ea que de bonis ipsis ad massarias vel aratias nostras pervenerint et nostris sunt procuratoribus assignata non extendatis aliquatenus manus vestras. Datum in castris in obsedione Lucerie, ultimo Junij XIJe. indictionis, Regni nostri anno quarto.

 

III

POESIE ATTRIBUITE A SORDELLO

 

1) VERSI FRANCESI

 

Ms. P, c. 65 a-b, con la rubrica Aqest fe messer Sordel pro Karl. Editi diplomaticam. dallo STENGEL, Die prov. Liederhandschrift Cod. 42 d. Laur. Bibl. in Florenz, in Archiv f. das St. d. n. Spr. u. Lit., L, p. 282. Intorno a questi versi cfr. l’Introduzione, p. CVI e segg. Mi limito a riprodurre, in ed. diplomatico-interpretativa, il testo di P. Per le altre edizioni del motet cfr. l’Introduzione, ibid.

 

1
Non sai qe je die,
 
tan vei vilenie,
 
orgoil e folie
 
montar en aut pris;
5
q’a tot cortesie
 
si n’est si fugie
 
q’al siegle non e mie
 
entre tot de bon dis;
 
car ypocresie
10
e avaritie sa mie
 
les ai si sorpris,
 
sel qi plus ont pris,
 
sen e cortesie
 
tenunt a folie,
15
e au derer ne fan pis.
 

 

2) SIRVENTESE  «LOMBARDO»

 

Ms. a’, p. 615, con la rubrica chanzon (anon.). Edizioni: G. BERTONI, Nuove rime di Sordello di Goito, in Giornale storico della lett. Italiana, XXXVIII, 1901,p. 302 (e cfr. Il canzoniere prov. di Bernart Amoros, Compl. Campori, p. 444); P. SAVJ-LOPEZ, A. BARTOLI, Altital. Chrestomathie, Strassburg, 1903, p. 43; F. A. UGOLINI, Testi antichi ital., Torino, 1942, p. 92. Su questa lirica (P. C., 461, 495 a) cfr. l’Introduzione, p. CVIII e segg. Seguo la ricostruzione critica dell’Ugolini.

 

I 1
Poi qe neve ni glaza
   
non me pot far guizardo
   
e que dolzamentr’ardo
   
en l’amor que m’abraza,
  5
ben è razon qu’eo faza 
   
un sirventes lonbardo,
   
qe del proenzalesco
   
          no m’acresco;      
   
e fora cosa nova,
  10
          q’om no trova 
    sirventes lombardesco.
     
II
 
Qu’a far pur cos’usàa,
   
bem q’om faza bon’ovra,
   
la mainera par povra;
 
15
ma qui a la fiàa 
   
fa cosa devisàa
   
dret’è qu’onor nou scovra,
   
per qu’en loco de planto
   
          ri e canto
 
20
per tornar en legreza
   
          la grameza
    de cui remagn’a tanto.
     
III
 
Qe bona fé m’ensegna
   
qu’eo no pensa ni diga
 
25
zò q’amor met en briga, 
   
ben o mal(s) que me’n vegna,
   
qu’en tropo mal de regna
   
una gen[te] mendiga;
   
per qu’e’ me voio metre
 
30
          com ta’ lettre 
   
de razon vil e fosa
   
          a dir cosa
    que non è da [o]mettre.
     
IV
 
Qu’el no par que ben ama
 
35
qui à d’amor novela 
   
que croia gent et fela
   
lo met en mala fama
   
se d’ira no’nd’aflama
   
e contra non favela
 
40
per qu’eo que l’ai oìa
   
          faliria
   
s’e’ non li fes de corso
   
          lo socorso
    q’eo plus far li poria.
     
V
45
Però sol fose vero
   
quel che m’è stao scrito,
   
e’ da me... intero
   
q’anc lo penser n’ò dito;
   
ma e’ no pres un pero
 
50
can en posi bel dito, 
   
e così ve respondo
   
          qu’eo el mondo
   
voria qu’abisase
   
          sormondase,
 
55
sì canterai’ iocondo.
     
VI
 
Asa’ bem meraveio
   
com hom que non desvaia
   
pò crere qe amor saia
   
for de dreto conseio
 
60
per brun ni per vermeio: 
   
qu’anc no faza plus vaia
   
qu’el è tanto valente
   
          e plazente
   
qu’ognum sen dé descreire
 
65
          s’el pò creire 
    qu’el li fala niente.
     
VII
 
Per qu’el voler non movo
   
d’amar, ben qu’eo ne mora,
   
e no mostro ‘nde fora
 
70
la doia qu’en mi trovo; 
   
a mi la cel’e provo
   
al me cor que m’acora
   
que s’el sofre sia fermo,
   
          que d’enfermo
 
75
lo far’amor sì ’legre
   
          q’un più vegre
    non è de gà [a] Fermo.
     
VIII
 
El me cor s’en acorda,
   
e diz qu’el dolce viso
 
80
l’a sì pres e conquiso, 
   
que senpre ss’en recorda,
   
ni no se desacorda
   
per planto ni per riso
   
d’eserli fin e puro
 
85
          que seguro 
   
se ten qu’el à gran doia,
   
          dol e noia
    qu’eo sempre sofr’e duro.
     
IX
 
Prod’om sia securo
 
90
          qu’eo no curo 
   
vilana gent’e croia
   
          ben qu’enoia
    me faza dar e[n] scuro.


 

1. ms. glazi.   4. ms. ma biaza.   7. ms. proenza a lesco.

12. ms. ufaa.   14. ms. mamera.   17. ms. deet e.   21. ms. gen meza.

24. pensa ni] ms. pensam.   27. regna] ms. reizina.   28. ms. gen meidizina.

36. gent et] ms. gemer.   42. s’e’] ms. ser.   44. ms. pozia.

45. ms. fol.   46. ms. frao.   47. intero] ms. intre.   48. ms. qam lo pencs el no deto.   50. ms. diro.   51. ms. ne.   52. ms. quel el.   53. ms. uozia.   54. ms. solmondase.   55. ms. si comterai setzendo.

56. ms. Aza; - bem] il ms. aggiunge me.   58. ms. uere.   61. ms. quam; - ms. naia.   64. ms. desarete.   66. ms. mente.

68. ms. moia.   69. ms. forza.   74. ms. denferme.   75. ms. letzre.   76. ms. plus guegre.

78. ms. acorzia.   80. ms. pres cogso (con un tratto di penna sopra le tre lettere centrali della seconda parola come segno di abbreviaz.).   82. ms. fe.   84. ms. defer; - puro] ms. preo.   85. ms. segura.   86. ms. sen.   87. ms. del.   88. sempre] ms. sem e.

93. ms. e scuto.

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI